Can Winston

Bloc temporalment inactiu durant la festa major.

Can Winston s’apunta a l’experiència blocaire del bloc conjunt de Gracianet Pensaments de Festa Major.

Podeu seguir totes les impressions d’en Winston al bloc Pensaments de Festa Major. Tanmateix copiaré aquí els seus “post”.

Bona Festa Major!!!

A continuació el meu últim post (és el segon)

Veig que tothom ha fet una presentació mes o menys curricular, i el crazy m’ha tocat el crostó. Per tant jo també la faig.

Sóc en Winston, que és el meu nikc i per tant m’identifico així (malgrat que alguns forumaires no els hi agrada). Tinc 21 anys i fins ara era el blocaire més jove (la figurita m’ha tret aquest títol).

Sóc president dels Castellers de la Vila de Gràcia, col·laboro amb el grup 1850 (sobretot obrint el local dels castellers, perquè puguin fer les reunions), amb el periòdic L’Accent, amb la SEPC i altres col·lectius.

La meva experiència a la festa major és petita. Quan era més petit havia anat sobretot a les atraccions dels J

Bloc temporalment inactiu durant la festa major.

Can Winston s’apunta a l’experiència blocaire del bloc conjunt de Gracianet Pensaments de Festa Major.

Podeu seguir totes les impressions d’en Winston al bloc Pensaments de Festa Major. Tanmateix copiaré aquí els seus “post”.

Bona Festa Major!!!

A continuació el meu últim post:

Aquesta festa major, és diferent que totes les altres. Per que carai vai decidir ser president de la colla, i menjar-me tot aquest “marron”. Masses maldecap, pel meu petit cervell que ja comença està atrofiat per culpa de tant telèfon mòbil.

Aquest últims dies sóc l’home dels 2 telèfons, tota l’estona trucant i rebent trucades. La meva “jefa” està molt contenta, perquè dedico més estona a fer coses de la Festa Major que a servir cafès i cerveses.

I organitzar les coses des d’un poble del Pirineu, és un pel complicat, ja que cada dos per tres perds la cobertura del mòbil, o just quan aconsegueixes parlar amb el repartidor dels barrils et ve un client que vol una cervesa. Doncs que parli amb el repartidor i li porti ell!!

Ahir vaig poder baixar a Gràcia per tal d’anar a l’assaig i de pas per xafardejar una mica. Em va impressionar el decorat de Verdi del mig, pel que vaig veure pot arribar a ser molt impressionant. També vaig veure Joan Blanques, però no m’hi vai fixar massa, però segueix la línia d’altres anys. I Mozart que ens ha copiat la idea (o nosaltres els hi hem copiat???), som veïns i tindrem un decorat semblant, semblarà una continuació del mateix decorat.

Nosaltres, a la plaça de la vila, crec que pot quedar prou bé, però com que quederem 12 o 13….. El jurat no estima les places i no veu la feina que hi ha alhora de decorar una plaça tan gran com la nostra. Si ho posessin tot el que fem en un carrer gairebé no s’hi podria passar. Per exemple el motiu central d’aquest any és impressionantment gran, potser no hi cabria al mig d’un carrer.

I avui he tornat a pujar cap aquí dalt, hi he continuat fent veure que treballo, mentre m’escapo per poder trucar a l’home de les neveres que ens les ha portat avui, quan les volíem dilluns….

I de postres a les sis hem trucant i hem diuen que està diluviant i que s’ha inundat el local on fem el decorat. Espero que no s’hagi fet res malbé.

Dilluns torno a baixar, ara si, per quedar-me fins que s’acabi la festa. Dormint poc i treballant molt….

Continuo el capítol de les petites teories patilleres sobre el món de l’hostaleria.

Creixement exponencial de les desgràcies:

Aquesta teoria té dos teoremes:

El primer teorema és el següent:

Tot client que li passi una desgràcia, a continuació li passarà una altra, una altra i una altra. De forma que les desgracies augmenten de forma exponecial.

L’exemple seria si una parella que han reservat taula a les dues, arriben a l’hora però per algun problema s’han d’esperar 15 minuts per seure, després el qui pren nota s’oblida d’ells i fins al cap de 15 minuts més no els hi porta les cartes. Després el plat que trien s’ha acabat. Un cop han acabat el primer plat, s’han d’esperar mitja hora a que els hi portin el segon, perquè el cuiner se li ha cremat la carn.

A l’hora dels cafes, demanen un cigaló de Mascaró i s’ha acabat, i per acabar ho volen rematar amb una copa de Cardhu, però també s’ha acabat.

A l’hora de demanar el compte, triguen mitja hora a portar-lo i la maquineta no els hi accepta cap de les vises que porten.

El segont teorema és:

Tot client tocacollons, les desgràcies li augmenten exponencialment, i mai per culpa del cambrer. El cambrer accepta les tocades d’ous i amb un somriure d’orella a orella realitza la seva feina, però malauradament el pobre tocaous li passa de tot. Quina pena….

Per exemples d’aquets segon teorem mireu el blocs d’en greips

Nou capitol dels monòlegs hotelerofestius, cròniques calitxones, diari d’un aborigen calitxenc o la llebre de Molló (encara no he decidit el nom)

Fa temps que aquesta teoria em ronda pel cap, fins i tot l’any passat vaig fer una prova. Però ahir ho vaig estar comentat amb una cambrera nova, que abans, havia estat a altres bars.

La teoria és la següent:

“Tot client que entra a una bar, o per defecte a una terrassa, seurà a la única taula que resta bruta. Malgrat que la resta de taules estiguin disponibles i netes.”

Per confirmar la teoria, l’any passat vaig fer un petit experiment. Vaig moure una taula de tal manera que li toques és sol. Les altres quatre taules les vaig posar de tal manera que estiguessin a l’ombra i les vaig netejar. En canvi la taula que estava al sol ( a partir d’ara X) la vaig omplir de tasses de cafè brutes i la vaig embrutar tirant una mica de coca-cola.

Teòricament, si entrava un client a la terrassa, hauria d’anar a qualsevol taula excepte la x, ja que a l’estiu el turista intenta protegir-se del sol, i normalment no li agrada estar en un entorn brut.

Doncs no, la majoria de persones van anar a seure a la taula bruta i que estava al sol. I per tant hi vaig haver d’anar per netejar-la i després embrutar-la per tornar a repetir l’experiment.

És que els clients són!!!!!!!!!