Cròniques Mauricianes

Benvingut a Blocs de GràciaNet. Aquest és el teu primer apunt, que pots modificar o eliminar per encetar el teu bloc! 😉

No tinc gaire -gens- temps per actualitzar el meu bloc però aquí teniu un vídeo MauriTV que em vaig comprometre a penjar. Quan pugui ja us faré un parell de "Cròniques de l'andamiu" que tinc un parell de fotos guapes.

Jo era dels que creia -pel compte de la vella- que et mulles més o menys igual. És cert que si corres t'estàs menys temps sota la pluja però no és menys cert que si corres hi ha més superfície del teu cos que es mulla. Si vas en moto plovisquejant això es nota molt. Quan estàs aturat gairebé no et mulles (perquè l'aigua cau en vertical sobre el teu casc) però a la que acceleres et mulles tota la cara, cosa que no passaria si anessis caminant.

En fi, en el vídeo que us poso a continuació es demostra experimentalment que… mmm… no us ho diré encara. És més, comenteu -si voleu- abans de veure el vídeo quina creieu que és la solució i després mireu-lo, i a comproveu si l'heu encertat.

Buf… això ja s'acaba. Ahir m'ho vaig passar teta al carrer Sant Pere Màrtir. ls grups que tocaven estaven molt bé, ens hi vam trobar un munt de gent de diverses patums i sobretot perquè vaig "poder" fer barra. Li vaig demanar al David que siusplau siusplau em deixés servir birres, carregar barrils i tot això i em vaig retrobar amb la Festa que millor conec: la de dins de la barra, les mans enganxoses i els peus xops. La que mola.

I una altra cosa de les que m'agrada fer, punxar musiqueta per ballar, doncs això ho faré avui al Velcro (Vallfogona/Guilleries). El sarau començarà cap allà les 12 fins a dos quarts de tres. Si us animeu a passar-vos-hi, allí m'hi trobareu.

Apa, bona festa!

P.D. Us penjo un vídeo molt catxondo. Un bomber que entra a apagar un foc a una casa on hi ha una plantació de marihuana. Mireu quina carona fa… Sens dubte, ha empassat massa "fum":

Torna la censura. Es veu que en aquest país encara hi ha coses intocables.

El juez Del Olmo ordena el secuestro de El Jueves por unas viñetas de los Príncipes

Per aquesta portada. En fi, les virtuts d'Internet i que sembla que no tenen en compte els censuradors és que ja no es poden posar portes al camp i aquesta portada de "El Jueves" serà, molt probablement, la més vista en molt de temps.

Blogroll:

La campana de cristal

Anonylog

Foggars connection

Varias veces

Maripuchi y su mundo

Piezas

III República

Escolar

Fogonazos

D'aquí poc podreu veure la nova samarreta de GràciaNet per a aquest estiu, però malhauradament no tindrem de talles tant petites com les que us ensenyo ara. L'apunt original és aquí i ho he vist mitjançant el menéame.

La corregudeta del papa 

La meva pilila és més gran que la teva! 

Puc fotre-li una pallissa al teu coi de nen! 

Ets tu el meu pare?

El meu pare beu perquè jo ploro 

El meu pare es conformava amb una mamadeta 

Com tots sabeu, s'anomena GUI en anglès al Graphic User Interface o Interfície Gràfica d'Usuari.

Els feliços posseidors de màquines Mac sempre hem estat molt satifets de la nostra GUI i des de fa molts anys tenim molt clars conceptes com usabilititat, intuïtivitat i altres conceptes ara molt de moda però que ja estaven presents en els primers Mac, allà per l'any 1984 quan encara la majoria de màquines –i durant uns quants anys més– feien servir un sistema de línia de comandaments anomenat DOS.

I avui, com en aquell llunyà 1984, torna a ser dia d'orgull GUI. La companyia de la poma posa a la venda avui a Estats Units el iPhone. Com qualsevol cosa que fa Apple, té la seva munió de fanàtics i de detractors i entre les seves crítiques n'hi ha del tipus que el que fa l'iPhone ja ho poden fer altres telèfons, que si té funcions limitades com a PDA, que si no té GPS…

D'una altra banda, els típics geeks crítics amb qualsevol cosa que faci Apple, sempre et surten que per aquest preu tens un model XXX-YYY que et fa exactament el mateix, o si més no, similar. I que Apple és per a pijos, etc, etc.

El que no entendran mai certs geeks, és que Apple no ven ordinadors, iPods i ara iPhones pel què fan, sinó pel com ho fan.

Independentment del possible èxit comercial (o no) de l'iPhone, quedeu-vos amb aquesta interfície d'usuari. Acabareu fent-ne servir una de similar abans o després. GUI powa!

I un altre vídeo on es poden veure la de coses que es poden fer amb l'iPhone

Potser em calia el missatge número 100 per fer aquest misstge 101.

101 missatges en dos anys no en semblen gaires. De mitjana, un per setmana, si fa no fa. Però és clar, no és només això, és el missatge, els comentaris del teu bloc, els comentaris als altres blocs, etc. No tenim les estadístiques de quants comentaris hem fet, però de ben segur que uns quants, en aquest aspecte ens en sortim.

Fent una mica de repàs estadístic tenim aquestes dades.

L’apunt amb més visites totals ha estat La noia del calçot  amb 2425 visites i 116 comentaris. Durant temps va ser el més visitat i el més comentat i, vaja, l’aparició de les Natèlies poloneses va ser increïblement divertida.

L’apunt mediàtic (vídeo del Youtube) més visitat ha estat el de l’Opá, yo via hasé un corrá amb 1436 visites i 13 comentaris

L’apunt d’opinió amb més visites ha estat Arús m’exasperes! amb 726 visites i 5 comentaris.

Potser us sembla estrany que sigui aquest apunt el més visitat i potser sou pocs els que l’heu llegit doncs és un dels primers. Però és precisament per això. La quantitat de visites que dia a dia van arribant a certs apunts des del Google és acollonant. Jo ahir vaig mirar el Google analytics i tenia -ahir- un 90% de visites arribades del Google. La veritat és que us dec una explicació del tema del Page Rank, però perquè us feu una idea si busqueu “ties bones” al Google surto el tercer de la llista. I m’estan arribant un munt de visites per aquí. O amb això del Verigut cada dia en cauen deu o dotze…

Però en fi, centrem-nos que se me’n va… 🙂

En aquest temps, li tinc també especial carinyu a aquella mena de ménage a trois surrealista que vam fet l’Àlex, la Dolors i jo competint en tres blocs diferents a veure qui arribava a més missatges

Ai, ai, ai amb el Sant Joan
Malva-Rosa: St.Joan quina festa que bé que t'ho montes!! / Ull amb les Cròniques!!
Monclis II

També guardo bon record del post Independentistes…  que em va fer obrir el meu compte al Youtube i en el que la gracienka em demanava “volem més brians…”

I com a article de reflexió em sento també especialment orgullós d'Assajos a pas de tortuga sobre la realitat transversal gracienca. Una miquetona d’autobombo gracieneteru. I més que d’autobombo, de posar les coses al seu lloc. Un article que més d’un any després continua mantenint la seva vigència, potser més.

Resumint, molts bons records, bones anades d’olla, sopars improvisats, o l’arribar a Ca la Gracienka i dir “perdona, crec que m’he equivocat de bloc” 🙂

I sincerament crec que -seguint una mica en línia autobombera- hem inventat una nova manera de concebir els blocs. S’acosten més a això que ara s’anomena Web 2.0 que als blocs individuals. Hem fet de Menéame i de Tafanera abans que aquests existissin. Aquí en som pocs que tinguem visitants regulars “només” del nostre bloc. Aquí, entrem a Gràcianet i mirem lu que hi ha. No conec comunitat blocaire similar, ni comunitat blocaire que improvisi un sopar en un matí o s’inventi un concurs literari en una tarda. I que surti tan bé.

Vaja, que com diria el carlemany… Eppur si muove!

L'altre dia em vaig adonar que el del "costo del güeno" era el meu missatge 99 i m'estava pensant què fer per al missatge número 100. I la veritat és que encara m'ho penso. Sovint em passa que quan vols fer una cosa "especial", no hi ha manera que et vingui el coi d'inspiració ni saps per on atacar el tema. Així que he pensat que com a bon resum del que ha estat el meu bloc, us poso una fotico que sembla que sigui del cosí germà del del "costo del güeno".

I total, com d'aquí quatre dies també es complirà el segon aniversari del meu bloc, doncs ja ens pensarem alguna cosa més treballadeta. Bona festa!

PERFUMES -RECIÉN ROBADOS- 5€

Que me los tran frescos!

Encara que sembli una conya, aquesta nota és autèntica. Un pavo es dedicava a repartir octavetes com aquesta per diversos parcs i places de Sant Roc, tal com informa El Periódico en aquesta notícia.

Ja sabeu que en aquestes coses jo sóc molt estricte. Aquest home hauria d'anar a presó immediatament i no sortir-ne en cinc o deu anys… com es poden cometre tantes faltes d'ortografia en tants pocs centímetres quadrats!?

Al talego i que aprengui a escriure, coi. Ah! i que el costo el reparteixi entre els més necessitats, almenys que faci alguna cosa pel bé de la societat.