Prou soroll! (Volem les places per jugar)
General setembre 26th, 2006Imagineu-vos que esteu dormint plàcidament. Imagineu-vos que, de sobte, us desperta un barullo de crits i de veus estridentment agudes.
Us desperteu i entreobriu els ulls. Pels finestrals hi entra un sol de justícia. Primera pensada: "mecaguntot! m’he adormit i deuen ser les 12 del migdia. Adéu feina, adéu…".
No, no pot ser… ahhh! uff! no passa res, estaves fent la migdiada i és el de cada dia, els nens que innocentment juguen a la plaça… lssvaparir!
Aquí una mostra del que se sent des de casa meva cap a les 17:30, quan vénen tots del cole. La gravació l’he feta amb el micro intern del portàtil i no li he aplicat cap mena d’amplificació.
Me’n recordo d’aquella campanya "Volem les places per jugar" i continuu sense entendre perquè s’atribuïa el fet de jugar a les places amb una suposada absència de soroll i molèsties.
Me’n recordo que jo mateix vaig fundar el Col·lectiu Soroll! i penso que malgrat la demagògia que portava aquella campanya és evident que els nens tenen tot el dret a jugar a les places quan surten del col·le, com els més grans de gaudir de les terrasses, com els més joves d’estar-s’hi una estona per les nits xerrant, sempre que es mantinguin ens uns límits raonables de volum.
Em jugo unes gambes que el nivell més alt de decibels és produeix quan vénen els nens a la plaça. No em molesten, em desperten, però ja venia essent hora. Tanco les portes dels balcons, em fumo una cigarreta, hi penso i us ho gravo. Per compartir el que és una plaça amb vida dins d’un barri amb vida. A vegades pot molestar, sí. A vegades agafo una cadira, m’assec al balcó i observo el jaleo. Prefereixo aquesta plaça a una altra hipotètica on no hi passi res. També per les nits.
Aunghhhhhh….
setembre 26th, 2006 at 8:35 pm
Tant de bo tingues jo una plaça amb nens cridaners i no uns veïns d’adalt sonats que es pensen que un pis es una cuadra on pots saltar i moure mobles a les tantes de la nit. Ahhhggggg!!!
setembre 26th, 2006 at 8:52 pm
Tot perd romanticisme quan es fa realitat, ben segur. En format mp3, però, em fas una enveja que no puc estar-me de demanar-te una aportació, si més no setmanal. D’això se’n diu qualitat de vida.
setembre 26th, 2006 at 9:51 pm
I no facis compte del que sentiràs si guanya el Mas i dona duros per tenir canalla.
I que no en son de bonics?
Si t’els menjaries…
setembre 26th, 2006 at 9:59 pm
Les places per jugar era un intent per aconseguir que les places de gràcia no es convertisin en un tot de taules i terrases.
Per evitar que el 100 per 100 dels locals fosin bars.
Que gracia no acabes sent un parc tematic per barcelonins
Que es pacifiques el transit i es fesin camins escolars, etd.
El soroll no era la principal asignatura ni molt menys.
setembre 26th, 2006 at 10:46 pm
je je vives, jo em recordo d’un que anava comptant les taules i cadires que tenia cada bar a la plaça… (i que era molt fan del promotor de la campanya) 😉
També recordo que encara que les terrasses estiguessin plenes de barcelonins, amb la colla podíem anar a qualsevol hora al Canigó, que les mestresses ens tenien una taula guardada a dins per si hi anàvem nosaltres.
Recordo que a rel de la campanya ens vam quedar sense taula al Canigó. També recordo, ja en la llunyania, aquelles clares a aquella taula a les dues de la matinada d’aquells calorosos mesos d’agost, aprofitant el mínim bri d’aire.
Recordo quan les associacions de veïns no lluitaven contra els punts verds, contra els centres de rehabilitació de toxicòmans o per evitar que es fes Festa Major al seu carrer o plaça, sino pel dret a la vivenda, per un urbanisme raonable, per posa’m aquí un semàfor, per obre’m un Centre Cívic, per potenciem les festes populars.
Snif… quants records… m’estic fent gran 🙂
setembre 26th, 2006 at 11:36 pm
Pots veure el vaig mig plè, o el vas mig buit…i com que no et queda més remei, dins del soroll (una mica molest, si) que fan els nanos, fas bé d’agafar una cadireta i ja de pas, gaudir de la plaça en plena vida…la teva terrasseta és mitja vida, i una mica de son 😉 algún preu havies de pagar…
setembre 27th, 2006 at 9:14 am
Colta una mica més i em dones un sopapo amb aquest títol del post!!
jo vull les places per dormir:-) pot ser? i ja si puc a les “terrasses”, la bomba:-)
octubre 4th, 2006 at 1:08 am
Hosti Mauri, serà l’edat???
em recordes a la iaia de la Virreina tot reclamant un Fora Fora el Rock’n’Roll 😉