El Sí del PP
General juny 18th, 2006El títol és per provocar, però si alguna cosa ens va quedar clara alsopar de blocaires d’ahir és que tots ens les empesquem com podem peraconseguir una visiteta o un comentari extra.
Els resultats del referèndum no m’han sorprès, perquè era més omenys el que marcaven les enquestes, però sí que m’ha sorprès ladistribució territorial del No.
Que Tarragonès i Vall d’Aran siguin les comarques amb més No, essent deles comarques amb més forta -tot i molt relativa- presència del PP, emfa pensar que hi ha hagut més obediència de vot entre les baseselectorals del PP que no pas en les d’Esquerra. En el cas del Camp de Tarragona és possible també una influència del clan de l’avellana, però suposo que quan es vagin veient els resultats de certs barris de Barcelona ens confirmaran que el que ha decantat el No per sobre de la mitjana ha estat més l’electorat del PP que no pas el d’ERC.
I si titulo el meu comentari amb el títol "El Sí del PP" és perquè crec que finalment la contradicció que li suposava al votant d’Esquerra (al marge del més militant) votar el mateix que el PP l’ha portat a l’abstenció o al vot en blanc i més tenint en compte la darrera setmana de campanya on hi entren els Rajoys, Acebes i companyia i que acostumen a tenir l’efecte entre l’electorat català de fer votar el contrari del que ells proposen. Acebes ha fet la millor campanya pel Sí que la que mai podrien haver imaginat els estrategues de la sociovergència.
No estic decebut, perquè crec que entenc perfectament aquesta posició. Entre nosaltres, el sopar blocaire va ser l’inici de la desmobilització del No gracienc. Entre la ressaca i el partit del Brasil, ho reconec, he passat olímpícament d’anar a votar. Tampoc he comprat l’obligat pollastre a l’ast de diumenge, però… oh! sorpresa! tenia a la nevera unes fantàstiques croquetes del Resolís que malgrat la sorpresa d’alguns dels comensals del sopar d’ahir em vaig ben preocupar d’embolicar-les amb paper de plata i endur-me-les a casa. I lamento no haver-ho fet també amb els embotits.
El sopar molt bé. Va ser curiós que els que ja portàvem uns quants sopars gracianeteros no coneixíem a la meitat dels assistents. Encantador el Mussol, l’Eli, el Carles i el lobby d’Esquerra Republicana esperant la jornada electoral mentre el Vives ens mostrava el seu somriure més maliciós
Era crec l’únic que defensava el Sí dels assistents al sopar i no el defensava ni amb la boca petita. Devia pensar… "ja veureu demà, ja veureu…".
El poble de Catalunya ha parlat i ha dit que Sí. Doncs això. Ara ja és el nostre Estatut i els que, malgrat no agradar-nos el text, creiem en paraules com "voluntat popular" o "autodeterminació" no podem fer altra cosa que admetre el que els nostres conciutadans han decidit.
I per fi s’ha acabat aquest conyàs interminable. Fent una anàlisi absolutament subjectiva, crec que en el fons la majoria de catalans el que volia era passar pàgina i sortir d’aquest atzucac on ens havíem/havien ficat i les vies més fàcils eren el Sí o quedar-se a casa.
Interessant el 5% de percentatge del vot en blanc, que sense defensar-lo cap partit ha tret el caparró amb una xifra destacable. Interpreto, també alegrement, que en aquest vot en blanc s’hi han pogut refugiar bastants votants d’Esquerra incapaços de coincidir en papereta amb el PP. A toro pasao potser si Esquerra hagués apostat en primer terme pel vot en blanc en comptes de per l’absurd "vot nul polític" hagués pogut cohesionar més el seu electorat. Però és pura especulació.
I acabo amb un vídeo que vaig prometre en el sopar d’ahir. Seria més lògic posar-lo en un missatge a part, però llavors un missatge m’aixafaria l’altre i tots -ja- sabem que per una visita o un comentari som capaços de vendre la nostra ànima al diable!
juny 19th, 2006 at 12:37 am
Si, Maurici, coincideixo amb la teva valoració, jo he estat dels que he pensat que, a pesar de tot, el si era el millor, peró el que m’ha sorprés ha estat la participació, però com bé dius tu aixó ja cansava massa.
Bé celebro haber visitat el teu blog, i reitero que abans de vacances hauriem de trovar-nos la branca “roja com una gamba”.
Salut!
juny 19th, 2006 at 12:54 am
Barceloneta, merci per passar per aquí .-)
Lo de les gambes, en sèrio, posa un dia que et vagi bé. Parla amb els teus amics pescadors i ens fem el vermut de la Champions! O el sopar. Tu manes, proposa un dia i el marco a l’agenda.
Apa, salut! 😉
juny 19th, 2006 at 9:20 am
M’agradat la mala llet del video.
Respecte al, entre nosaltres, “refe” (ja veus que el tracto de col·lega) és curiós les diferents lectures de l’abstenció i les poques dels blancs i nuls.
El sopar va estar bé. El bacallar salat (tota la nit agafat a la fontvella).
juny 19th, 2006 at 10:27 am
mauri, passa’m la referència del youtube d’aquests caradures…:-P
i si,han conduit a l’abstenció, els ERC en poder estar contents.
juny 19th, 2006 at 11:26 am
Em sembla que en sopar vaig clavar el resultat, mes del 70% de si, on no vaig acertar va ser al pronosticar que el no, a Graciá, seria un 5% superior a Barcelona. Vaig pensar que algun votatnt de ERc faria cas dels iluminats de ERC. Pero he pogut comprovar que el pòble es mes savi del que jo mateix creia.
Punt i apart. Dolors si investigues tens dos o tres post parlant del sopar.
juny 19th, 2006 at 3:32 pm
Mauri, me parece fatal que no fueras a votar!
juny 19th, 2006 at 4:06 pm
Joder, la famiglia ja em fot la bronca inclús per Internet 😉
Pues no, my sister, no fui. La verdad es que el problema es que ningún voto me ponía. Así como en las elecciones que había que echar a Aznar me hubiera ido a votar con 40 de fiebre, ayer pensé que, hiciera lo que hiciera, alguien que yo no quería se iba a intentar apoderar de mi voto.
Lo que es de juzgado de guardia es que los cabronazos del PP tengan la jeta de querer apoderarse de mi abstención.
Creo que,a parte de las declaraciones surrealistas del PP, ya está bien una abstención alta, pues sí que tiene algo de correctivo de cómo han llevado el tema los políticos.
juny 20th, 2006 at 3:08 pm
Leo con atención los comentrios de tu pagina y la lectura que haces del resultado de el referendum me parece bastante acertada. A mí no me ha sorprendido nada, la mayoría de los votantes del psc no suelen votar en la elecciones autonomicas ni los de izquierda. La prueba es que hemos tenido durante 25 años un gobierno de convergencia y en cambio cuando hay elecciones generales siempre ganan los socialistas. Lo que me parece inaceptable es que ahora quieran prescindir de Pasqual Maragall, si lo hacen ya tendran un voto menos, el mío. Me gustaria que hicieras algun comentario sobre esto.