Cròniques Mauricianes

*Exclamà una jove clienta en veure el batibull de caixes i cartrons feafentment observables al quiosc]

Beeenu, demà és dia d'entrega de les devolucions setmanals i aquest és més o menys el panorama amb què deixo el quiosc per al dia següent. I dic més o menys perquè encara tinc més caixes al darrere de la porta de l'ascensor i algunes més que podria fer de material que tinc a casa. Però per avui em sembla que ja n'hi ha prou. Estic un pèl rebentat i em sembla que me'n vaig a sopar al Sureny un bon filet de xai regat amb un bon vi. És allò que s'anomena esforç-recompensa: si currades com les d'avui no tenen premi, al final m'acabaré cremant abans d'hora.

"El món de la distribució no funciona així"

De totes formes un somriure m'acompanya en el dia d'avui. Podríem considerar que hem tingut una petita victòria, encara que caldrà esperar resultats.

Al gra, avui ha vingut un senyor trajat de SADE, molt seriós ell, entrant del pal: "Hola, sóc de Sade i hem rebut un mail…"

Guaita tu, quina sorpresa! S'han llegit el mail i envien un emissari…

Res, li he preguntat que què els havia semblat i amb aire molt compungit m'ha vingut a dir que vale, que sí, que tenia el seu punt graciós però que no els havia sentat gaire bé. Uuuuiii, quin greu em sap…

Llavors és quan hem entrat en el diàleg del què és i què hauria de ser la seva feina i la meva. Jo he defensat una cosa que trobo absolutament de calaix i que és senzillament "comme il faut: el comprador compra el que vol i el venedor ven el que vol comprar el client." [m'autocito] i ell llavors m'ha sortit amb una mena de màxima: "És que el món de la distribució no funciona així. Hi porto disset anys i mai ha funcionat així".

Osti tu! Tants d'anys de militància cercant alternatives al sistema capitalista aprofondint en les diverses escoles del marxisme quan resulta que l'alternativa anti-sistema la teníem just a la vora: les distribuïdores de premsa, l'autèntica via al socialisme popular!

L'home no ha pogut ser més clar: "a nosaltres (per ells) els editors ens donen una quantitat x a repartir per tal zona i és el que fem". Toca't els ous pepitu!

O sigui, pregunta, el fet que tu acceptis una comanda que no pots assumir donada la demanda que tens, la repercuteixes en: 

a) despatxant el que ha acceptat una comanda insassumible

b) te la menges i baixes els sous dels directius

c) obres expedient de regulació d'empleats

d) li endinyes al quiosquer i que carregui amb els 20 quilos de cossíos, que te'ls pagui per endavant, que els mantingui una setmana en un lloc de quatre metres quadrats, que te'ls empaqueti una setmana més tard i que et pagui el transport d'allò que no t'ha demanat.

La resposta, òbviament és la d), l'autèntica via al socialisme. Penseu que les solucions a), b) o c) afecten a treballadors de l'empresa (que siguin directius o no és anecdòtic) mentre que la solució d) és una tour de force contra un dels elements que perpetuen el sistema i la violència de classe que n'hi és inherent: el filldeputa petitburgés del quiosquer!

En fi, que me la sua el que hagi passat en els darrers 17 anys però si alguna cosa tinc clara és que no penso passar-me els disset propers empaquetant i desempaquetant vòmits de la Conferència Episcopal, cossíos madrilenyos o Fuerzas Militares del Mundo. Coi, que jo m'he deixat una pasta per tenir el meu negoci i què menys que poder decidir quin coi de material hi poso.

El problema de les distribuïdores és que es pensen que et tenen agafat pels collons perquè actuen en una mena de règim de bi-duopoli. M'explico: per premsa diària hi ha bàsicament dues distris, la que et porta El País, Vanguàrdia i altres i la que et porta El Periódico i altres; i a nivell de revistes doncs unes altres dues; la de la qual parlem, SADE, que porta uns certs títols i una altra, SGEL que en porta uns altres. Si tinc temps ja us detallaré el que porta cadascuna d'elles, de fet ho podeu consultar al Fons Global però és un fons que s'ha de polir i donar-li opcions de base de dades.

Total, que si vols el Pronto o li compres a SADE o et fots. O no. Jo he estat fent els meus números i us juro que em surt més a compte comprar-li vint Prontos i trenta Time Outs al quiosc del costat que haver de suportar la càrrega setmanal que veieu a la foto. Perdo salut (ara mateix tinc l'esquena que m'està reclamant un Voltaren), perdo pasta (sempre se't queda alguna cosa fora de plaç i a banda has de tenir personal extra per poder assumir el temps que implica fer caixes i caixes) i perdo temps que podria dedicar a fer les coses que m'interessen: ampliar el racó gracienc, dedicar-me a publicitar i a fer els treballs que jo preveia que podrien sortir fàcilment d'un lloc per on hi passa tanta gent, que és molt cèntric i que està obert moltes hores al dia… en fi, una oficina en un lloc privilegiat on, a més, es ven premsa. Els que em coneixeu ja ho sabeu, i els que no, aquí va el banner publicitari: treballs de preimpressió digital, targeteria, catàlegs, cartes, tríptics, publicitat… vaja, que no he estat jo treballant gairebé 5 anys de dissenyador gràfic, uns altres cinc d'enginyer informàtic i uns tres o quatre més de corrector -i des dels quinze anys ficat en diverses militàncies polítiques- per passar-me la resta de la vida empaquetant i desempaquetant Jaras y Sedales. I una polla. Políticament incorrecte, sí. Però és que el món aquest es veu que funciona així…

Resumint, que al final de tot, el senyor m'ha assegurat que possarien una "marca" que faria que no em portarien cap exemplar de les coses que jo havia demanat fa mesos que no m'en portessin cap. Sembla una mini-victòria però no ho és: és senzilament de calaix. Veurem com avança el tema. Jo l'hi dono un vot de confiança a aquesta "marca" (fins i tot hom pot imaginar-se algun ens essotèric) i veure si funciona. Si no, doncs bon vent i barca nova. Que em tornin la pasta que he posat de fiança i que gaudeixin ells dels seus apriorismes intocables i gaudeixi jo de la tranquil·litat del qui no ha de tornar vora un 80% dels exemplars que l'hi porten.

[Contextualitzo: estic, efectivament, al Sureny després d'haver-me fotut un filet doble de xai on the rocks (a.k.a. amb patates; gràcies, Òscar) i un xupitet de grappa. la wi-fi del quiosc la pillo de puta mare i per això he aprofitat per sopar i postejar a l'hora. Un post-sopar, diríem 🙂 ]

I ja tanquen, seguirem aquest apassiononant colobrot en properes entregues.

[Comentaris, d'haver-ne, al web del quiosc]