Hora de començar el viatge fins a Euskadi, però abans he de fer una visita al Districte. El motiu és que es feia el Fórum del Silenci, però aquest és un altre tema que un altre dia ja comentaré. Només apuntar que un conseller molt blocaire el vaig veure davant d’una taula xerrant (no dic perdre el temps…), però el més curiós és que no hi havia cap ordinador a la taula!!!)

Agafem el cotxe, el carreguem de tots els trastos i comencem a circular, que ens esperen unes quantes hores d’autopista.

El que vaig trobar curiós és que els amos de les autopistes són molt simpàtics, quan vas per l’autopista em vas trobant missatges que diuen Benvinguts a les Autopistes tal… Bienvenidos a la autopista de Aragón, Ongietorgi etc…. Però després descobreixes el significat d’aquests cartells, és una manera agradable d’avisar-te que al cap de poca estona et trobaràs un bonic monument molt típic de les terres catalanes, però que també existeix en altres contrades: els PEATGES. Com per exemple el peatge d’Alfajarín que si vens des de Lleida et costa la bonica xifra de 18 €.

Si això no fos poca cosa a sobre has de pagar la Gasolina que últimament és caríssima, però a les gasolineres també és un lloc on et pots divertir i conèixer altres persones. Com el “gasolinero” d’una àrea de servei que estava a uns 100 Km de Saragossa, que em va comentar tot deprimit que la “Roja” havia fet el ridícul hi havia perdut 3-1. Quina alegria em va donar el pobre home.

Malgrat que la butxaca semblava que hi tenia un forat, vam arribar a Euskadi, que et dona la benvinguda d’una manera molt típica. Quan havien passat un o dos minuts des de que havien vist el cartell anunciant que ja estàvem a Euskadi va aparèixer de sobte una espessa boira i un fi plugim. Després diuen que els tòpics només són això tòpics.

Finalment arribem a Donosti i ens sorprèn que no hi ha ningú el carrer, és un dimarts i és molt tard però no és normal que no hi hagi ningú. Només trobem un borratxo que va fent esses.

I només ens falta un últim detall, poder aparcar el cotxe. Però això és una feina impossible tenint en compte que si pot trobar zones blaves, zones blaves i vermelles, zones grogues, zones grogues i blaves i zones reservades per residents. Les úniques zones que coneixíem el significat era la zona blava (com la de Barcelona) i la groga que és per minusvàlits.

I finalment després de deixar el cotxe dalt d’una muntanya i caminar més de mitja hora per Donostia aconseguim arribar a la casa on havíem de dormir.