Can Winston

Com tots sabeu el Barça va guanyar la Champions, jo no vaig poder anar a Paris, principalment perquè no era soci i no vaig anar a fer cua al RACC.

El partit el vaig veure al local dels Castellers de la Vila de Gràcia, com des de ja fa dos temporades es poden veure tots els partits del Barça de les diferents competicions en una pantalla gegant (excepte les del C+, ja que amb l’imagenio no es poden veure).

L’ambient dins del local va ser molt bo, abans de les 8 del vespre ja hi havia una quarantena de persones agafant una bona posició per veure el partit i fer la prèvia del partit amb una cervesa.

L’eufòria del principi va passar als crits i a la indignació després del gol anul·lat injustament per l’àrbitre noruec, després a la desolació quan l’Arsenal va marcar el gol. A la mitja part tot eren cares llargues i alguns dels seixanta castellers que miraven el partit no van poder ni menjar-se l’entrepà que portaven de casa.

Un cop començada la segona part, vam haver de patir una mica però va arribar el gol de l’Eto, en aquest moment es va desfermar l’eufòria un altre cop, tothom s’abraçava, saltaven sobre les cadires, les llaunes queien al terra, les bosses de patates desapareixien sota una munió de peus… però tot era igual el Barça havia empatat.

I al cap de molt poc el gol de Beletti… en aquest moment tothom ja estava fora de si, va ser realment impressionant… Van passar pocs minuts i el noruec dels piiiii van xiular el final del partit. Es van treure les ampolles de cava i es va brindar per la victòria del Barça.

Vam decidir anar cap a la plaça de la Vila, però pel camí vàrem fer diversos pilars blau-granes i fins i tot un tros del pilar caminat (això si només un pilar caminat de 2). Un cop a la plaça de la Vila vam desplegar una senyera immensa que teníem al local i vàrem baixar fins a plaça Catalunya tallant Gran de Gràcia i el Passeig de Gràcia.

Quan ja arribàvem al carrer Aragó una multitud de persones s’havien afegit a la nostra improvisada marxa, cantant l’himne o diverses consignes com “Belletti president Gràcia Independent”.

A vilaweb vam sortir en el reportatge sobre les celebracions.

En el bloc El Quadern Gris he trobat aquest text. Realment és molt bo i té tota la raó, de vegades sembla que amaguem els problemes d’aquí sota notícies molt llunyanes.

Sota el políticament correcte, que no és res més que una mascara, exepten que els joves visquin amb la precarietat, que existeixi el mobbing i moltes coses més… que tampoc cal repetir-les cada cop.

Fa uns dies la mestressa em va proposar participar en una experiència bloquera que consistia en escriure un conte a traves d’un bloc. A partir d’un inici cadascú continua el conte tal com ell li sembla i quan ja has escrit una part del conte li passes a algú altre. Com si fos una frase maleïda.

Doncs jo ja he escrit la meva part del conte i li passo en el Josep

"Tot és negre, o si més no ho sembla. Pel cap li ronden les paraules que li acaba de dir el Mosso “Tu has de dur a terme una empresa molt important” , “ Nosaltres som aquí per ajudar-t’hi”, “Tu hauràs d’actuar”. Ara està del tot desconcertada, sembla que tot siguin un mal son molt i molt llarg, potser fins i tot infinit.

No sap qui és el bo i qui és el dolent, el Nord o el Sud? Qui el vol ajudar, el Mosso, la Mossa, el Noi, l’Oest o només es volen aprofitar d’ella. Qui és bo i qui és dolent, aquesta pregunta es va repetint dins del seu cap, com ho puc saber?

– La bondat i la maldat són relatives- diu una veu molt greu

– Qui ets? – es pregunta sorpresa – Ets l’Est?

– No sóc la teva veu interior, aquella que sempre es estat buscant

Ara la Noia ja no sap on és, no entén res, ni el que passa fora d’ella ni el que passa en el seu interior. Tot és un caos a dins i a fora no serà això l’infinit, tants perills, tantes sorpreses i tant de temps per trobar això?

– És això l’infinit? – Pregunta la Noia en un xiscle de desesperació

– I que és l’Infinit? – li respon …."

Aquesta setmana per tal de guanyar un calerons més he estat rodant un anunci.

L’anunci era de Sunny delight, una beguda de taronja. La història de l’anunci és que dos nois que estant bevent sunny i un puja sobre l’altre. Altres nois també pugen i fan una torre fins a l’espai.

Ha sigut una experiència molt divertida i aqui teniu algunes fotos, més endavant en penjaré més i també algun video.

Més fotos a l’interior del post