Creixement exponencial de les desgràcies:
Calitxons agost 9th, 2006Continuo el capítol de les petites teories patilleres sobre el món de l’hostaleria.
Creixement exponencial de les desgràcies:
Aquesta teoria té dos teoremes:
El primer teorema és el següent:
Tot client que li passi una desgràcia, a continuació li passarà una altra, una altra i una altra. De forma que les desgracies augmenten de forma exponecial.
L’exemple seria si una parella que han reservat taula a les dues, arriben a l’hora però per algun problema s’han d’esperar 15 minuts per seure, després el qui pren nota s’oblida d’ells i fins al cap de 15 minuts més no els hi porta les cartes. Després el plat que trien s’ha acabat. Un cop han acabat el primer plat, s’han d’esperar mitja hora a que els hi portin el segon, perquè el cuiner se li ha cremat la carn.
A l’hora dels cafes, demanen un cigaló de Mascaró i s’ha acabat, i per acabar ho volen rematar amb una copa de Cardhu, però també s’ha acabat.
A l’hora de demanar el compte, triguen mitja hora a portar-lo i la maquineta no els hi accepta cap de les vises que porten.
El segont teorema és:
Tot client tocacollons, les desgràcies li augmenten exponencialment, i mai per culpa del cambrer. El cambrer accepta les tocades d’ous i amb un somriure d’orella a orella realitza la seva feina, però malauradament el pobre tocaous li passa de tot. Quina pena….
Per exemples d’aquets segon teorem mireu el blocs d’en greips
agost 10th, 2006 at 12:21 am
Ostres, Winston, fas que l’hosteleria prengui per mi un altre caire. Jo vaig treballar molts anys en una botiga i em penso que és aplicable al mateix sector, ja ja, el segon teorema és clar.
agost 10th, 2006 at 1:10 am
I tant…
L’hosteleria et puteja molt, però hi ha moments que tu encara pots putejar més.
Si més no aquestes teories et permeten passar millor les
agost 10th, 2006 at 8:00 pm
Al primer teorema jo li dic la coneguda “Llei de Murphy” i es aplicable a totes les situacions conegudes i es que a la meva feina tb em pasa sovint, de cagarla en una comanda per motius propis o aliens i el destí no content amb una vegada et fa quedar malament unes quantes més amb la mateixa persona 🙁 Al segon teorema li podriem dir: no et passis un pèl perquè al final qui mana???? jejeje… També aplicable fredament a qui ja t’ha tret de pollaguera…
agost 11th, 2006 at 7:54 am
i una de les formulacions més conegudes del teorema de murphi es aquella que diu:
” la torrada SEMPRE cau sobre la catifa pel costat de la mantega, melmelada, o la matweria untuosa corresponen”
I si no us ho creieu, feu la prova amb la catifa més cara que tingueu a casa.
Salut i castells