Després que ahir anéssim a dormir tard, avui hem fet una miqueta el mandra. La conseqüència ha sigut que quan hem baixat al menjador de l’alberg, gairebé no quedava res. Ja que una coral que ahir va arribar ja ha esmorzat.

Abans d’agafar el cotxe, hem pagat i hem escrit al llibre de visites. Com que érem els primers i encara no en tenien ho hem escrit en un full en blanc.

La intenció d’avui és anar fins a Gernika i després fins a Bilbao, això si ens queda temps.

A Gernika hem visitat l’arbre de Gernika (hauria sigut una estupidesa anar fins allà i no visitar el més conegut). Hem aprofitat que una família havia pagat a un guia per escoltar les seves explicacions, això si, fent veure que només fèiem unes fotos per allà.

Després hem visitat el museu de la Pau. Realment està molt bé, però el que m’ha sorprès és que en el lloc on es parla del conflicte del País Basc hi ha un racó on tots els sindicats, moltes personalitats públiques i tots els partits donen la seva opinió de quin ha de ser la solució del conflicte per tal d’arribar la Pau. Tots els partits?? No!! Del PP no diu res, concretament en l’espai on hauria d’haver la seva opinió posa: “Informació no rebuda”.

Un cop dinats (quins entrepans més bons que hem menjat), hem decidit no anar a Bilbao, no perquè no teníem temps sinó perquè volien visitar els poblets de la costa. Sense seguir cap ruta establerta i agafant les carreteres sempre que anessin cap a l’est i si el nom del poble ens feia gràcia o no.

D’aquesta hem arribat al poble amb un dels noms més curts del món, si més no el més curt d’Euskadi. Acostumats a noms com Ugarteberri, Aizarnazabel, Astigarreta, Gizaburruaga, Irrabangelu quan es troben un cartell que diu Ea deuen trobar que li falten lletres.

Hem seguit per les carreteretes de la costa i ens han sobtat dues coses. Des de Lekeito fins passat 3 kilometres, en una carretera que no feia més de 4 metres d’ample, en un cantó de la carretera hi havia un munt de cotxes aparcats. De tal manera que només quedava un carril pels cotxes que pujaven i baixaven. Els propietaris dels cotxes estaven a la platja de sota prenent el sol. L’altre cosa que ens ha sorprès és que al cap d’una estona ens hem trobat un ertzaina que ens ha fet parar en un racó de la carretera. Al cap d’una estona ha passat una “volta” ciclista a tota velocitat. Crec que la funció de la volta ciclista era que els diferents ertzaines que anaven en moto poguessin gaudir conduint per aquelles carreteres plenes de revolts. Ja que en van passar uns quants anant a molta velocitat.

Seguint la carretera hem arribat a Zarautz, paradís dels surfers. Nosaltres hem intentat imitar-los, però això si, sense planxa. Total una estona per divertir-nos i per empassar molta aigua. Quant hem sortit de l’aigua hem trucat el nostra amics que està a Donostia i ens ha dit que no podem dormir al seu pis. Ja què s’estan posant molt pesats en controlar que no hi hagi ningú de fora. Hem decidit tornar cap a l’alberg d’Azkoita.

A la nit hem anat a un concert d’Habeas Corpus que feien a Azkoita. El més sorprenent que hi havia unes quaranta persones de públic i en canvi els bars del voltant de la plaça, o la barra del concert, que estava una mica apartada, estaven a petar.