Cròniques Mauricianes

Vaig anar dimecres a veure aquesta actuació que els Accident Polipoètics fan a la Sala Beckett.

No és ben bé una obra de teatre sinó que està plantejat com una conferència en clau d’humor sobre el procés de la transició espanyola vista des dels ulls d’un nen en aquella època.

Suposo que l’edat ideal per veure aquesta performance és per als que tenim entre 35 i 45 anys, perquè està farcida de llocs comuns recorrents, com poden ser els Payasos de la Tele, la Familia Tellerín o el Un globo, dos globos, tres globos.

Totes aquestes referències, com a fils conductors d’un discurs bastant cru i bastant cert al meu entendre: que la transició va consistir bàsicament en un procès per exculpar dels seus crims tots els responsables de la dictadura i, seguint la metàfora del pal i la pastanaga, anar donant-nos peixet per a sobre vacil·lar que aquest procès va ser modèlic i inclús exportable.

Aquí és on la claven el Xavi Theros i el Rafel Metlikovitx. La descripció del problema basc, el problema català i el cas gallec (depende…) també està molt aconseguit.En fi, que si teniu dotze €uritos de res, apropueu-vos a la Beckett i passareu una molt bona estona.

Bé, darrerament no estic gaire ocupat 🙂 Així que amb l’ajuda del GarageBand, ahir vaig fer una cançoneta. Us la penjo a veure què us sembla. Aquí la teniu.

És que si no ho dic rebento!Coi, acabem de gunayar una lliga, hem fet el futbol més espectacular que es recorda des de l’era Cruyff, hem fet més gols que ningú i ens n’han marcat menys que a ningú, i aquest esvalotador professional de l’Arús i tots els seus acòlits moguts per vés a saber quins interessos porten tot el fotut any -sia a Arucitys sia a El Rondo- criticant al Laporta, al Txiqui, al Rikjaard i posant en un pedestal al senyor Rossell.El problema per a mi no és que els agradi més l’un o l’altre, és senzillament que hi ha uns “tempos” que s’han de respectar. I si guanyem una lliga, el que volem els culés és senzillament gaudir-ho una mica. Com deia el “Señor Lobo” a Pulp Fiction “ya está bien de chuparnos las pollas”. Doncs això, per gaudir d’un triomf ha d’haver-hi un temps de dedicar-se a l’onanisme intel·lectual i gaudir en fred de la victòria (que comporta òbviament derrota del Madrid).Doncs no, aquest senyors que ja havien posat a parir que la celebració no es fes a la Plaça de Sant Jaume, al veure i constatar l’èxit de la convocatòria al Camp Nou ja es posen a parlar d’eleccions anticipades, que si el senyor Rossell ha fet això, ha fet lo altre, que si és la seva lliga, que si el beatificaran al Vaticà…Senyor Rossell, agafi i foti el camp. Pel bé del Barça. Perquè no sé si vosté està darrera d’aquesta campanya, però en tot cas, amb aquests amics qui vol enemics! Perquè tot això el que fa és desestabilitzar el Club i, sobretot, impedir-nos gaudir com Déu mana d’una lliga que portàvem 5 anys esperant. Perquè vostè va fer l’aposta de fer fora el Txiqui i el Rijaard i la va perdre. Perquè vulgui o no, ens agradi o no, a can Barça s’escull el president i no el vicepresident esportiu. Perquè em cau bé i ho deu estar passant molt malament. I emporti’s de pas els seus amics de Ca l’Arús amb vostè.