Cròniques Mauricianes

Avui farem una mena de matxembrat.

Primer, posar-vos (de nou) aquest bonic dibuixet d’aquí dalt que vaig trobar per la tarda i el vaig afegir a l’apunt d’ahir però que pel que veig poca gent va veure. Segona oportunitat.

Segon, les psicofonies. Si veu tenir una mínima satisfacció veient perdre Espanya, sapigueu que esteu condemnats a l’infern. Escolteu, si no, aquestes psicofonies:

Psicofonia de la COPE

Psicofonia de la SER

Tercer, l’experiment visual. Mireu-vos atentament aquest vídeo (l’ideal és veure’l a pantalla complerta) i al final, quan diu "Look away", doncs això, que mireu cap a una altra banda. Ja em direu! (i no es cap ensurt d’aquests que corren).

Experiment visual

Quart, i no em parleu d’okupes, que m’han aixafat la timba del dimecres allà on els més allegats ja saben i que s’ha quedat sense llum, a part d’estar al bell mig del meollo. Grrr…

I ja era hora. Em sembla que tots érem conscients que si obríem qualsevol bloc animant la selecció francesa, llavors segur que palmàvem, així que crec que hem fet tots bé de fer veure que aquí no passa res i a esperar esdeveniments.Jo, a part de tot me n’he anat a sopar al Tossal i Déu n’hi dó la petardada que hi ha hagut amb el 3-1. I si bé els francesos no és que ens siguin en general molt molt simpàtics, l’entrenador és català!Mireu el que deia en una entrevista:

[…]Bé, quan degenerava i arribavem a les mans, m’ha passat que emtractessin de "brut espanyol". Arriba un moment on les parides estornen a fer notar.

I com reaccionava vostè?
Jo deia: "No soc espanyol, sóc català".Perquè el meu pare va néixer català i republicà, abans de fugir delfranquisme quan tenia 16 anys. Quan Frank Rijkaard (l’entrenadorholandès del Barça) fitxa pel barça, fa la seva presentació en català.És solidari. Vol dir: "pertanyo a aquest club, la seva identitat neixd’unes arrels que valen més que l’esport la guerra de 1936 i tot el queva seguir, i ja sé tot això". Conservar la seva identitat, és dir:existeixo, no teniu el dret d’apartar-me.
_________________________________
[…] Bon, quand ça dégénérait en bagarre, il m’est arrivé de me fairetraiter de «sale Espagnol». Arrive un moment où les conneriesressortent.
Comment réagissiez-vous ?

Je disais : «Jene suis pas Espagnol, je suis Catalan.» Parce que mon père est nécatalan et républicain, avant de fuir le franquisme à seize ans. QuandFrank Rijkaard [l’entraîneur néerlandais du FC Barcelone, ndlr] estintronisé à la tête du club, il fait sa présentation en languecatalane. Il est solidaire. Ça veut dire : «J’appartiens à ce club-là,son identité puise dans des racines qui valent plus que le sport laguerre de 1936 et tout ce qui a suivi , et je sais tout ça.» Garder sonidentité, c’est dire : j’existe, vous n’avez pas le droit de m’écarter.

O sigui que aquest partit no deixa de tenir el regust d’una petita venjança

En fi, opá, la lluita entre cadenes, Cuatro i La Sexta s’ha decidit a favor de Cuatro. Quatre partits han durat al mundiá!

——

Coses que he anat trobant…

També he trobat una pàgina que ha anat fent acudits al vol, n’hi ha de molt lamentables, però també n’hi ha de bons:

Sabes como manda Luis Aragonés a dormir a sus hijos? Diu ñiños! A vuestros octavos!

No veas en Francia Si-dan, no?

Va Luis Aragonés a la polleria i diu: Peddona, me pones un pollo a octavos?

Tu sabe poqué los jugadore d’ejpanya no tienen el bachillerato? xq lo dejaron en octavo!

Luis Aragonés està perseguit per la SGAE. Ha entrat a l’fnac i ha cremat tots els discos de José el Francés

La lectura postiva: Al menys Casillas ha aprés francès. Avui se n’ha xupat tres.

No es lo mismo Francis Ford Coppola que que te Copule Francia

So que va Puyol i diu: però que Fraaança, neng?!

Hi ha alguna cosa especial entre França i Espanya. Em sembla que es diu Andorra.

No es lo mismo ‘París, Francia’ que que Francia te mande a parir

Sabes porqué en España sólo hay ciudades o pueblos? Porqué lo de Villa no sirve pa ná.

Ja, ja, ja. Em veieu cara d’anar fent patètic autobombo?
La meva estrategia però, no la vario, intento posar títols provocadors.
Res, abans d’anar tirant cap al sopar, només vull dir que aquest matí ha estat un dels més divertits que recordi (vaaale, normalment estic dormint).

Ha estat de pel·licula,

Starring:
Alexis Lopinski
Dolly Bottle
Moritz Round

Also starring:
Winston A/V
Jousmer Vaibis the dreamer

Special thanks:
Monglis (I and II)
It Has, It Has, It Has
Saint Johan
Canigous flame

Cameo:
Nostradamus

M’hauria tocat descansar una mica, però la veritat és que es respirava molt buen rollito. Només donar les gràcies als còmplices d’aquest matí surrealista però divertidíssim. He entrat un moment al bloc del Bañeres, que visito sovint, i estaven a la grenya com sempre. M’he indignat que un dia que és el dia màgic continuïn amb les disputes de sempre. Mira, us enganxo el missatge que hi he deixat:

I no és per res, ni per trencar aquest super-bon-rotllo [ironia en el sentit que s’estaven barallant com sempre] de cada dia, però avui és revetlla de Sant Joan, el solstici d’estiu, la festa mediterrània per excel·lència, la nit més curta i el dia més llarg de l’any…

No sigueu tan rancis, home… [obviously no va per a tothom. De totes maneres, per a tothom, i quan dic tothom vull dir tots-tots-tots, Bona Revetlla!]

Ui! se’m fan les onze. Igual demà (és a dir el 25) hi afegeixo alguna coseta més.

Bona Revetlla a tutti!

Estic a punt de cometre un acte de dubtosa legalitat, però què carai, avui és Sant Joan, la festa nacional dels Països catalans. I els Ai, Ai, Ai són amics. I uns fiesteros 🙂

Si escolteu aquesta cançó, que és el pur esperit de la revetlla, entendreu millor el títol de l’apunt de la Dolors i us vindran ganes que el dia passi ràpid.

Sant Joan (Ai, Ai, Ai)

De totes formes aquest missatge s’autodestruirà a les 00:01 del 25 de Juny. Porsiaca. Aprofiteu l’oprtunitat! Me lo quitan de las manos, me lo quitan de las manos!

Avui havia de parlar del Montilla, però em fa una maaandra. Per desintoxicar-nos una mica d’Estatuts, política i parrafades vàries, us deixo, de nou, un bonic vídeo. És tracta d’un sistema innovador ideat al Japó per aconseguir despertar la gent amb son profund. És molt interessant i certament efectiu pel que sembla.

Abans de res, informar-vos als que no em coneixeu que no sóc un votant fidel. Estic sempre entre Iniciativa i Esquerra i de fet de boquilla vaig de llibertari i defenso el no anar a votar però fins l’altre dia no havia materialitzat el "no vot". I perquè no ho tenia clar. El tema de la ressaca i el partit del Brasil era més aviat literari que real. La veritat és que les croquetes se’m van posar bé i Brasil estava jugant de puta pena. Però després de tanta xerrameca al meu bloc, després de tanta defensa de la dignitat nacional, després d’indignar-me tant amb Mas, Zapatero i Saura, a l’hora de la veritat, quan tot això s’havia de materialitzar amb el meu "no" decidit i rotund, em vaig rajar. No tinc criteri, ni personalitat ni decisió. El Maurici és un cagadubtes! elis elis…

El meu jo conscient em deia que anés a materialitzar el meu "no", però elmeu jo inconscient em recordava que també era la papereta dels Espada,Rajoys i Piqués. El jo conscient em deia des de feia molt de temps que no podiacondicionar-me el que fes el PP, que havia d’ignorar-los, però em veiaincapaç d’alegrar-li el dia a l’interventor de torn del Patetisme Popular.La sola imatge del pavo somrient-se al veure’m agafar la papereta delNo em feia venir esgarrifances.

Em vaig rajar i no me’n sento orgullós. Però mira, potser és que sócuna mica cretí, però igual que gaudeixo més veient perdre el Madrid queguanyar el Barça, prefereixo veure com s’enfonsa el PP. Fan tanta ràbia, que en el fons veure’ls coml’altre dia, rebolcant-se en la mentida i ensenyant la seva veritablecara antidemocràtica, anticonstitucional i antijurídica -termes delsquals sense l’anti se n’omplen la boca quan els convé- ja em satisfanuna mica. Veient l’ús indecent i inversemblant que estan fent del’abstenció, segons com penso que hauria d’haver anat a votar ni quefos per posar "tonto el que lo lea del PP", però no ens enganyem, ambuna participació més "normal" s’haguessin tret qualsevol altraestupidesa del barret i estaríem parlant de votants absoluts, decampanyes sense llibertat o del que fos. Són uns putos Houdinis i si noés una cosa, és una altra, o és ETA. I qui digui el contrari és un miserable. Us sona?

Châpeau per la reacció d’Esquerra. Malgrat uns primers titubejos de laMarina Llansana intentant jugar també amb l’1 de cada 3, el Carod vadir el que calia dir. "No hem guanyat" i anem per feina. El Carod encalent pot dir qualsevol bestiesa però a l’hora de fer comunicats odeclaracions se li nota el vessant reflexiu i empàtic amb el que lagent espera d’un polític que vulgui transmetre un mínim sentit de lacoherència i la responsabilitat.

(i per demà: tema Montilla)

El títol és per provocar, però si alguna cosa ens va quedar clara alsopar de blocaires d’ahir és que tots ens les empesquem com podem peraconseguir una visiteta o un comentari extra.
Els resultats del referèndum no m’han sorprès, perquè era més omenys el que marcaven les enquestes, però sí que m’ha sorprès ladistribució territorial del No.
Que Tarragonès i Vall d’Aran siguin les comarques amb més No, essent deles comarques amb més forta -tot i molt relativa- presència del PP, emfa pensar que hi ha hagut més obediència de vot entre les baseselectorals del PP que no pas en les d’Esquerra. En el cas del Camp de Tarragona és possible també una influència del clan de l’avellana, però suposo que quan es vagin veient els resultats de certs barris de Barcelona ens confirmaran que el que ha decantat el No per sobre de la mitjana ha estat més l’electorat del PP que no pas el d’ERC.

I si titulo el meu comentari amb el títol "El Sí del PP" és perquè crec que finalment la contradicció que li suposava al votant d’Esquerra (al marge del més militant) votar el mateix que el PP l’ha portat a l’abstenció o al vot en blanc i més tenint en compte la darrera setmana de campanya on hi entren els Rajoys, Acebes i companyia i que acostumen a tenir l’efecte entre l’electorat català de fer votar el contrari del que ells proposen. Acebes ha fet la millor campanya pel Sí que la que mai podrien haver imaginat els estrategues de la sociovergència.

No estic decebut, perquè crec que entenc perfectament aquesta posició. Entre nosaltres, el sopar blocaire va ser l’inici de la desmobilització del No gracienc. Entre la ressaca i el partit del Brasil, ho reconec, he passat olímpícament d’anar a votar. Tampoc he comprat l’obligat pollastre a l’ast de diumenge, però… oh! sorpresa! tenia a la nevera unes fantàstiques croquetes del Resolís que malgrat la sorpresa d’alguns dels comensals del sopar d’ahir em vaig ben preocupar d’embolicar-les amb paper de plata i endur-me-les a casa. I lamento no haver-ho fet també amb els embotits.
El sopar molt bé. Va ser curiós que els que ja portàvem uns quants sopars gracianeteros no coneixíem a la meitat dels assistents. Encantador el Mussol, l’Eli, el Carles i el lobby d’Esquerra Republicana esperant la jornada electoral mentre el Vives ens mostrava el seu somriure més maliciós

Era crec l’únic que defensava el Sí dels assistents al sopar i no el defensava ni amb la boca petita. Devia pensar… "ja veureu demà, ja veureu…".
El poble de Catalunya ha parlat i ha dit que Sí. Doncs això. Ara ja és el nostre Estatut i els que, malgrat no agradar-nos el text, creiem en paraules com "voluntat popular" o "autodeterminació" no podem fer altra cosa que admetre el que els nostres conciutadans han decidit.
I per fi s’ha acabat aquest conyàs interminable. Fent una anàlisi absolutament subjectiva, crec que en el fons la majoria de catalans el que volia era passar pàgina i sortir d’aquest atzucac on ens havíem/havien ficat i les vies més fàcils eren el Sí o quedar-se a casa.
Interessant el 5% de percentatge del vot en blanc, que sense defensar-lo cap partit ha tret el caparró amb una xifra destacable. Interpreto, també alegrement, que en aquest vot en blanc s’hi han pogut refugiar bastants votants d’Esquerra incapaços de coincidir en papereta amb el PP. A toro pasao potser si Esquerra hagués apostat en primer terme pel vot en blanc en comptes de per l’absurd "vot nul polític" hagués pogut cohesionar més el seu electorat. Però és pura especulació.

I acabo amb un vídeo que vaig prometre en el sopar d’ahir. Seria més lògic posar-lo en un missatge a part, però llavors un missatge m’aixafaria l’altre i tots -ja- sabem que per una visita o un comentari som capaços de vendre la nostra ànima al diable!

Encara que sembli mentida, aquest personatge existeix en el món real. La realitat supera la ficció i Torrente és, sens dubte, una pel·lícula basada en fets reals: les manifestacions de la AVT.

La imatge l’he trobada a Escolar.net i allà hi ha un bonic fil de discussió sobre el personatge. També és interessant passar-se per la web de El manifestómetro, que va calcular l’assistència a la darrera manifestació en poc menys de 200.000 persones, calculant la superfície i els manifestants per metre quadrat. La Comunidad de Madrid va donar la bonica i màgica xifra d’un milió de persones, xifra que si fos certa implica una densitat de 13 manifestants per metre quadrat. I això no tenint Madrid gaire tradició castellera…

Avui no sé que ha passat però a una pàgina que em miro de tant en tant, el Racó Català s’han tornat bojos amb La noia del calçot.

Com que avui és 06/06/06 com tots els geeks dels blocs de GràciaNet us han recordat, estic pensant que potser la noia del calçot sigui un ésser demoníac. No sé, jo quan l’he vista per primer cop m’ha semblat una xorrada, però la veritat és que se’t fica al cap i no te la hi pots treure. No s’acaba mai…

En fi, aneu amb compte, aquí teniu l’enllaç a La noia del calçot.

Les versions que corren per internet són del grup Loituma i la cançó es diu Ievan Polkka (Leva’s Polka en anglès) i la va compondre el senyor Eino Kettunen a la dècada de 1930. És en finès, llengua parlada a Finlàndia i una franja de Rússia fronterera amb Finlàndia, anomenada Karèlia. La llengua finesa és de la família fino-úgrica (igual que l’estoni i l’hongarès) i per tant, no és indoeuropea, per això no s’entén res. La canten en el dialecte Savo, que es parla a l’Est de Finlàndia i té una base de karelià molt forta. La cançó en qüestió és aquesta:

Nuapurista kuulu se polokan tahti
jalakani pohjii kutkutti.
Ievan äiti se tyttöösä vahti
vaan kyllähän Ieva sen jutkutti,
sillä ei meitä silloin kiellot haittaa
kun myö tanssimme laiasta laitaan.
Salivili hipput tupput täppyt
äppyt tipput hilijalleen.

Sen minä sanon jotta purra pittää
ei mua niin voan nielasta.
Suat männä ite vaikka lännestä ittään
vaan minä en luovu Ievasta,
sillä ei tätä poikoo kainous haittaa
sillon ko tanssii laiasta laitaan.
Salivili hipput tupput täppyt
äppyt tipput hilijalleen.

Algunes versions tenen un intermezzo, però depenent de la versió poden variar.L’intermezzo de la noia del calçot és aquest:

Eätsä Tsä Parli Parela Ländi Pareli Ländi Standu Läri Pidapila Läru Padiru Pira Angurikangu Kaeakiridangu!
Arätsa Tsä Earibidabidi Laberit Standil Ländel Ländö Abari Patta Pari Pari Paripiripiripiri Standel Ländö!
Eabari Lästel Lände Jalo Eabarebereberebudu Jabu Pari Standel Lästel Ländö Badake Dake Dake Du Du Deheado!

No té cap significat, són paraules inventades (exceptuant algunes) escollides per tal de jugar amb la fonètica.

[text extret del Racó i postejat per l’usuari Xueta]