No tinc criteri!
General juny 21st, 2006Abans de res, informar-vos als que no em coneixeu que no sóc un votant fidel. Estic sempre entre Iniciativa i Esquerra i de fet de boquilla vaig de llibertari i defenso el no anar a votar però fins l’altre dia no havia materialitzat el "no vot". I perquè no ho tenia clar. El tema de la ressaca i el partit del Brasil era més aviat literari que real. La veritat és que les croquetes se’m van posar bé i Brasil estava jugant de puta pena. Però després de tanta xerrameca al meu bloc, després de tanta defensa de la dignitat nacional, després d’indignar-me tant amb Mas, Zapatero i Saura, a l’hora de la veritat, quan tot això s’havia de materialitzar amb el meu "no" decidit i rotund, em vaig rajar. No tinc criteri, ni personalitat ni decisió. El Maurici és un cagadubtes! 
elis elis…
El meu jo conscient em deia que anés a materialitzar el meu "no", però elmeu jo inconscient em recordava que també era la papereta dels Espada,Rajoys i Piqués. El jo conscient em deia des de feia molt de temps que no podiacondicionar-me el que fes el PP, que havia d’ignorar-los, però em veiaincapaç d’alegrar-li el dia a l’interventor de torn del Patetisme Popular.La sola imatge del pavo somrient-se al veure’m agafar la papereta delNo em feia venir esgarrifances.
Em vaig rajar i no me’n sento orgullós. Però mira, potser és que sócuna mica cretí, però igual que gaudeixo més veient perdre el Madrid queguanyar el Barça, prefereixo veure com s’enfonsa el PP. Fan tanta ràbia, que en el fons veure’ls coml’altre dia, rebolcant-se en la mentida i ensenyant la seva veritablecara antidemocràtica, anticonstitucional i antijurídica -termes delsquals sense l’anti se n’omplen la boca quan els convé- ja em satisfanuna mica. Veient l’ús indecent i inversemblant que estan fent del’abstenció, segons com penso que hauria d’haver anat a votar ni quefos per posar "tonto el que lo lea del PP", però no ens enganyem, ambuna participació més "normal" s’haguessin tret qualsevol altraestupidesa del barret i estaríem parlant de votants absoluts, decampanyes sense llibertat o del que fos. Són uns putos Houdinis i si noés una cosa, és una altra, o és ETA. I qui digui el contrari és un miserable. Us sona?
Châpeau per la reacció d’Esquerra. Malgrat uns primers titubejos de laMarina Llansana intentant jugar també amb l’1 de cada 3, el Carod vadir el que calia dir. "No hem guanyat" i anem per feina. El Carod encalent pot dir qualsevol bestiesa però a l’hora de fer comunicats odeclaracions se li nota el vessant reflexiu i empàtic amb el que lagent espera d’un polític que vulgui transmetre un mínim sentit de lacoherència i la responsabilitat.
(i per demà: tema Montilla)
juny 21st, 2006 at 8:13 pm
Tots ho som una mica de cagadubtes. Però tu molt més, excepte quan et vas endú les croquetes. Jo feia estona que les mirava i per cagadubtes te les vas fotre tu, a casa tranquilament.
Al comentari politic, hi podria afegir una coma o un punt, però el menjaré sense problemes.
Jo vaig anar a votar. Ho vaig fer pensant amb mi i en el “9estatutet”.
Ho vaig fer després de currar-me molt el text i intentant esbrinar que significa “tenen dret a una vivenda” o altres semblans. I no vaig pensar ni amb CiU, ni Esquerra, ni els papa-nates, sols amb si m’agradava o no el que deia el “9estatutet”.Ès igual que sortir una cosa o altre. Jo he dit la meva.
A aquestes alçades ja saps que vaig votar. I ho tornaria a fer.
juny 21st, 2006 at 8:28 pm
Je, je, gràcies per dir-me que el comentari es fa una mica pesat 🙂 Coi, és que em faig mandra a mi mateix de rellegir-me’l! 😉
Però bé, ja miraré de posar-hi algunt punt o coma de més i potser li retallo un paràgraf sencer!
juny 21st, 2006 at 8:37 pm
Maurici, m’agrades perque ets breu i concis, sense paraules de mes, breu i concis. Per cert, si et queden croquetes poden quedar per parlar; naturalment desp`res de menjar.
juny 21st, 2006 at 8:51 pm
Mira Vives, anava a posar un comentari al teu bloc, però ara no me ajunto.
Coi, em sembla que vaig a treure el paràgraf del Montilla i ja el publicaré demà 😉
juny 21st, 2006 at 10:42 pm
M’agrada la sinceritat, la veritat és que podries haver fet el discurs d’en Lluís Llach i haguessis quedat de puta mare, però fent-ho d’aquesta manera és diferent. Conec gent com tu, que no va votar o va votar sí que després li ha sabut greu el resultat del NO per poc, ja passen aquestes coses.
I de la resta, crec que no hauria d’opinar atès que sóc qui sóc, però ja deus pensar què penso del que dius sobre en Carod, no?
juny 21st, 2006 at 11:10 pm
Precisament per ser qui ets, un blocaire gracienc com tots nosaltres, crec que pots opinar perfectament del què et doni la gana 😉
La veritat és que jo puc allargar-me massa, però crec que m’explico! Tu, entre el “per ser qui sóc” i el “ja deus pensar què penso”, coi així si que és fàcil ser sintètic i breu! 😉
No tinc remota idea del què penses del Carod. No sé com estan aquestes lluites internes que diuen que teniu i si us afecten a l’agrupació de Gràcia. Tinc amics d’Esquerra que valoren molt la feina del Carod però creuen que ja està cremat.
No sé, sent qui ets, què hauria de pensar pensant en el què tu penses? 😉
juny 22nd, 2006 at 12:07 am
ja, ja, molt bona, touché, només volia dir que si jo opinava bé d’en Carod, com opino, semblaria que faig política perquè és el líder del meu partit i és el que em toca, i crec que una de les coses bones dels blocs és que t’expresses pel que sents en cada moment. Vaja, paranoies meves, també, això d’ara tinc el vestit de conseller i ara el de ciutadà.
Ja que em punxes una miqueta, és evident que el discurs d’en Carod ens va aixecar els ànims a tots, va dir el que havia de dir.
La família del Casal molt bé, gràcies, ja ja, em va donar molt bon rollo veure que tothom, amb alguna cara llarga tot sigui dit per la feina feta i la currada de la campanya, estava animat en el sentit que d’aquí en endavant. El nou escenari et fa mirar endavant vulguis o no, ara ve la bona, diuen.
Per cert, si et puc fer un comentari, queda una mica confús els comentaris i l’autor en el teu bloc quan en llegeixes molts de seguits, no sé si m’explico.