Després de passar una nit dormint intermitentment: simfonia de roncs, quan algú caminava pel terra, a part de fer soroll, tot el terra tremolava i que dormir a terra, no és el mateix que dormir al teu estimat matalàs.

Els del casal català a Hamburg, ens van despertar i ens van donar l’esmorzar: galetes amb cafè alemany.

 

El René esmorzant
 

Quan mes o menys ja havíem acabat d’esmorzar, tornen a entrar la gent del casal amb tot d’entrepans que feien molt bona pinta. Es veu que les galetes eren el berenar que ens havien comprat perquè mengéssim a l’avió, ens havíem menjat el berenar!!

 

Esperant l'autobús 

Un cop al museu Etnològic d’Hamburg, vam assistir a la inauguració de l’exposició sobre el món casteller. Van parlar el director del Museu, el consol Espanyol (que hi feia allà) i la presidenta del casal català d’Hamburg. Dels discursos només vaig entendre: Katalanishen, danke i el tros del discurs que va ser en català.

Al museu em vaig trobar amb el Jurgen, amb la camisa de Gràcia!!. Vaig buidar mitja motxilla, ja que portava samarretes de la colla, faixes, el DVD. I ens vam poder fer una foto gracienca a un munt de quilometres de la Vila.

L’actuació no va anar massa bé, sobretot a causa dels problemes de comunicació que teníem amb els alemanys que col·laboraven a les pinyes. El resultat va ser: pilar de 4, 2d5, id3d6, i4d5an, id3d6, 4d5an, p4s, múltiples p2 (amb els Segadors de fons). Com vam dir després de l’actuació, els hi vam ensenyar tota la gamma dels castells: Descarregats, Intents i Intents desmuntats.

Després de les pertinents fotos de família, vam poder fer una visita ràpida a l’exposició. Ara tocava la visita exprés a Hamburg. Metro, metro, visita de 20 minuts al port, metro, fer transbord corrents, metro i un altre cop al museu.

 

Port d'Hamburg 

Sense temps per descansar, vam anar corrents cap a l’aeroport (metro i bus) i després d’alguns problemes de comunicació amb la noia que facturava l’equipatge el vam poder facturar.

 

Un cop a l’avió (després que algú tingues problemes per passar els controls de seguretat), vam poder descansar del matí estressat. El menú de l’avio no havia canviat, potser per això vam acabar fent una guerra de coixins dalt de l’avió.

El més important que va passar a l'avió, és el document que va firmar la nosta presi

 

 

 

 

Guerra de coixins 
 
Més fotos a l'interior 

 

 


El café de l'esmorzar 

 
Alps francesos 

 
Entrant a l'avió