Els (meus) guanyadors del bloc de l’any 2006 són…
General març 28th, 2007Bé, per si no ho sabeu ja tenim finalistes per al guanyador a Bloc de l'any.
Com que en aquestes votacions per Internet ja sabem el què passa i la gent tira (i fa bé) de col·leguis perquè el votin, i com que cap dels meus preferits està entre els nominats, aquí anirien els meus premis si jo fos jurat:
1er premi: (ex-aequo) per El Pentagrama i Una mica de tot i un tros de res… Perquè? Perquè és indiscutible que hi ha un abans i un després en la vida dels blocs fins que no apareixen les nenes ;-). En comptes de parlar sempre de collonades de política i aquestes coses, ens han aportat un bri aire fresc amb coses normals i corrents, amb els seus canvis de feina, els concerts d'aquí i d'allà o les fotos d'allà i d'aquí
2on premi: Monòlegs politicofestius. Perquè s'ha de reconéixer que parlant de collonades de política l'Àlex és un crac, té una pacièeeeencia que ni el Sant Job i, sobretot, per haver provocat la millor iniciativa dels blocs: El joc dels Monclis!
3er premi: El Mussol i la Lluna. I amb més actualitzacions seria el primer. Una visió encantadora de la vida. A cops tan irrefutable que els comentaris se'n ressenten. Pero Cani, que encara que no comentem, llegir, et llegim.
Ah, podeu seguir fent el test de posicionament ideològic i veure si us surt Liberal Radical com a mi 🙂
març 28th, 2007 at 8:48 pm
Gràcies Maurici, jo també t’estimo molt 😀 Així que el lector ets tu. Sempre es descobreix el culpable.
març 29th, 2007 at 9:26 am
Mira que ets un solete:-) moltes gràcies xr mi el millor del món es el q m’aporta pensar que no estic soleta, que em llegiu i sobretot escolteu i la relació que es crea entre blocaires és fantàstica:-)aquest per mi és el gran premi….
jo crec q el teu bloc va ensenyar-nos a la resta com anava aquest tipus de comunicació, ens ha obert sempre els ulls a la resta de la blosfera:-P i ha dinamitzat molt la participació i el debat…o sigui que el premi també seria compartit:-)
març 29th, 2007 at 9:37 am
Vaja, merci, tot i que subscric completament el que diu la Dolors, i content que tornis a córrer per aquí.
Per aquells que com jo no s’enrecorden de Job, i atès que no hi ha superproduccions a setmana santa del tema (és més espectacular el tema de Moisès amb efectes especials)
http://www.autorescatolicos.org/felipesantossanjob.htm
març 29th, 2007 at 9:51 am
Caram Maurici, gràcies 🙂
març 29th, 2007 at 10:31 am
Ara que hi penso, recuperes una les tàctiques per tenir comentaris, amb una de nova que és tirar floretes als altres? sí és que se’t trobava a faltar, 😉
març 29th, 2007 at 11:21 am
No és per les floretes. Estic d’acord amb la Dolors, en Maurici ha sigut una mica el catalitzador dels blocs. Al darrera hi tenim altres com en crazy, greips, la closca, etc. etc. però es veritat que molts (jo entre ells) vam sentir-nos be amb l’empenta del Maurici.
Si volem que això vagi a més, hem de donar aquests copets que facin tirar endevant, discrepant, fent crítica, ferotge o no, però amb el bon rotllo de base i animan a seguir.
març 29th, 2007 at 12:28 pm
eo, q he escrit un comentari super bonic i no el veig:-(
març 29th, 2007 at 12:36 pm
No voldria acollir-me a la mítica frase del Señor Lobo perquè senzillament dic el que penso i fa temps que penso el que dic.
Òbviament és qüestió de criteri. Per mail li comentava al Roger que hi ha una altra tríada de blocs: el seu, el del David i el meu, que honestament són bons blocs. Però només són bons blocs. I el meu criteri per citar-vos ha estat sobretot per l’aportació, per la diferència, pel plus de qualitat que heu aportat a la comunitat. Jo m’he forrat a visites amb l’Opá o amb la Soraya Poyeya, però això té un mèrit relatiu: bàsicament estar a l’aguait, ser dels primers a penjar-ho, i aprofitar-me del PageRank que tenim a GràciaNet. I no està mal. I -tot sigui dit- lo de les poloneses no ha estat superat 🙂
Però el fet de com-patir un atac de pedra al tren, o un canvi de feina ran de mar, això és d’una senzillesa i alhora d’una complicitat de la qual jo no en sóc capaç. És la grandesa de les nenes dels blocs. Amb la vostra transparència patim i gaudim el que patiu i gaudiu. A banda de les referències a Wagner, que a mi em donen ganes d’envair Polònia. [I, xiste meu, quan llegeixo Baltasar Porcel m’entren ganes de reenvair Mallorca, en alguna cosa ens vam equivocar.]
De l’Àlex -i l’altre dia a la cinquena birra ho parlàvem- ja m’és indiferent si porta el trajo de conseller, o va de casual o de lagarterana. A part de la paciència (i Àlex no vacilis de sants Jobs, que Jobs és el putu amo), té els sants collons de coincidir amb mi amb un munt de coses (i -què passa- jo sóc més gran, ergo estava prime), de redactar amb certa destresa fins i tot les oracions subordinades de relatiu i de posar-se a cops tan pedagògic que arriba a fer-se pesat tant com jo em poso pesat quan intento ser pedagògic. I quan sigui gran se n’adonarà que hi ha gent amb la qual, siguis o no pedagògic, no hi ha res a fer i potser arribarà al màxim nivell com a polític (regidor d’urbanisme) ;-). [És que lo d’alcalde de Gràcia ho tinc reservat per a mi, sorry]. Sus voy a de hasé una candidatura políticofestiva que sus vay a enterá, hatajo de mamones. I mamonas, que també vull xuclar vots iniciativus.
I el Cani, doncs vaja, un aprofitat de la vida. La feina li fan el Mussol i la Lluna i ell transcriu i tan ample que es queda. Però mira, hi ha màgia. Una mirada diferent, omniscient i quan cal no exempta de mala llet, però sempre elegant. I oju, que la crac és la Lluna, el Mussol a cops pardilleja un munt! I el Cani escolta i -gràcies a Jobs- ens ho posa negre sobre blanc. Un luju, nai.
I ja que veig que fer la pilota als blocaires apuja el comentaris (com a mínim els ensabonats), més blocreflexions:
Molt bon bloc sense el reconeixement que es mereix de crítica i públic: Malalts pel Bàsquet. Crec que potser el seu mateix nom el “mata” una mica perquè un intueix que la cosa anirà de cistelles i temps morts, però no és així i jo sempre hi trobo bons apunts.
Promesa 2007: la línia OTCH. I ja cal que espavili. Va començar molt bé, amb un cinisme finet-finet, però la crua realitat de les derrotes per múltiples de cinc gols dels Tricotadores no supleixen de cap manera una bona destralada a l’Hereu.
Una mosca collonera: la mosca collonera (una de le moltes aplicacions del mot collons i derivats. Al principi no fa gràcia i al final no fa ni puta gràcia.
Un bloc per dir que jo també tinc un bloc que és el que es porta: el del Ricard Martínez.
Un bloc a l’exili física i intel·lectualment: el del Guillem Espriu.
Un bloc per llogar vídeos: el bloc-buster.
març 29th, 2007 at 12:37 pm
mare, meva quan t’hi poses ets d’un sensat i emotiu, a vegades “les coses ben dites” sembla ekl teu eslògan natural 🙂
jo crec que de tot se n’apren i la vida és això i així fem el dia a dia, i així ho expliquem i totes i tots som guanyadors d l’espai, d’un espai q ens hem merescut fa temps i q és d justicia 🙂 i tu el Toni, el Roger, el Quim el David i la Reies…us hi vareu posar xr a fer-lo possible i després un Oriol o un Roger l’han refrescat i seguit treballant..
març 29th, 2007 at 12:40 pm
Dolors, ja tà. No havia tancat un tag i el codi anava un pèl boig. Encara estic una mica rovellat 🙂
març 29th, 2007 at 12:50 pm
jajaja…lo del tinc un bloc per dir que jo també tinc un bloc:-) tens raó s com si tot l’any hagués estat al sàhara:-)
ei, q tal si ens preparem un escrit guai pel sopar? d’aquests q ens agraden?:-)tinc idees molt fortes!!!:-P
març 29th, 2007 at 12:59 pm
Ara que hi penso, recuperes una les tàctiques per tenir comentaris, amb una de nova que és tirar floretes als altres?
Com diria en Maragall; “què ca-brooon” 🙂
Les coses bones que deia del regidor de pilons i canvis de (cap)sentit eren per mantenir relacions i subvencions amb el poder opressor, petit-burgès i opressor de les classes populars, bla bla bla…
[Òtia, però si jo era Liberal radical!
:-)]