Síndrome expresidencial
Castellers de la Vila de Gràcia febrer 8th, 2008Síndrome de l’Ex-President/a:
La patologia descrita en aquest article, només és vàlida quan el president o presidenta deixa el seu càrrec voluntàriament, normalment força cansat de tota la feina que ha comportat. En cas que s’hagi vist obligat a marxar per haver perdut unes eleccions o perquè ha patit un cop d’estat, els símptomes són molt més greus i es produeixen greus efectes secundaris.
Aquest síndrome també és molt semblant al Síndrome de l’Ex-Cap de Colla, per tant també es podrien aplicar aquests símptomes.
Il·lusos: Cada nova proposta que fa el nou/nova president/a o la nova junta, provoca un somriure i un pensament de tipus: “Això no funcionarà, que il·lusos que són”
Fracàs segur: Les noves propostes també provoquen un pensament de: “Això segur que va malament, jo ja ho havia provat!”
Criticons: Qualsevol comentari a la feina feta com a president/a es rep com una crítica destructiva.
Canvi de nom: Es produeix un desconcertament, perquè cada cop que diuen “presi” et penses que va dirigit a tu, però ja no.
Anonimat: La gent nova, no sap qui ets, ni com et dius.
Rècords: Aquest símptomes es produeixen sobretot en Caps de Colla, produeix un regust amarg quan la teva colla supera un rècord que s’havia aconseguit sota el mandat de l’Ex-Cap de Colla o Ex-President/a.
Això no passava: Quan passa alguna cosa dolenta, sempre surt de la boca del ex-president/a “Això amb mi no passava!!”, “Amb mi això no hagués passat!!” o “Això abans no passava!”.
A la merda!: Lligat amb els dos primers símptomes, hi ha el pensament d’imprudència total al veure com la nova presidència es llença a la piscina en alguns temes i desperta el pensament de: “Amb el que em va costar posar-ho a lloc i ara ho engegaran tot a la merda!”
A mi que no em diguin res que jo era important aquí!: quan algun membre de la colla et “crida l’atenció” o et diu que no facis quelcom es desperta un sentiment de dir: “A mi que no em diguis res que jo era president/a i aquí manava jo, eh!!”
Canvi de rols: passes de ser la MÀXIMA autoritat a ser un casteller/a més, en el cas de Ganàpies, un casteller/a borratxo/a més. I que t’englobin amb la resta després d’haver estat qui has estat és com descendre un abisme!
Que què???: De saber tots els moviments de la colla passes a no saber-ne res, només el que sap la resta. I com ja hem dit, ser de la resta “no mola”, perquè tu eres qui eres!
Busca d’altres formes d’autoritat: Al no tenir oportunitat d’exercir més poder busques altres formes de manar, ja que el “gusanillo” de l’autoritat està tocant allò que no sona i penses en la teva altra colla (la universitària o la convencional), a veure si pots infiltrar-te d’alguna manera.
Laieta i Martí (expresidenta de la Colla Castellera Ganàpies UAB i expresident dels Castellers de la Vila de Gràcia)
Article publicat a la Revista Ganàpia del novembre de 2007