Avui ja havíem de fer les maletes i marxar cap a casa. Més que fer les maletes, posar tota la roba dins del maleter del cotxe.

Anem cap a Donostia on hem quedat amb el nostre amic i un altre noi que ha arribat avui mateix a Donostia, per fer un cafè. Ens ha costat trobar lloc per aparcar el cotxe, però finalment hem pogut aparcar.

Hem fet el cafè i ens hem menjat un croissant i després d’estar una bona estona xerrant, hem decidit que ja era l’hora d’agafar el cotxe i tornar cap a casa.

Feia un dia ennuvolat i amb una mica de fresca, però casualment quan travessem un dels túnels de l’autovia de muntanya i quan faltaven pocs metres per trobar el cartell que deia que deixàvem els País Basc, els núvols desapareixen i apareix un sol que gairebé ens encega. Com vaig dir el primer dia, perquè després diguin que els tòpics no són reals.

Del viatge podem destacar que vam fer una matança de mosquits i sobretot papallones. Els mosquits no tacaven massa, però les papallones deixaven unes taques de colors immenses. El vidre del cotxe semblava un quadre abstracte, sort que a les gasolineres hi ha cubells d’aigua per poder-lo netejar.

També vam constatar que tant la part “Aragonesa” de Navarra, i Aragó és un gran desert. No cal dir que els Monegros és un desert, és impressionant la quantitat de terreny sec que hi ha.

Després de més de sis hores de viatge hem arribat a Gràcia. Primer de tots ens hem adonat que al maleter hi havia dues motxilles gairebé buides i totes les coses tirades al maleter. O sigui que hem hagut de fer les motxilles allà al mig del carrer, mentre els vianants ens miraven de manera estranya.

Per donar per acabat el viatge hem anat al local de la colla i hem fet un parell de birres.