Cròniques Mauricianes

Imagineu-vos que esteu dormint plàcidament. Imagineu-vos que, de sobte, us desperta un barullo de crits i de veus estridentment agudes.

Us desperteu i entreobriu els ulls. Pels finestrals hi entra un sol de justícia. Primera pensada: "mecaguntot! m’he adormit i deuen ser les 12 del migdia. Adéu feina, adéu…".

No, no pot ser… ahhh! uff! no passa res, estaves fent la migdiada i és el de cada dia, els nens que innocentment juguen a la plaça… lssvaparir!

Aquí una mostra del que se sent des de casa meva cap a les 17:30, quan vénen tots del cole. La gravació l’he feta amb el micro intern del portàtil i no li he aplicat cap mena d’amplificació.

sons_revolucio.mp3

Me’n recordo d’aquella campanya "Volem les places per jugar" i continuu sense entendre perquè s’atribuïa el fet de jugar a les places amb una suposada absència de soroll i molèsties.

Me’n recordo que jo mateix vaig fundar el Col·lectiu Soroll! i penso que malgrat la demagògia que portava aquella campanya és evident que els nens tenen tot el dret a jugar a les places quan surten del col·le, com els més grans de gaudir de les terrasses, com els més joves d’estar-s’hi una estona per les nits xerrant, sempre que es mantinguin ens uns límits raonables de volum.

Em jugo unes gambes que el nivell més alt de decibels és produeix quan vénen els nens a la plaça. No em molesten, em desperten, però ja venia essent hora. Tanco les portes dels balcons, em fumo una cigarreta, hi penso i us ho gravo. Per compartir el que és una plaça amb vida dins d’un barri amb vida. A vegades pot molestar, sí. A vegades agafo una cadira, m’assec al balcó i observo el jaleo. Prefereixo aquesta plaça a una altra hipotètica on no hi passi res. També per les nits.

Aunghhhhhh….

Sembla que hagi passat una eternitat però total han estat 24 dies (des del 28 d’agost, dia en que van caure els dominis .es i la meva connexió a Wanadoo va emmudir). Amb la meva germana i el meu cunyao vam decidir tirar pel dret i canviar de companyia, que ens surt més barat i avui ja ha se’ns ha activat el compte de l’Imagenio.

O sigui que Sant Tornem-hi! (avui, que curiosament cau en Sant Maurici).

Tampoc em vull enrotllar gaire, només dir-vos que ja sóc aquí de nou, encara em falta soltura.

Ah! i la mala notícia és que he trobat feina

Que no, que estic content malgrat haver de llevar-me a quarts de vuit del matí. Estic donant classes d’Introducció a Windows (pfff!) per a adults en un Centre de Formació de l’Ajuntament de Sabadell (al barri de Gràcia!). Són quatre hores diàries (de 9’30 a 13’30 inclosa mitja hora de "pati") i bastant ben pagades (díríem que cobro més ara fent quatre hores del que havia cobrat mai fent-ne vuit).

No tot és perfecte: només cobro per hores fetes (si hi ha festa, faig festa, pero no cobro) i el tema de les vacances i tot plegat no està cobert. De moment només és per tres mesos però si tot va bé segurament continuaré al 2007.

Com a la gracienka (felicitats!) la feina m’ha vingut gràcies a una amiga, la Pepa, que ja estava donant classes i que, en quan es va assabentar que hi havia una vacant em va trucar ràpidament i em va posar en contacte amb l’encarregada dels cursos, un solete la Pepa.

De moment ho deixo aquí, tinc un munt de mails per llegir i he de repassar una mica els blocs a veure si hi ha hagut molta sang en aquestes setmanes.