Missatge 101
General maig 2nd, 2007Potser em calia el missatge número 100 per fer aquest misstge 101.
101 missatges en dos anys no en semblen gaires. De mitjana, un per setmana, si fa no fa. Però és clar, no és només això, és el missatge, els comentaris del teu bloc, els comentaris als altres blocs, etc. No tenim les estadístiques de quants comentaris hem fet, però de ben segur que uns quants, en aquest aspecte ens en sortim.
Fent una mica de repàs estadístic tenim aquestes dades.
L’apunt amb més visites totals ha estat La noia del calçot amb 2425 visites i 116 comentaris. Durant temps va ser el més visitat i el més comentat i, vaja, l’aparició de les Natèlies poloneses va ser increïblement divertida.
L’apunt mediàtic (vídeo del Youtube) més visitat ha estat el de l’Opá, yo via hasé un corrá amb 1436 visites i 13 comentaris
L’apunt d’opinió amb més visites ha estat Arús m’exasperes! amb 726 visites i 5 comentaris.
Potser us sembla estrany que sigui aquest apunt el més visitat i potser sou pocs els que l’heu llegit doncs és un dels primers. Però és precisament per això. La quantitat de visites que dia a dia van arribant a certs apunts des del Google és acollonant. Jo ahir vaig mirar el Google analytics i tenia -ahir- un 90% de visites arribades del Google. La veritat és que us dec una explicació del tema del Page Rank, però perquè us feu una idea si busqueu “ties bones” al Google surto el tercer de la llista. I m’estan arribant un munt de visites per aquí. O amb això del Verigut cada dia en cauen deu o dotze…
Però en fi, centrem-nos que se me’n va… 🙂
En aquest temps, li tinc també especial carinyu a aquella mena de ménage a trois surrealista que vam fet l’Àlex, la Dolors i jo competint en tres blocs diferents a veure qui arribava a més missatges
Ai, ai, ai amb el Sant Joan
Malva-Rosa: St.Joan quina festa que bé que t'ho montes!! / Ull amb les Cròniques!!
Monclis II
També guardo bon record del post Independentistes… que em va fer obrir el meu compte al Youtube i en el que la gracienka em demanava “volem més brians…”
I com a article de reflexió em sento també especialment orgullós d'Assajos a pas de tortuga sobre la realitat transversal gracienca. Una miquetona d’autobombo gracieneteru. I més que d’autobombo, de posar les coses al seu lloc. Un article que més d’un any després continua mantenint la seva vigència, potser més.
Resumint, molts bons records, bones anades d’olla, sopars improvisats, o l’arribar a Ca la Gracienka i dir “perdona, crec que m’he equivocat de bloc” 🙂
I sincerament crec que -seguint una mica en línia autobombera- hem inventat una nova manera de concebir els blocs. S’acosten més a això que ara s’anomena Web 2.0 que als blocs individuals. Hem fet de Menéame i de Tafanera abans que aquests existissin. Aquí en som pocs que tinguem visitants regulars “només” del nostre bloc. Aquí, entrem a Gràcianet i mirem lu que hi ha. No conec comunitat blocaire similar, ni comunitat blocaire que improvisi un sopar en un matí o s’inventi un concurs literari en una tarda. I que surti tan bé.
Vaja, que com diria el carlemany… Eppur si muove!
maig 2nd, 2007 at 12:18 pm
Van ser èpoques molt divertides, estic d’acord. Espero que les puguem tornar a fer, a veure si en winston troba els monclis!!
Per cert, jo no l’havia llegit el de l’arús, ja fa temps que vaig deixar de veure el seu programa
maig 2nd, 2007 at 1:15 pm
sincerament ets un perrazo, 101 comentaris en un any és poquet, a més hi ha posts que són del tipus pegares i enganxares, de tota manera també cal dir que quan ens has volgut clavar discursos t’has quedat a gust (i prodíem dir que aquests posts han valgut per més d’un…):-)
bones èpoques…mira, proposo un joc cadena (cadena kinkarra), la cosa va així, aniré pels blocs que em peti i aniré deixant pistes i enigmes, tipus definicions mots encreuats que haureu de resoldre, és una punyetera parida, però em vé com de gust)
Ejem…la cosa comença:
5 lletres:
És necessari + És un metall valuós.
maig 2nd, 2007 at 1:19 pm
Felicitats Mauri! Potser no són gaires però “más vale la calidad que la cantidad” 😉
@ Dolors
Calor?
maig 2nd, 2007 at 1:28 pm
molt rebé! coi de familia de lletres:-)
seguiré…seguiu-me…
maig 2nd, 2007 at 1:48 pm
Casum dena!
Fa un any que m’estic movent per gracianet. Fa un any vaig “descobrir” què era tenir un bloc propi i poder inventar un món teu, encara que sigui de ficció. I el meu psiquiatre diu que estic pitjor que abans, però el meu somriure a millorat (i no sé el perquè)encara que les coses no em vagin com vuldria. Penso que ell si que s’ha tornat una pansa. I he conegut un munt de gent que està tan passada com jo, el que sempre reconforta….:D
maig 2nd, 2007 at 2:02 pm
Cani, aquí tots estem una miqueta pallá. Si no què coi faig ara mirant on va deixant la Dolors compicadíssims jeroglífics pels blocs?
🙂
Estava fent una repassada a l’Accidents Subcontractats de la gracienka i aquella mateixa nit vam acabar muntant un sopar i jo demanant 30 euros! 😉
En fi, que una mica si que ens estalviem d’altres teràpies més cares…
Salut!
maig 2nd, 2007 at 2:10 pm
uses el sarcàsme en la primera frase, oi?:-P
me’n vaig a voltar en un altre bloc…a veure si em pilleu:-P
Cani, que guapo q ets!El meu psicòleg es posa taps a les orelles…i no ho entenc…
maig 2nd, 2007 at 2:28 pm
Jo sarcasme? per reees 🙂
je je jo ara no et podré seguir que vaig a fer-me el dinar i aquestes coses. T’he deixat una coseta al miliu 🙂
Salut!
maig 3rd, 2007 at 5:32 pm
colta pregunta-li al tio del costo gueno si la Maria del Monte és una denominació d’origen, que ho estan anunciant aquí a la feria de Abril i no sé si apropar-m’hi:-)
on pares?
maig 3rd, 2007 at 6:04 pm
@dolors
Molt bona la pregunta…:D
Com que tinc doble personalitat…ara no sé si ha de parlar el mussol o la lluna. a més son de diferent sexe i m’estic fent un lio…
Al final acabaré malament…
Vaig a fer-me un martini que son les sis de la tarda i humida…
A veure com era allò d’agitado no….és igual. En faré dos, un d’agitado i un altre de mexclado, bien mexclado.
Petons a les nenes…:D
maig 3rd, 2007 at 6:31 pm
I aquest missatge 101 ha sigut com un d’aquells capítols de “millors moments” de les sit-coms, aquells que no costen un “duro” i el públic se’ls empassa igualment. Tot per l’audiència!