Una vegada hi havia un casc que li agrada molt viatjar.

Per això un dia va anar cap a salt, perquè la seva acotxadora tenia actuació. Després de l’actuació mentre la colla anava cap a l’autocar, va saltar de la bossa i es va amagar darrera de les espatlleres del local.

Com que a Salt plovia i hi havia massa humitat, el casc va decidir anar capa les Terres de Ponent, on el clima era més sec i més calorós.

Sense que ningú el veiés es va introduir a un cotxe dels Xoriguers de la UdG que anaven cap a Lleida a celebrar la Diada Marraca de Primavera.

Però a Lleida, tampoc hi estava bé enyorava a la seva acotxadora i a la resta de la canalla de Gràcia.

Per això, després de l’actuació va pujar a un cotxe ganàpia que anava cap a Gràcia, això si abans passant per Cerdanyola del Vallés.

Després de cinc dies el casc viatger va tornar amb la seva acotxadora i va poder pujar a dalt d’un quatre de set net.