Avui va de secció filològica: la importància dels collons a la llengua catalana.
Encara que pugui semblar una grolleria, la paraula "collons" és potser una de les que segons el context, valor i afixació dóna una immensa varietat de significats. Al gra:

1. Precedit de numeral
Si el numeral és "un" significa una cosa molt costosa o cara:
– Em va costar un colló
Si el numeral és "dos" significa valentia:
– Té dos collons
Si el numeral és "tres" implica menyspreu:
– M’importa tres collons
Si és un nombre superior, els collons es conten a parells i denota dificultat
– Ens va costar mil parells de collons

2. Segons el verb utilitzat

El verb "tenir" implica valentia normalment amb "parell de":
– En Pere té un parell de collons

Malgrat això, el verb "tenir" també pot esdevenir en admiració quan s’enfasitza:
–Té collons en Pere!

O també pot denotar que un és un penques amb una enunciació decreixent:
– En Pere té uns collons…

I per acabar-ho d’adobar, si es deshumanitzen les gònades arribem a un significat de perplexitat:
– Té collons la cosa!

Amb el verb "jugar" (d’apostar) els collons es converteixen en la màxima garantia que una afirmació nostra és sincera i que creiem en ella:
– M’hi jugo els collons que el Barça guanya la Champions!

Amb el verb "tallar", els picarols es converteixen en una perillosa (i dolorosa) amenaça:
– Com no em tornis la pasta, et tallo els collons

La forma del verb i la inclusió, o no, de reflexiu, també n’altera el significat. En el cas del verb "tocar", canvia el sentit segons la forma i persona:

Vagància:
– Es tocava els collons

Molèstia o indignació:
– Em tocava els collons

Sorpresa:
– Toca’t els collons!

Amb el verb "anar" se’ns expressa que una cosa funciona bé:
– Això va de collons

Amb el verb "sortir" i reflexiu denota autoafirmació:
– Ho faig perquè em surt dels collons

Amb el verb "estar" significa "bo" o "esplèndid":
– El sopar estava de collons

Amb el verb "torrar" fins i tot es forma un substantiu nou i denota que l’interlocutor provoca zitzània:
– Ets un torracollons (i que té com a sinònim "mosca collonera")

També és curiós que deu ser dels pocs substantius que no crea un (1) sinó dos (2) verbs diferents, "acollonar" i "acollonir". En principi són sinònims i com comentarem poques línies més avall signifiquen "tenir por", però normalment es fa servir en sentits diferents;

"Acollonir" quan s’és protagonista d’aquesta por:
– En Pere està acollonit

En canvi es fa servir "acollonar" quan el que es vol fer és donar por als altres:
– Avui vindrà l’inspector d’Hisenda i això acollona, eh?

3. Afixació

Els afixos també influeixen molt en el nostre parell d’objectes d’estudi:

El prefix "a" significa por:
– Estava acollonit

El prefix "des" implica riure pels descosits:
– S’estava descollonant pel terra

El sufix "ut" ens denota perfecció:
– Collonut!

4. Preposicions

En aquest cas, també matisen l’expressió:

"De" indica bo o en quantitat:
– Això ha sortit de collons
– Feia un fred de collons

"Per" denota voluntat i decisió:
– Ho faré per collons

"Fins" implica una situació límit:
– N’estic fins els collons

"Amb" ens mostra valentia:
– Un paio amb collons

"Sense", òbviament, el contrari, covardia:
– Sense prou collons

5. Morfologia

El color blau-morat revela fred hivernal:
– Se’m van quedar els collons morats

La variació de forma implica cansament:
– Ja tenia els collons quadrats

L’absència de pèl, experiència:
– De fer curriculums ja en tinc els collons pelats

El tamany per suposat importa i referma el valor de valentia:
– Té uns collons com un toro
– Té uns collons de ca l’ample

Com també ho fa la perfecta col·locació dels mateixos:
– Té els collons ben posats

Això sí, sempre que el tamany no sigui exagerat, cosa que implica ser un poca-solta:
– Té uns collons que se’ls trepitja

6. Interrogatius

També hi trobem algunes variants segons l’interrogatiu que precedeixi el terme:

Amb "qui" es denota que algú ha fet una acció inapropiada:
– Qui collons ha apagat la impressora?

Només el canvi de "qui" a "quins" ja implica un significat diferent ja sigui d’admiració o tot el contrari segons l’enunciació i el context:
– Quins collons que tens! (per haver fet una acció valenta)
– Quins collons que tens! (per haver estat tu el qui havia apagat la impressora)

Amb "on" afegim a una pregunta l’afirmació prèvia que ja hem buscat i no trobem allò (o a aquella persona) que cerquem:
– On collons està la grapadora?
– On collons s’ha fotut en Pere?

Amb "què", l’expressió denota un significat de "és clar que sí" (no tinc molt clar que sigui normatiu, però se sent sovint):
– Aquesta nit me’n vaig de festa, què collons!

Amb "quant" implica una certa supèrbia i menyspreu cap a l’interlocutor:
– Quant collons val el sopar?

En definitiva, que encara que aquest escrit us sembli una collonada em costa de pensar alguna altra paraula amb tanta varietat d’accepcions i que ens permet expressar moltíssimes situacions.