Avantatges de no fotre gaire brot és el de poder veure els debats dels polítics que ens foten per la tele.

La primera conclusió és que ells tampoc foten gaire brot.

La segona conclusió és que cada cop això de la política és més previsible i ja no hi ha gaire sorpreses.

Zapatero ha après molt a parlar sense dir res. Podríem dir que s’està fent bon polític Instal·lat en l’autocomplaença ha pintat un bonic món de colors.

Rajoy: ja cansa. No voldia contaminar-me pel meu antagonisme absolut al discurs del PP, però crec que fins i tot els més entusiastes del PP s’han adonat que Rajoy ha perdut per golejada. Primer, perquè la cantarella que es trenca Espanya està ja molt vista. Segon, perquè la mala educació i el hooliganisme també posa dels nervis als demòcrates de dretes, que també els hi ha.

No he vist gaire més: pinzellades del Puigcercós i el Duran, una mica amb es papers canviats en relació al debat de l’any passat.

L’estat de la ració, com titulàvem, és bastant lamentable. Mentre xerren i xerren se’ns van fotent els calamars, les olives i els berberetxos.

Ja ho diu la dita: "cornuts i pagar el beure"