Neocalorrismo
General maig 15th, 2006Dissabte passat vaig anar al I Festival de Neocalorrismo de Barcelona, celebrat al Centre Cívic Les Basses, a Horta. I no només això, sinò que vaig fer de DJ entre grup i grup i, tot cal dir-ho, amb força èxit.
El primer que us preguntareu és què coi faig a un concert Neocalorro i a sobre punxant i, més encara, què faig fora de Gràcia.
Aquí els teniu. Doncs bé, el dia del concert mitja hora abans de començar em truca la Clara per preguntar-me si disposava d’algun reproductor de CD que llegís mp3, perquè es veu que tenien preparats uns CD’s per posar música entre grup i grup i els de l’equip de sò no en disposaven. Total, els vaig dir que no en tenia, però que si calia em plantava amb l’ordinador que sí que els llegiria.
Total, taxi i cap allà. Els grups que hi tocaven éren els Pantanito, Diego Paqué, Tony el Gitano i Jaleo Real, per tant vaig haver de punxar en tres tandes, uns quinze minuts cada vegada.
L’essència del Neocalorrismo, com expliquen a la seva web "os quiere presentar la evidencia de una realidad consumada: La existencia de un conjunto de bandas musicales que se nutren de todos los clásicos de la Rumba nacional de los 70 y de todo el rollo "Cañí" de esa época. Entre estas bandas se encuentran todas las participantes en el evento (PANTANITO, DIEGO PAQUÉ y JALEO REAL) y nos planteamos el objetivo de ser una alternativa a la tan traída y llevada "MÚSICA MESTIZA". Nuestra intención no es la mezcla como forma sino como necesidad, aprovechando todo nuestro bagaje musical y cultural."
Una oda a Los Chichos i el Fary. La veritat és que és més una actitud callejera que estrictament musical. Veient els grups participants el que vam poder veure va ser uns bons grups de rumba festiva i rockera, molta marxa i molta festa. Un rotllo entre Mártires del Compás i Los Delinqüentes.
Menció a part mereix el Tony el Gitano, que sí representa el veritable esperit de Los Chichos. Amb temes com Mardita droga o Macarra ja us podeu imaginar el percal. Rumba taleguera-taleguera. Veure’l té la seva gràcia, però musicalment és bastant discutible. Almenys per al meu gust.
(Tony el Gitano amb els Pantanito)
Total, que al cap i a la fi m’ho vaig passar teta. Tot i poder llegir els mp3 que em passaven, la gent tenia ganes de festa i vaig tirar de repertori particular. Primer, perquè em conec bé els temes i després perquè calorrísticament o no, la gent volia marxa.
Com que ho vaig fer amb l’iTunes tirant de llista de reproducció i crossfader automàtic, us puc dir inclús els temes que vaig punxar: Amor a todo gas/Peret; Marcha/Rosario Flores; Cuchurrumbai/Ai, Ai, Ai; La Leyenda del Tiempo/Camaron; El Pescailla/Rosario Flores; Sólo se vive una vez/Azucar Moreno; Esos Bichos Que Nacen De Los Claveles/Los Delinqüentes; Garrotin/Ai Ai Ai; El gitano Antón/Peret; Sarandonga/El Pescailla; Por Mis Muelas/Ai Ai Ai; Duende Garrapata/Los Delinqüentes; Joaquin El Necio/Albert Pla; San Roque/Martires del Compas; Repíteme la Falseta/Rakel Winchester.
Vaja, un toc de rumba catalana i de flamenquito bueno, encara que el que més va triomfar, com sempre que el poso, va ser el Sólo se vive una vez, un temasso per ballar.
maig 16th, 2006 at 4:17 pm
Qué sorpresa Maroto.
Se ve que eres un hombre polifacético.
Ya me gustaría a mí que me dieras clases de catalá.
Una abraçada.
maig 16th, 2006 at 4:44 pm
Polifacetic com pocs, en Maroto ens obsequia amb la cronica de les seves punxades… musicals. I molt be que ho fa, si senyor (lo de la cronica, lo de punxar no ho se)
lo de Neocalorrismo es real? El terme es usat per la gent o te l’has tret de la xistera? Es autodesignacio dels implicats o es un mot extern?
Ja em perdonaras pero pot arribar a semblar pejoratiu.
p.s. pots comprobar que soc jo mateix per que no faig servir accents i escric igual de malament que a Can Bañeres.
maig 16th, 2006 at 5:03 pm
Hombre! què feu aquí, us heu escapat de bloc? 😉
@ la_rambla: Les classes les dono baratetes 😉 (ah! i Pere2 no em surt, però passo ja de mirar més multiusuaris, em dóna mal rotllo, però si em preguntes…)
@ Elnan: el terme és real, al primer link d’aquest article en pots veure el cartell oficial. És un nom que s’ha inventat el Jose (el de Pantanito) i que té la seva gràcia. El que és cert és que el concert va ser un èxit total.
maig 16th, 2006 at 5:07 pm
General Maroto, ¡tú gracienc i jo hortenc!
Es curiós com el centralisme de la “nova” Barcelona es segueix nodrint de les aportacions que l’hi fan, encara un segle després, els fills de l’anexió.
Però bé, tot sigui pel Barça. Avui no es el moment per entrar en disquisicions….
El que ara tinc clar es que llegin-te milloraré el meu catalá.
maig 16th, 2006 at 5:37 pm
Maurici, colta, xplika’m com fas per posar un video del Youtube al blog, i que surti com et surt a tu…és com un enllaç??alguns ja saben que jo sóc negadeta pel tema informàtic, au va, pica de ditets al teclat i m’ho aclares, si?? 😀
maig 16th, 2006 at 5:48 pm
Vés a aquest article de la Dolors.
http://blocs.gracianet.org/post/29/852#comments
Ja li vaig explicar a ella en els comentaris. Si tens més dubtes, m’ho dius
maig 16th, 2006 at 5:56 pm
ja deia jo que em sonava que ho havies explikat a algun lloc…merci! 😀
maig 19th, 2006 at 2:47 pm
Lo d q alguien me llame “fill de l’anexiò” desde luego no me lo tomo a personal. Pero hace falta ser patético y ridículo…
Sort de tants catalans que no li donan canxa a la gilipollez… (Maurici, ho he escrit bè?)
maig 19th, 2006 at 3:18 pm
Quan el Joan diu “fills de l’annexió” no es refereix als fills de “l’emigració” sinó a l’annexió dels pobles del voltant de Barcelona (Gràcia, Sants, Horta) a la pròpia Barcelona.
I no, (arggggh!), no està ben escrit!!!
a veure si repassem!!!
maig 19th, 2006 at 10:40 pm
Viendolo d ese punto d vista es desproporcionado todo mi mensaje de antes…
Mea culpa. Almenys he aprengut la paraula “l’annexió”.
La usaré en mi examen de catalán como expiación de mis pecados.
Ja soc un fill de l’annexió!!
Gúeita nens!!
juny 11th, 2006 at 11:53 pm
aqui va otro festivalazo que nos vamos a meter
ESPAI LLIURE – RUMBA TUNING Y JALEITO PRODUCTIONS presentan:
Festival de Neocalorrismo en La Verneda. 1 de julio
La Barcelona cañí, la fiesta callejera, de paios flamenquitos que improvisan con guitarras, palmas y bongos de la espontaneidad del caló caló y del calí calí, del más puro sabor de barrio… se reencuentran en lo que era La Perona, antiguo asentamiento gitano durante más de 40 años, el actual Parque de St. Martín.
El Neocalorrismo es el resurgir de un mestizaje de hace años, de la cultura que nace de los instrumentos y la rumba llevados y traídos de Cuba, del flamenqueo no ortodoxo que recupera la tonadilla del mismo Camarón, los Chichos, el maestro Bambino y de tantos otros, ahora renovadas con el toque fashion del s. XXI.
Grupos como NARAINA, LA RUMBE, RUMBORRACHERA, PANTANITO, JALEO REAL, ELECTROPUTAS y proyecciones neocalorristas configuran este Festival de Neocalorrismo que esta vez tendrá lugar el próximo 1 de julio de 2006 en el Parque de St. Martín.
A partir de las 18:00h se empezará con un clínic y demos de cajones flamencos PRK’ PERCUSSIONS, a cargo de Daniel Bianchi (Jaleo Real).
A las 19h se hará en la Era del Parque, durante tres minutos…, se convoca un encuentro en el que todo el mundo tocará la misma rumba con diferentes instrumentos. Se intentará entrar en el libro Guinness de los récords.
A partir de las 20h empezarán las bandas.
Os esperamos!!!
BRUKA MARIUA http://www.neocalorrismo.com