Potser em calia el missatge número 100 per fer aquest misstge 101.

101 missatges en dos anys no en semblen gaires. De mitjana, un per setmana, si fa no fa. Però és clar, no és només això, és el missatge, els comentaris del teu bloc, els comentaris als altres blocs, etc. No tenim les estadístiques de quants comentaris hem fet, però de ben segur que uns quants, en aquest aspecte ens en sortim.

Fent una mica de repàs estadístic tenim aquestes dades.

L’apunt amb més visites totals ha estat La noia del calçot  amb 2425 visites i 116 comentaris. Durant temps va ser el més visitat i el més comentat i, vaja, l’aparició de les Natèlies poloneses va ser increïblement divertida.

L’apunt mediàtic (vídeo del Youtube) més visitat ha estat el de l’Opá, yo via hasé un corrá amb 1436 visites i 13 comentaris

L’apunt d’opinió amb més visites ha estat Arús m’exasperes! amb 726 visites i 5 comentaris.

Potser us sembla estrany que sigui aquest apunt el més visitat i potser sou pocs els que l’heu llegit doncs és un dels primers. Però és precisament per això. La quantitat de visites que dia a dia van arribant a certs apunts des del Google és acollonant. Jo ahir vaig mirar el Google analytics i tenia -ahir- un 90% de visites arribades del Google. La veritat és que us dec una explicació del tema del Page Rank, però perquè us feu una idea si busqueu “ties bones” al Google surto el tercer de la llista. I m’estan arribant un munt de visites per aquí. O amb això del Verigut cada dia en cauen deu o dotze…

Però en fi, centrem-nos que se me’n va… 🙂

En aquest temps, li tinc també especial carinyu a aquella mena de ménage a trois surrealista que vam fet l’Àlex, la Dolors i jo competint en tres blocs diferents a veure qui arribava a més missatges

Ai, ai, ai amb el Sant Joan
Malva-Rosa: St.Joan quina festa que bé que t'ho montes!! / Ull amb les Cròniques!!
Monclis II

També guardo bon record del post Independentistes…  que em va fer obrir el meu compte al Youtube i en el que la gracienka em demanava “volem més brians…”

I com a article de reflexió em sento també especialment orgullós d'Assajos a pas de tortuga sobre la realitat transversal gracienca. Una miquetona d’autobombo gracieneteru. I més que d’autobombo, de posar les coses al seu lloc. Un article que més d’un any després continua mantenint la seva vigència, potser més.

Resumint, molts bons records, bones anades d’olla, sopars improvisats, o l’arribar a Ca la Gracienka i dir “perdona, crec que m’he equivocat de bloc” 🙂

I sincerament crec que -seguint una mica en línia autobombera- hem inventat una nova manera de concebir els blocs. S’acosten més a això que ara s’anomena Web 2.0 que als blocs individuals. Hem fet de Menéame i de Tafanera abans que aquests existissin. Aquí en som pocs que tinguem visitants regulars “només” del nostre bloc. Aquí, entrem a Gràcianet i mirem lu que hi ha. No conec comunitat blocaire similar, ni comunitat blocaire que improvisi un sopar en un matí o s’inventi un concurs literari en una tarda. I que surti tan bé.

Vaja, que com diria el carlemany… Eppur si muove!