Dues hores i 38 minuts
General Comentaris tancats a Dues hores i 38 minutsEl post d'avui faig un copiar i enganxa del bloc de la cunyada:
Ja feia dies que volia parlar de l’AVE, aquesta “obra faraònica” que ens han plantat per unir-nos molt més amb la “capital”, potser com a intent per tenir un lligam, un encadenat més, amb “l’Espanya”. No dels dies que han significat d’obres, d’aturades i retards a rodalies, dels obrers morts en aquestes obres… sinó de com els mitjans de comunicació públics i no públics van viure aquest gran dia. La majoria de programes van enviar dos col·laboradors. En el cas dels mitjans catalans es trobaven a la plaça Catalunya, un havia d’anar a l’estació de Sants a buscar l’AVE i l’altre a l’aeroport. En el cas dels mitjans espanyols, els enviats especials es trobaven a la Puerta del Sol.
La missió? Veure si arribaven abans per aire o per terra. En tots els casos va guanyar el pont aeri. Per fer els trajectes dels punts de trobada als punts de sortida i dels punts d’arribada als nous punts de trobada els viatges es feien en taxi. Què volien demostrar? Que en el fons, tot i els problemes -problemes, per cert, oblidats de cop i volta- durant la construcció de la via, l’AVE era i és necessari? Però el que em va doldre més és que els mitjans públics gastessin els diners en pagar bitllets, d’avió i de tren, i tiquets de taxi, d’anada i de tornada, en cada un dels programes que emetien, o en una bona part.
La missió i l’objectiu de El 9 nou fou un altre. Enviaren un periodista del mitjà a fer el trajecte Toses – Barcelona. Explica que mentre espera el tren a quarts de 9 del matí, se sent per la ràdio que el primer AVE ja ha arribat: set minuts abans d’hora. Quan passen per Planoles, el tren ja porta 3 minuts de retard. A Ribes de Freser (i no Fresse com sovint es poden veure als rètols lluminosos de les estacions de tren) cal fer un canvi de tren: cal esperar 8 minuts que arribi el tren de Barcelona. En sortir de Ribes ja van 12 minuts tard. Abans d’arribar a Campdevànol, identificació de rigor. Sí, des de fa mesos et poden preguntar: “Identifiquese, por favor”. La Policia Nacional espanyola que busca insistentment alguna cosa. En arribar a Ripoll, el panell lluminós de dins el tren anuncia que la propera parada és Campdevànol…
Fins a Manlleu, excepte un parell d’estacions, ningú ven bitllets. Deuen preferir gastar bolígrafs i talonaris. No és fins a Vic que el tren s’acaba d’omplir. En arribar a la Garriga, ja han recuperat minuts. Ara només són 3 minuts. (Per cert, cal recordar, que actualment es triga uns minuts més a fer aquest trajecte que quan van inaugurar la línia! D’això ja en fa uns quants anys). D’aquest punt a Sants, el tren no té cap problema. Els vagons van plens de gent, el revisor amagat, sense demanar bitllet. Hora d’arribada: falten 2 minuts per dos quarts de 12. és a dir, 2 hores i 38 minuts. Igual que de Madrid a Barcelona.
Com explica el periodista, en Josep Comajoan, en el seu article, la sort d’aquest tren és que per la velocitat no et mareges i que fins i tot, depèn del dia i l’hora, et pots estalviar els diners del bitllet. Cal prendre-s’ho amb bon humor!