Farà cosa d’un parell de mesos va aparèixer una d’aquelles notícies-bomba als mitjans: Quince personas detenidas en una operación contra las descargas "ilegales" en la Red.
Els qui més o menys seguim el tema de les descàrregues mitjançant sistemes P2P sabem que a dia d’avui, el fet de compartir arxius musicals o pel·lícules (no així en el cas del software) no és cap delicte mentre no impliqui afany de lucre.
Per tant, aquesta notícia em sonava una mica a aquella en la qual van també anunciar una gran operació en la qual van immobilitzar milers de cd’s verges d’una empresa que es dedicava… a vendre cd’s verges! En aquell cas tot va quedar en un gran foc d’encenalls i en aquest, està per veure, però l’únic argument de l’acusació és que moltes d’aquestes pàgines d’intercanvi estaven farcides de banners de webs pornogràfiques mitjançant els quals treien uns ingressos que es podrien considerar proves d’afany de lucre i per tant demostrar l’existència de delicte.
Està per veure com acabarà, però de moment tothom està al carrer i la majoria de pàgines intervingudes han tornat a la xarxa.
Serveixi aquesta llarga introducció per explicar-vos que a partird’aquell dia vaig estar donant voltes per un munt de pàgines que nohavia vist encara i que, com sempre, les actuacions "exemplaritzants"de l’autoritat em van provocar l’efecte contrari: en el meu afanyd’investigació vaig començar a esbrinar com funcionava això, tot iassumint el risc que el propi Ramoncín en persona se’m presentés a casai em recités la cantarella de les màfies, la prostitució i el cànonsolidari.
Vaig centrar l’estudi en una pàgina d’estrenes cinematogràfiques. Éscuriós que en aquest tipus de pàgines passa com al món "real". Encaraque no sigui una activitat del tot clara, hi ha colles de voluntarisque es dediquen a traduir els subtítols i col·locar-los a lespel·lícules. També hi ha "piques" entre webs per veure qui és el primeren penjar la darrera estrena i també hi ha carreres per aconseguir lescòpies amb la millor qualitat.
El tema de les qualitats és important i ens en podem trobar de diferents en una estrena:
– La més cutre és el CAM: un tio es planta al cinema amb una càmeradigital i grava la pel·lícula des del seu seient. En aquests casos elso acostuma a ser pèssim, no sempre es veu tota la pantalla (segons comes talla per una banda, o per les dues, o per dalt i/o baix), i amb unamica de mala sort, inclús es poden veure caps movent-se a les sevesbutaques i si la pel·li és de riure, podem gaudir de les rialles delpúblic. Millor anar al cine.
– Un petit salt és el TeleSync. El Telesync és un CAM al qual se liafegeix la pista de so que ha estat gravada a part. Això s’aconsegueixa partir d’una sortida d’àudio que hi ha en alguns cinemes per tal queels espectadors amb problemes d’audició hi puguin connectar unsauriculars. En comptes d’això se li endolla un minidisc i després sesincronitza amb la pista de vídeo.
– Seguim amb el Screener. Fins fa quatre dies jo pensava que unscreener era un CAM, suposo que per associació de la paraula screen(pantalla). Però no. El screener pròpiament dit és un bolcat d’unacinta VHS (normalment de promoció per enviar als videoclubs) a formatdigital. El format acostuma a ser 4:3, la qualitat d’imatge baixa i elso res de l’altre món. Pel que sembla, en vies de desaparició.
– Un salt de qualitat ens el dóna el TeleCine. Pròpiament dit, elTeleCine és un aparell que converteix la pel·lícula de format analògica digital. Cal tenir la "complicitat" d’algú que tingui accés alsrotlles originals i la qualitat pot ser bastant bona, encara que laconversió de formats sigui una mica d’anar per casa.
– Finalment ens trobem amb el DVD Screener, que és un bolcat d’un DVDpromocional. En aquest cas és un pas de digital a digital i l’únicinconvenient és l’aparició de certs missatges "antipirateig" i d’altresmarques que podrien delatar l’origen de la còpia i que per tant s’hand’eliminar manualment, podent afectar en aquest cas el visionat de lapel·lícula.
– Quan un film ja ha passat el procés comercial d’exhibició i surt enDVD, el que s’acostuma a fer és un DVDRip, que és senzillament unacompressió dels continguts del DVD i que acostuma a ser d’una facturaexcel·lent, però en el cas de pel·lícules d’estrena és molt pocfreqüent.
Catxis! Com m’acostuma a passar, només volia fer una mini introducció i comentar-vos les pel·lícules que he vist darrerament, però se m’ha allargat el missatge. Ja us les comentaré en el proper, així tinc tema per demà ;-).
En tot cas, si voleu gastar-vos el calerons en el cinema, us recomano Plan Oculto, em va encantar. El Código Da Vinci no és tan dolenta com diuen, però no és res de l’altre món. Millor esperar que surti en DVD o que ens la posin qualsevol tarda de diumenge per la tele.
Instal·lat en l’autocomplaença ha pintat un bonic món de colors.
