Per fi hem pogut dormir una mica més i hem pogut dutxar-nos!! Des de que vàrem sortir de Gràcia que no ho havíem fet, i el nostre cos ja feia una mica de pudoreta….

Després d’esmorzar, quin esmorzar que han donat a l’Alberg, hem anat a fer una ruta pels voltants d’Azpeitia. Primer ens hem dirigit fins a Tolosa passant per Errezil, després anirem a Beassain i anirem a Azpeitia.

Ernio és un poble molt petit que està al mig d’una vall, però que té una església i un fronton immensos.

Quan ens acostàvem cap a Tolossa hem decidit agafar un trencall i descobrir on ens portava. Hem arribat a Beizama, bonic poble que té tres cases i com que teníem ganes d’aventura hem agafat un altre trencall. Fins que ens hem trobat un desviament que segons un cartell que hi havia ens duia a la carretera original.

Hem anat seguint amb el cotxe, per una pista amb molt mal estat fins que no hem pogut seguir més. He hagut de fer marxa enrera fins a un punt on el camí s’eixamplava una mica més i hem pogut girar el cotxe. Tot i això les hem passat canutes perquè hi havia un moment que el cotxe estava atravessat i just davant del cotxe hi havia un estimball. Si el cotxe hagués caigut no crec que haguéssim caigut massa ja que hi havia uns quant arbres que feien pinta d’aguantar el pes del cotxe.

Hem seguit la ruta establerta i un cop havíem passat Beasain, com que teníem gana hem decidit parar un moment el cotxe i fer el dinar allà mateix, al mig d’un boscs, ple de tranquil·litat. Una tranquil·litat trencada per un camió suïcida, que baixava per la carretera a una velocitat impressionant que gairebé ens tira el fogonet, l’olla i el menjar per terra.

Quan hem acabat de dinar agafem el cotxe amb l’objectiu de parar en el primer poble que trobéssim i fer un cafè. Hem anat entrant a pobles i tots els bars estaven tancats, fins que no hem arribat a Azpeitia no hem pogut fer un cafè.

A la nit hem anat a Zumarraga, un poble situat a 15Km (plens de corbes) de Azkoita. Allà celebraven la seva Festa Major. La intenció era poder veure i escoltar els Obrint Pas, ja que feien un concert gratuït. Veure’ls, els hem vist (comprant unes garapinyades a una botiga) i escoltar-los, els hem escoltat dient que fins al cap de tres hores no tocaven (ja eren més tard de la una).

Hem decidit marxar abans d’esperar-nos dos hores sense saber que fer, però això si hem posat l’últim CD dels Obrint Pas al cotxe.