Quines eleccions més estranyes!
Política 8 Comments »Ahir ja va començar sent, per a mi, una nit electoral diferent. En comptes d'estar palplantat davant la tele a les 8 en punt, estava fent cua per veure la -fantàstica- obra de teatre "Polítics compromesos", amb representació blocaire tant darrere l'escenari (el cunyat, Sònia, Lupe, el auténtico) com a les grades (Otch, greips, Vives, la figurita, Cristina i jo mateix).
L'obra va estar molt bé, però intentarem parlar de les eleccions.
Catalunya va a la seva bola
Normalment en unes eleccions hi ha allò que en diuen "tendències". Si un partit puja, acostuma a pujar més o menys igual a tot el territori i si baixa, doncs tres quarts del mateix.
Ahir no, hi ha hagut una mena de decosnstrucció electoral que fa que un baixi per aquí, pugi per allà, es descalabri per més enllà i guanyi per majoria absoluta el que no havia guanyat a la seva vida.
Tots han perdut, o en fa la sensació
Una mostra més de l'ezquizofrènia d'aquestes eleccions. Normalment, a les nits electorals tothom se les busca i se les empesca per dir que "ha guanyat les eleccions" acollint-se a números absoluts, relatius, regidors, objectius o vés a saber què. Ahir ho van tornar a intentar però les cares que feien eren de derrota. Tots tenen motius per no estar del tot satisfets. Gens satisfets.
L'1×1 del matx
PSC
Ha donat dues campanades de por tenint uns augments espectaculars a Tarragona i Lleida, però a Barcelona, capital política i mediàtica de Catalunya, l'Hereu ha perdut un regidor i el tripartit sencer tres, els tres que guanya CiU. I això no deixa de ser un reflex que és extrapolable a unes eleccions legislatives: l'esgotament que tripartit genera en el seu electorat.
A nivell nacional, el PSC perd gairebé 200.000 vots i dos punts percentuals. El Montilla per molt que intenti somriure -cabòries-, fa cara de perdedor.
CiU
La cara oposada al PSC que, però, es queda amb la mateixa cara de perdedor. M'explico. A Barcelona, en Trias ha fet una molt bona feina, una molt bona campanya, un diria que al marge o a pesar del partit i ha tingut una pujada espectacular. Però no li serveix de res. I no només això sinó que CiU perd estrepitosament Tarragona que havia passat a ser "la cosa més gran" on manava CiU. Ara "la cosa més gran" és Sant Cugat. Poc més de 50.000 habitants.
CiU a nivell nacional és l'única que puja en percentatge però no li serveix per a treure's la cara de perdedor de sobre.
ERC
Patapam! La cara del Carod era ahir un altre poema. Perd un regidor a Barcelona, té baixes generalitzades a les ciutats mitjanes i grans, i les CUP li foten una bona afaitada a la Catalunya central mentre el Carod intenta tirar pilotes fora sobre el tema. De les CUP ja en parlem més endavant.
Tot i perdre 72.501 vots, augmenta el nombre de regidories en gairebé tres-centes, però no aconsegueixen fer-li treure la cara de perdedor de sobre.
IC-Verds-EUiA (si no em deixo ningú))
Patapam bis! Una altra cara, la de la Mayol que era tota una declaració de principis. A ella, tan riallera sempre, se la veia tensa i compungida. Perden un a Barcelona, desapareixen de Tarragona, baixen a Lleida… El pitjor per a ells és que no s'ho esperaven. Per a mi que els hi ha passat factura la gestió del Saura a Interior i la lamentable defensa del kubotan aquest dels collons. Són impressions, almenys del vot de Barcelona. Tot i que guanyen regidors i s'extenen per tot el país i a Girona en sumen un més, el rictus a la cara és propi dels perdedors.
PP
Tot i que Barcelona transmeti una imatge que "aguanten", la veritat és que que no era esperable una davallada contundent del PP, estan molt abaix per fotre's una hòstia terrible. Tot i així perden a nivell nacional prop de 80 regidors, acompanyen en la derrota a CiU a Tarragona i el partit que ha tret més vots a les municipals al conjunt d'Espanya té l'honor de tenir la majoria absoluta a dos (2) pobles de Catalunya. Que encara no sé quins són però s'hauran de mirar. Tenen un retrocés generalitzat a tot Catalunya, i no poden ocultar la seva cara de perdedors.
CUP
Sisena força municipal de Catalunya amb 22 regidors directes i que pugen a 48 comptant altres candidatures més àmplies de les que formaven part. El percentatge de les CUP a nivell de Catalunya és absolutament irrisori, però crec que Esquerra hauria d'anar amb compte amb el toc d'atenció que representen les CUP. Hi ha municipis on la CUP fa el sorpasso a Esquerra i inclús n'hi ha on els fan desaparéixer del mapa polític. Conec a gent de les CUP de Vilafranca i de Berga i realment hi ha un factor obvi de votant desencisat pel tripartit del Montilla, però també hi ha una feina ben feta als pobles. De fet només s'han presentat allà on hi havia gent treballant i on tenien certes possibilitats d'entrar al consistori.
Deuen fer cara de guanyadors, però com no els he vist per la tele, doncs ens quedarem amb el misteri.
Ciutadans
Je, je, 13 regidors a Catalunya, per sota de les CUP i inclús de la PxC (a aquests passo de comentar-los ara). Tenint en compte que sempre que els veus per televisió s'estan queixant del poc que surten a televisó (és això un oximoron?), la veritat és que s'han pegat una bona castanya. I afegint que d'aquests 13 regidors, cinc ho són en un petit poble de Lleida on deu haver-hi alguna raó "local" per aquest cinc regidors, la veritat és que Ciutadans s'ha fotut un hostiot d'allò més maco. No entren a Barcelona, ni a Tarragona i al cinturó de Barcelona fan uns resultats més que discrets. I cara de perdedors.
La guanyadora: senyora abstenció
Si alguna cosa em va tocar una mica el voraviu ahir va ser tornar a escoltar per enèsima vegada la cantarella per part de tots els polítics de: "això de l'abstenció és preocupant, és un toc d'atenció, hi hem de posar remei, etc. etc.". Inclús la Mayol es va inventar una paraula nova, va dir que hi havia un "desvincle" entre la ciutadania i els partits.
Doncs sí Imma, hi ha un "desvincle" entre la ciutadania i els partits i porteu, tots, elecció rera elecció dient que s'ha de fer alguna cosa per aturar l'abstenció i no heu fotut res de res!
Per no tenir, no tenim ni una trista llei electoral pròpia a Catalunya, les llistes obertes tothom diu que estan molt bé però els aparells dels partits tremolen només de sentir nomenar-les.; l'elecció directa dels regidors i consellers de Districte és una promesa que escolto des de fa gairebé 20 anys per part de tots els partits i no s'ha mogut ni un dit en aquest sentit. Primer el problema era que el bloqueig de la Carta de Barcelona ho impedia; ara que tenim Carta… què coi passa? doncs passa que no us dóna la gana de fer aquesta democràcia més participativa perquè us pot fotre enlaire el xiringuitu.
I mireu, ho deixo escrit per ser esclau de les meves paraules. I faig una promesa electoral a quatre anys vista de les properes municipals: si a les properes municipals no hi ha elecció directa de regidor de Districte no penso votar a ningú. A veure si espabileu!
En el fons ja està bé el que bé acaba. Jo estic desconcertat pels resultats però crec que més desconcertats ho estan els propis polítics. I una nit en la que tots fan cara de perdedors no té preu. I més, després de veure la fantàstica "Polítics compromesos". 🙂
