Can Winston

Després de passar una nit dormint intermitentment: simfonia de roncs, quan algú caminava pel terra, a part de fer soroll, tot el terra tremolava i que dormir a terra, no és el mateix que dormir al teu estimat matalàs.

Els del casal català a Hamburg, ens van despertar i ens van donar l’esmorzar: galetes amb cafè alemany.

Quan mes o menys ja havíem acabat d’esmorzar, tornen a entrar la gent del casal amb tot d’entrepans que feien molt bona pinta. Es veu que les galetes eren el berenar que ens havien comprat perquè mengéssim a l’avió, ens havíem menjat el berenar!!

Un cop al museu Etnològic d’Hamburg, vam assistir a la inauguració de l’exposició sobre el món casteller. Van parlar el director del Museu, el consol Espanyol (que hi feia allà) i la presidenta del casal català d’Hamburg. Dels discursos només vaig entendre: Katalanishen, danke i el tros del discurs que va ser en català.

Al museu em vaig trobar amb el Jurgen, amb la camisa de Gràcia!!. Vaig buidar mitja motxilla, ja que portava samarretes de la colla, faixes, el DVD. I ens vam poder fer una foto gracienca a un munt de quilometres de la Vila.

L’actuació no va anar massa bé, sobretot a causa dels problemes de comunicació que teníem amb els alemanys que col·laboraven a les pinyes. El resultat va ser: pilar de 4, 2d5, id3d6, i4d5an, id3d6, 4d5an, p4s, múltiples p2 (amb els Segadors de fons). Com vam dir després de l’actuació, els hi vam ensenyar tota la gamma dels castells: Descarregats, Intents i Intents desmuntats.

Després de les pertinents fotos de família, vam poder fer una visita ràpida a l’exposició. Ara tocava la visita exprés a Hamburg. Metro, metro, visita de 20 minuts al port, metro, fer transbord corrents, metro i un altre cop al museu.

Sense temps per descansar, vam anar corrents cap a l’aeroport (metro i bus) i després d’alguns problemes de comunicació amb la noia que facturava l’equipatge el vam poder facturar.

Un cop a l’avió (després que algú tingues problemes per passar els controls de seguretat), vam poder descansar del matí estressat. El menú de l’avio no havia canviat, potser per això vam acabar fent una guerra de coixins dalt de l’avió.

El més important que va passar a l'avió, és el document que va firmar la nosta presi

El café de l'esmorzar 

 
Alps francesos 

 
Entrant a l'avió 

Dissabte el dia va començar molt bé, el Xavi i l’Ester ens havien preparat xocolata amb nata per esmorzar.

Després d’esmorzar vam marxar corrents cap a la Ku'damm ja que havíem de fer la primera actuació a Alemanya. Concretament la faríem davant de la Gedächtniskirche, una catedral que duran la guerra va quedar semi destruïda.

Gedächtniskirche

Unes 10 persones van arribar tard, vam haver de començar l’actuació sense gralles, fins que van arribar. A les 12 del migdia ja portàvem 480€ de multa (anem sumant)

L’actuació no va ser massa destacada, però a la gent els hi va agradar molt. El resultat de l’actuació va ser: pd4, 2/5, 4/5a (extremadament emocionant), 3/5 i P/4ps… pilarets de dos simultanis (amb els segadors de fons) i finalment vam ballar Lo Tio Pep, la Polka i altres balls típics.

Torre de 5 amb pinya

 

Foto de Familia amb l'Ester i el Xavi (els que ens van acollir)

Quan vam acabar de dinar, vam anar a buscar l’autocar, però va trucar i ens va dir que vindria una hora tard. El cansament ja començava a passar factura i la gent s’adormia on podia.

 Finalment va arribar l’autocar, i vam poder anar cap a Hamburg. Vam descobrir la gran variació del paisatge Alemany: pla, pla, arbres, pla, algun molí de vent, pla, pla, arbres, pla, pla….

Malgrat que l’autopista anava molt buida, el senyor autocarero, va decidir no anar a més de 70 Km/h, el viatge que havia de durar 3 hores en va durar quatre.

Un cop a Hamburg, vam anar ràpid a sopar (un altre cop a un Italià!!). I després de 1 autobús, un metro i un altre autobús, vam arribar al centre parroquial on havíem de dormir.

Allà vam començar a fer super poms, com un en que jo vaig fer d’acotxador!!! També vam descobrir que la gent que ronca molt fort no sempre és la que té més volum.

Més fotos a l'interior de la noticia:

Ballant la Polka

Dinant a l'Italià

La Presi fent de General

4d5 net amb agulla

Foto de Familia

Les Gralles

Divendres era el dia en que teníem previst fer turisme per Berlín. Havíem quedat a les 9 del matí a la Alexanderplatzz i com que vivíem a la mateixa plaça vam sortir 5 minuts abans de casa. Però com que l’edifici era molt gran, només hi havia ascensor al pis 3, 6 i 9 i les escales que baixaven només arribaven a una mena de terrassa privada ens vam perdre i vam tardar 10 minuts a sortir de l’edifici.

Hi va haver gent que va arribar tres quarts d’hora tard. A les 10 del matí ja portàvem 160 € de multes.

Com que a la nit anterior el Xavi ens havia ensenyat una ruta turística, em va tocar fer de guia. Al matí vam visitar, entre d’altres coses (tot fent pilar a cada monument que veiem):

–         Visita a la Alenxanderplatz: Ajuntament de Berlín, Font de Neptú, el Pirulí.

  –         Estàtues de Marx i Engels (que els van enfaixar i els hi vam posar el mocador casteller).

–         Església i barri de Sant Nicolau

–         Catedral de Berlín (on vam fer uns quant pilars de dos)

–         Universitat de Berlín

–         Plaça on els Nazis cremaven els llibres

–         Checkpoint Charlie

–         Mur de Berlín (el que queda)

Després de dinar vam baixar el ritme i vam visitar la Porta de Brandemburg, el Reichstag, i el monument i el museu dedicat als jueus morts durant el regim Nazi. De l’immens monument al jueus cal destacar que es molt fàcil perdre’t ja que és com un laberint. Allà vam estar una bona estona corrent i espantant a la gent

Durant tot el dia vam estar intentant pixar gratis. A tots els lavabos has de pagar entre 0.30 i 0.50 €. Cadascú feia el que podia: colar-se, fer veure que no entenia res i escapar-se de la senyora que cobrava o pixar al mig dels boscos/parcs (i després aguantar les bronques en alemany dels vigilants.

Després de sopar vam voler anar a un concert que feien a una antiga fabrica convertida en sala de festes. Quan vam arribar, ja no quedàvem entrades, però alguns Ganàpies que havien arribat abans ja les havien comprat. Després que el Gorka i l’Oiane estiguessin una estona plorant vam poder entrar, ja que els hi vam fer pena i ens van deixar entrar amb una passi VIP, que ens el van cobrar més barat que les entrades.

Vam poder veure Obrint Pas, Opció K-95 i uns grups alemanys. La sala era immensa, hi havia tres escenaris alhora. Vam trobar molts catalans, bascos, i alemanys que havien estat a Catalunya d’Erasmus. Entre birra i birra, vam anar coneixent molta gent.

Cap a les 3 de la matinada vam tornar cap a casa, ja que l’endemà havíem de fer castells. Sort del Pirulí que es veu des de tota la ciutat. D’aquesta manera teníem una guia per poder arribar a casa.

Com algú diu…. més fotos a l'interior de la notícia 🙂

Esglesia de Santa Maria i el Pirulí (Torre de Telecomunicacions)

Foto de Grup amb en Marx i l'Engels 

Pilars davant de la Catedral de Berlín 

 
Plaça on els Nazis cremaven els llibres prohibits

Tros del Mur de Berlín 

Múltiples pilars de 2 a la porta de Brandemburg 

 
Monument als jueus assasinats 

Tal com he passat en el post anterior, aquest cap de setmana passat, ha sigut molt mogudet.

Els Ganàpies de l’Autònoma vam anar a Alemanya per actuar a Berlín i Hamburg. Com que va ser un cap de setmana molt llarg ho explicaré a trossos.

Dijous a ¾ de 6 ens vam plantar a l’aeroport del Prat, realment fins a ¾ de 7 no va arribar tothom. Vam aconseguir embarcar a l’avio, tot i que amb alguns contratemps (una forquilla requisada i una cartera robada).

Durant el vol ens va sorprendre, que malgrat ser una línia de baix cost ens van tractar força bé. Ens van donar beguda, un “sandvitx”  de formatge o pernil (o una cosa que podia arribar a recordar al pernil) i un cafè laxant aigualit ideal per la gent que té problemes per anar al lavabo.

Després d’un aterratge mogudet, ple de bots i turbulències, vam conèixer els nostres acollidors (o padrins, tal com deien ells). A la Laia, en Pep i jo ens va tocar anar a casa d’en Xavi. Una casa immensa, en forma de donut i situada a la Alexanderplazz (la plaça Catalunya de Berlín).

Després de fer un petit ressopó, ja eren les 12 tocades. En Xavi ens va explicar sobre un plànol que havíem de visitar l’endemà, però com que estàvem al centre de la ciutat, vam obrir la finestra i ens va fer una visita turística virtual.

Després vam estar una estona xerrant, on van descobrir coses molt interessants, com que un Ganàpia és del Madrid o que els 45% del sou d’un Alemany va directament a l’estat.

I després cap a dormir (això si, abans vam haver de moure un sofà-llit de punta a punta del pis).

Després d'un cap de setmana molt mogudet i cansat (ja ho explicaré a uns altres post).

Bon Sant Jordi a totes i tots.

Una Rosa per totes les blocaires 

Aquí teniu la classificació d'aquesta setmana del joc casteller (després dun parell de setmanes sense classificació) I des d'aquesta setmana la classificació del Trivialcasteller.

Després d'una gran remuntada ja vaig primer!!

 www.eljoccasteller.cat  

Penjo el gol que va fer ahir el Messi (que el Maurici va penjar ahir abans que s'acabes el partit) i el que va fer Maradona al Mundial 86 (quan jo tenia un anyet!!).

Compareu: És millor, pitjor o diferent? Jo crec que l'ha millorat 

 Maradona 86

Messi 07

Ahir ens van entregar els premis Vila de Gràcia. A mi no m'agrada gens parlar en públic. Tot i que em vaig preparar el discurs alhora de dir-lo no el vaig seguir gens (sempre em poso nerviós). Ara el penjo el que teòricament hauria d'haver dit:

Bona nit a totes i tots:

Tal com diu el nostre cap de colla: seré breu.

Primer de tot dir que ens omple d'orgull a totes els Castellers i Castellers rebre aquest premi que atorga la nostra Vila i agraïm que ens l’hagueu concedit, perquè com a graciencs i gracienques que som aquest és el màxim honor que se'ns pot concedir.

Aquest premi ha sigut possible gràcies a tots i cada un dels castellers que han passat per la colla i sobretot a tots aquells que ja porten 10 anys al peu del canó.

Durant els darrers 10 anys, els Castellers de la Vila de Gràcia em omplert les places de la Vila de Castells amb actuacions com:

• Sant Medir
• Independència
• Aniversari de la Colla
• Festa Major
• Diada

Hem incorporat noves tradicions a la nostra Festa Major, com la baixada del pilar caminat i hem volgut que els castells possin presents a tots els barris de Gràcia fent diades castelleres a les festes del Coll i de Camp de'n Grassot.

Però les places i carrers de la nostra Vila, no només han vist castells durant els darrers 10 anys. El Fet Castellers a la Vila de Gràcia es remunta a finals del segle XIX amb una agrupació castellera anomenada Xiquets de Gràcia. Ells van portar els primers castells aquí, a casa nostra i nosaltres hem continuat fent de Gràcia un vila castellera.

Durant, aquests 10 anys, hem fet molts castells. Mica en mica ens hem fet un nom dins del món casteller, millorant el nivell dels nostres castells i fent la nostra modesta aportació a fer dels castells un element clau de la cultura catalana. Si amb aquests 10 anys hem arribat on hem arribat, jo em pregunto on hauríem arribat si tinguéssim local propi.

Però la colla, a part de fer la seva activitat pròpia, els castells, un dels seus principals objectius és la implicació a la vila. Per això intentem fer el major número d’activitats obertes a la resta de graciencs, com per exemple la Festa Major. En que organitzem les activitats i guarnim la Plaça de la Vila.

D'altre banda, amb aquest premi volem aportar el nostre petit gra de sorra per declarar els Castells com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Projecte que es comença a engegar aquest any per part de tot el mon casteller.

Moltes gràcies

Aquí teniu la classificació d'aquesta setmana del joc casteller (després dun parell de setmanes sense classificació) 

La Classificació de "el joc casteller" (Després de l'actuació del 7 d'abril).

Tot i fer una mala actuació ja estic a la segona posició a pocs punts del primer!!

 www.eljoccasteller.cat 

Ahir vaig recuperar l'antic escanner que tenia per casa.

Feia tres o quatre anys que no el feia servir (des de que em vaig camviar de PC).

Tot i que he tingut algun problema per trobar els Drivers, els he hagut de buscar per internet, finalment vaig aconseguir intalar-ho. I no està connectat amb un port USB (hi havia vida abans de l'USB)

Malgrat que feia molt temps que no funcionava ara funciona a la perfecció tot i que continua fent un soroll horroros i fa vibrar tota la taula.

És una tonteria de post (com la majoria) però m'ha fet molta il·lusió recuperar aquesta reliquia informàtica