Vaig anar dimecres a veure aquesta actuació que els Accident Polipoètics fan a la Sala Beckett.

No és ben bé una obra de teatre sinó que està plantejat com una conferència en clau d’humor sobre el procés de la transició espanyola vista des dels ulls d’un nen en aquella època.

Suposo que l’edat ideal per veure aquesta performance és per als que tenim entre 35 i 45 anys, perquè està farcida de llocs comuns recorrents, com poden ser els Payasos de la Tele, la Familia Tellerín o el Un globo, dos globos, tres globos.

Totes aquestes referències, com a fils conductors d’un discurs bastant cru i bastant cert al meu entendre: que la transició va consistir bàsicament en un procès per exculpar dels seus crims tots els responsables de la dictadura i, seguint la metàfora del pal i la pastanaga, anar donant-nos peixet per a sobre vacil·lar que aquest procès va ser modèlic i inclús exportable.

Aquí és on la claven el Xavi Theros i el Rafel Metlikovitx. La descripció del problema basc, el problema català i el cas gallec (depende…) també està molt aconseguit.En fi, que si teniu dotze €uritos de res, apropueu-vos a la Beckett i passareu una molt bona estona.