Avui la versió agre de Sant Jordi.

És el dia l’amor, el dia de regalar una rosa a la teva estimada, el dia de passejar abraçats de la mà amb noia del teu cor.

I els solters que?? Que hem de fer??

Veient totes les parelles agafadetes de les mans tot felices, i la noia mentre amb una mà s’abraça al seu estimat “cari” amb l’altre aguanta una o unes roses.

I tu “a dos velas”, menjant-te els mocs, sol com un mussol, aficionat als monòlegs,  intentant esquivar aquests nius d’amor, aquestes cascades d’estimació, aquestes parelles felices.

A sobre que estic més sol que la una m’ho heu de refregar per la cara?? Que no teniu sentiments? Home!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Però encara que no tinguis “novia”, muller, amant o amiga amb dret a “fregament” (traducció literal de “amiga con derecho a roce”) t’has de vendre un ronyó i mig per poder pagar a totes les roses.

Que si la teva mare, l’avia, la tia avia, la jefa, la companya de feina, la portera de casa la teva àvia, l’amiga que t’has trobar i t’ha dit “Em compres una rosa, que ningú m’he n’ha regalat” i per no quedar com un “cabron” ranci, li compres.

Són les 12 de la nit, t’has gastat 50 € i estàs sol a casa fent zaping per la tele intentant buscar un canal interessant. Mentre que el teu veí amb la seva preciosa “novia” s’ha gastat 3 € i no para de fer grinyolar el llit!

I sort si no fa poc que ho has deixat amb alguna noia, llavors directament és un dia per tancar-te a casa i no sortir fins els dia 24, no fos cas que et vinguessin tendències suïcides! 

T'has vengut els organs, el cotxe i la casa per poder pagar totes les roses, i quants llibres has rebut? El que ha comprat la teva mare (uiixxx que interessant!!) i el que t'autoregales per no quedar-te sense llibre.

No direu que el dia de Sant Jordi no és depresiu!