Can Winston

Avui he fet un petit recorregut per dos caixes diferents i un banc. Havia de cobrar l’anunci que vaig fer per Sunny, ingressar uns diners de la colla i actualitzar la meva llibreta.

Primer de tot, havia de cobrar el txec de l’anunci. Són tant graciosos els de la productora que apart de doner-me els diners més d’un mes després de l’anunci, el txec era del SabadellAtlantico. I on coi hi havia una oficina del banc Sabadell??? Després de 10 minuts (si encara tinc l’ordinador espatllat i el que m’han deixat va una mica molt lent) he pogut descobrir on hi havia una oficina.

He anat a l’adreça que hi havia a la seva web, però continuant amb la simpàtia generalitzada d’avui, he descobert que en l’adreça indicada hi havia una botiga que no era un banc. Després de donar voltes amunt i avall he descobert que l’oficina estava dos carrers més avall del lloc on m’havien fet anar.

He entrat, els hi dono el txec i el DNI a l’empleat i em diu: – "L’he d’informar que si li aplicarà una comisió de 3 euros per despeses en el cobrament del txec" He quedat "flipant", si volia cobrar tot l’import havia d’anar a l’oficina on hi ha el compte de la productora. Com que no volia anar fins a la Vila Olímpica, aquell home s’ha quedat 3 euros que jo m’havia guanyat amb la meva suor (i tant que vai suar, amb tots els focus que hi havia).

Després he anat a la Caixa de pensions per ingressar uns diners de la colla. Resultat: 20 minuts de cua perquè l’empleada em digues de males maneres que omplis el formulari per a ingressos, contes els diners tres cops i em digués adeu.

He continuat la meva visita a les caixes anant a Caixa Catalunya. Cinc minuts de cua. Quan ja era el meu torn he demanat que m’ingressessin els diners que havia cobrat abans al compte corrent que em van obrir quan em van donar el carnet de la UPC. Doncs l’empleat volia que li ensenyes el meu DNI, però entre caixa i caixa he passat per casa hi havia deixat la meva cartera allà. Total que aquell home no em volia ingressar uns diners MEUS al MEU comte!!!

Resumint, fas cua perquè després et robin.

Fa molts pocs anys que puc votar, però he tingut una estrena bastant forta. Si no recordo malament je he votat 4 cops: Autonòmiques (de moment encara ho hem de dir així), Estatals, Municipals i el referendum de la Constitució Europea i ara l’estatutet i després un altre cop autonomiques.Per sort mai m’ha tocat ser president ni suplent ni res, jo no tindria credibilitat si fos president d’alguna cosa.Però crec que hi hauria d’haver certes persones que tinguessin immunitat per haver de pringar i estar tot el dia allà palplantat davant d’una taula. És el cas de la gent que forma part d’una colla castellera. Com pot ser que el dia que hi hagi un actuació dues persones de tronc i una de pinya hagi de complir el seu deure ciutadà i està tot el dia mirant que ningú voti dos cops.Si no tinc entés es volia fer una reforma de la llei electoral, doncs hauria de posar alguna cosa com: Tot membre d’una colla castellera està exempta de ser president, suplent o membre d’una mesa electoral.Ja veurieu com vindria molta gent a les colles!!! I veient el panoram polític actual encara tindriem cua a la porta del local per apuntar-se a la colla :)Ja se que això impossible però algun lloc havia de fer la meva rebecariaPD: Van posar la data de l’actuació abans de la del referendum!!

Aquest divendres l’Albert Mussons va escriure aquest aticle a la contraportada de l’Independent. Només hem puc treure el barret:

Una vegada més, en aquest cas durant tres caps de setmana seguits, les Colles de Cultura Popular de Gràcia han demostrat i demostren contundentment la seva capacitat d’animar la ciutadania de la Vila a exercir el noble dret a la veritable participació, la que es cou al carrer, sense intermediaris entre públic i actors culturals.

Van començar des de l’agermanament amb l’illa de Formentera, seguiren amb l’explosió commemorativa de la Revolta de les Quintes i l’aposta per una Gràcia que vol ser més lliure i més independent. Finalment, el divendres d’aquesta setmana protagonitzen la cloenda del Tradicionàrius. Força per sempre a les colles i a la seva capacitat de resistència cultural! En els darrers anys, el conjunt de les Colles de Cultura Popular han afirmat el seu indiscutible dret a ser-hi, a conduir i preservar el nostre patrimoni col·lectiu, a guardar les figures pròpies perquè les respecten i estimen amb fruïció, a envair els carrers del districte amb el seu missatge permanent de valentia i qualitat humana. Hi són sempre, a les verdes i a les madures, quan se’ls hi demana i, fins i tot, quan intueixen que s’espera la seva presència sense ni tan sols saber-ho. Han aconseguit coordinar-se des de la unitat intel·ligent que les enforteix i l’expressió orgullosa de les seves diferències i peculiaritats. Lluiten per fer positiu allò divers que les caracteritza i ho enarboren com a senyal d’identitat col·lectiva. Ballen bastons i salten al ritme del seu toc, alcen torres i castells mentre la gralla els incita a besar el cel, cremen foc des de l’infern i la mitologia tradicional del bestiari, provoquen la gent amb el trepidant ritme de desenes de tabals, presumeixen de dracs pacífics que abracen la gent en so de pau , expliquen contes de gegants i capgrossos i dansen amb ells pels carrers de la vila. I els darrers en arribar, disparen trabucs de llibertat alhora que desperten consciències adormides. Investiguen altres cultures populars com la de Formentera i, gairebé com profetes incompresos, escampen la vitalitat serena d’aquella illa dels Països Catalans en una tarda-nit de Gràcia engrescada i

sorpresa alhora. Sense elles dir-ho pot sonar a obvietat la tradicional grisor commemorativa de la Revolta de les Quintes del 1870 no s’hauria convertit mai en una nova i brillant pàgina del calendari festiu del districte. I elles, les Colles de Cultura Popular, clouen amb l’orgull propi de ser els de casa l’encontre fronteres enllà de la música tradicional que cada any ens porta el festival Tradicionàrius.

Gràcies per ser com sou, gent de les colles. La vostra noblesa humana i el vostre sentit del ritme i la vitalitat culturals ens honoren com a vila i com a territori que lluita per sobreviure. La vostra fortalesa i generositat enorgulleixen i dignifiquen el nostre patrimoni. Ens fan més lliures i més feliços.

El diumenge vam actuar per la festa major d’hivern de la ciutat veïna de Barcelona. A totes les colles l’alcalde Clos ens va regalar un llibre i una litografia a cada colla. (Tot i que va tenir problemes per identificar cada colla)

El llibre és un recull de fotos, realment molt ben fetes, amb comentaris de Joan Barril. Doncs hi ha dues pagines dedicades a la Festa Major de la Vila (pag 416-417). En aquestes pàgines hi ha 3 fotos de la Festa Major de fa dos anys. Les dues primers frases del comentari del Joan Barril és:

" I la festa continua als barris. La satisfacció de ser barceloní es complementa amb l’orgull del carrers més ben guarnit".

No ho sabia però es veu que si no quedes primer en el concurs no passa res, tenim l’orgull de ser barcelonins….

S’ha de tenir mala llet per escriure això

Avui navegant per internet he trobat aquesta pagina.

A baix de tot podreu trobar una foto del campanar de la Plaça de la Vila, però si us fixeu en la pàgina principal totes aquestes fotos pertanyen a l’Eixamplede Barcelona.

També la Casa Vicens està dins d’aquest apartat.

Potser aquesta fotògrafa li hauríem de regalar un petit mapa de Gràcia, perquè sàpiga on està. No fos cas que es tornés a equivocar.

Diuen que l’home és l’únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra. Doncs tenen tota la raó.

Després de mirar i remirar la llista del dret i del revés, he comprovat que no m’ha tocat la loteria, ni la grossa ni la de reis. Si com a mínim fos com l’any passat que em van tornar un trist euro. I mira que he jugat a diferents numeros, ja que tothom al final t’encoloma el numero de la seva associació de veïns, diables, colla castellera o club esportiu.

Avui quan passava pel carrer cigne al costat del mercat de la Llibertat, he vist que en un bar en que les persianes estaven baixades hi havia un paper enganxat amb celo on posava "A en Joan i la Maria no són milionaris, només tenen la grip, coses que passen…"

A mi tampoc m’ha tocat res, però almenys no tinc la grip. Sempre és un consol!

L’any que ve, encara que no vulgui a tornar ensopegar amb la mateixa pedra, esperem que amb una mica més de sort.

Ahir vaig estar una estona davant de la parada de metro de Fontana esperant a un amic. Davant meu hi havia un trio de mossos (es veu que són més moderns i passen de les parelles tradicionals i fan trios). Vaig estar escassament 3 minuts esperant i durant aquest temps l’únic que van fer és indicar a 5 persones diferents on es trobava un carrer, en alguns casos van haver de mirar un mapa, perquè no sabien on es trobava el carrer en qüestió (es nota que són nous i no coneixen la vila).

La qüestió seria, no seria més fàcil posar un informador turístic, amb aquella gorra vermella i no gastar-se tants diners que si amb el walki, les manilles, la porra i la pistola? Almenys que es dediquin a fer de guies i no a posar multes.

Per cert entre ells parlaven castellà….

Aprofito aquest primer missatge del meu bloc per explicar una anècdota que ens va passar el passat 20 de novembre, que pot exemplificar com poden arribar a emprenyar els fashionetis que venen al "barri de moda de la gran ciutat cosmopolita i multicultural"

El dia 20 de novembre era la diada dels castellers de la Vila de Gràcia (uf!! quina diada….), com sempre abans d’una actuació important es fan les matinades. Quan estàvem passant per la plaça Virreina va venir corrent cap a nosaltres un noi i una noia. Ens van venir a demanar que no toquéssim la música o que variéssim el recorregut, ja que ells estaven rodant un curt. En la discusió que vam tenir, sempre de bones maneres, ens van argumentar que tot allò els hi havia costat molt diners, que al seu poble algun dia ho feien (matinades) però que aqui no s’ho esparaven, que ells no ho sabien… Total que unes persones que de ves on eren volien que la cultura popular callessim perquè ells poguessin per els seu curts.

Tan de bo tots els diners que es gasten en curts els destinessin a la cultura popular, no serem tant radicals, almenys una part que la destinin a la cultura popular.