Des de fa uns 10 anys jo i el meu germà vam començar una col·lecció d'ampolles i llaunes de cervesa.
Ara només la faig jo, i entre ampolles i llaunes et dec tenir unes 500.
Aquií teniu les incorporacions d'aquesta setmana:
Si algú té alguna cervesa curiosa (plena o buida) i no sap que fer, tranquils que jo si que la vull!!
Algunes ampolles més de la col·lecció:
Un altre anunci molt bó és l'últim de Voll Damm, també vam fer el casting a Bismark. I algunes de les idees de com passar-se l'ampolla ens les vam inventar la Nona, el Pablo o jo, durant les hores i hores que vam estar fent aquest casting.
Encara més orgullós d'aquest anunci!!
Us deixo l'últim anunci de Nike, com tots els que fa és boníssim!
Tinc l'orgull de poder dir que hi vaig participar, de forma modesta, però hi vaig participar. El casting el vam fer al plató on treballo.
Anunci exel·lent!
Estas una mica depre?
Tens l'autoestima tocant-te els genolls?
Deixa els antidepresius i el psicòleg!
Compra’t un cotxe i fes-te d'una colla castellera.
De seguida les noies et diran…
– Guapo
– Aquest tallat de cabell et queda molt bé…
– M'ho vaig passar molt bé l'altre diada
I els nois:
– Vols que et convidi a una birra?
– Vols una altre birra?
– En fem una tercera?
I després d'aquest inici, la frase continua:
…. oi que tens lloc al cotxe per anar a…
Després d'algunes diades universitàries i d'algunes actuacions amb la teva colla tindràs l'autoestima pels núvols!
AVIS ALS LECTORS QUE HAN PUJAT AL WINSTON-TAXI:
Aquest text no és cap retret, tot el contrari, si em voleu seguir fent pujar l'autoestima continueu, encara que no vulgueu els serveis del Winston-Taxi
Avui la versió agre de Sant Jordi.
És el dia l’amor, el dia de regalar una rosa a la teva estimada, el dia de passejar abraçats de la mà amb noia del teu cor.
I els solters que?? Que hem de fer??
Veient totes les parelles agafadetes de les mans tot felices, i la noia mentre amb una mà s’abraça al seu estimat “cari” amb l’altre aguanta una o unes roses.
I tu “a dos velas”, menjant-te els mocs, sol com un mussol, aficionat als monòlegs, intentant esquivar aquests nius d’amor, aquestes cascades d’estimació, aquestes parelles felices.
A sobre que estic més sol que la una m’ho heu de refregar per la cara?? Que no teniu sentiments? Home!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Però encara que no tinguis “novia”, muller, amant o amiga amb dret a “fregament” (traducció literal de “amiga con derecho a roce”) t’has de vendre un ronyó i mig per poder pagar a totes les roses.
Que si la teva mare, l’avia, la tia avia, la jefa, la companya de feina, la portera de casa la teva àvia, l’amiga que t’has trobar i t’ha dit “Em compres una rosa, que ningú m’he n’ha regalat” i per no quedar com un “cabron” ranci, li compres.
Són les 12 de la nit, t’has gastat 50 € i estàs sol a casa fent zaping per la tele intentant buscar un canal interessant. Mentre que el teu veí amb la seva preciosa “novia” s’ha gastat 3 € i no para de fer grinyolar el llit!
I sort si no fa poc que ho has deixat amb alguna noia, llavors directament és un dia per tancar-te a casa i no sortir fins els dia 24, no fos cas que et vinguessin tendències suïcides!
T'has vengut els organs, el cotxe i la casa per poder pagar totes les roses, i quants llibres has rebut? El que ha comprat la teva mare (uiixxx que interessant!!) i el que t'autoregales per no quedar-te sense llibre.
No direu que el dia de Sant Jordi no és depresiu!
L'altre dia el Juanele va dir una d'aquestes frases populars que són totalment certes i fan molta gràcia:
"La botifarra és com el sexe, si no tens bona parella millor tenir bona mà"
Avui he rebut la carta del Bang de Sang i Teixits, informant del resultat de l'analisi de sang que et fan quan fas la donació.
A part d'informar-me que no tinc ni Hepatitis B, ni C, ni SIDA, ni Serologia Luètica (això últim que és), m'han dit que sóc del grup sanguini 0+
M'ha fet il·lusió, ja que no en tenia ni idea de quin grup sanguini era (mai me n'havia procupat) vol dir que sóc donant universal i que la meva sang pot servir a qualsevol persona.
Per cert també diu que no tinc anticossos irregulars… mira que simpàtics són tots igualets
El post d'avui faig un copiar i enganxa del bloc de la cunyada:
Ja feia dies que volia parlar de l’AVE, aquesta “obra faraònica” que ens han plantat per unir-nos molt més amb la “capital”, potser com a intent per tenir un lligam, un encadenat més, amb “l’Espanya”. No dels dies que han significat d’obres, d’aturades i retards a rodalies, dels obrers morts en aquestes obres… sinó de com els mitjans de comunicació públics i no públics van viure aquest gran dia. La majoria de programes van enviar dos col·laboradors. En el cas dels mitjans catalans es trobaven a la plaça Catalunya, un havia d’anar a l’estació de Sants a buscar l’AVE i l’altre a l’aeroport. En el cas dels mitjans espanyols, els enviats especials es trobaven a la Puerta del Sol.
La missió? Veure si arribaven abans per aire o per terra. En tots els casos va guanyar el pont aeri. Per fer els trajectes dels punts de trobada als punts de sortida i dels punts d’arribada als nous punts de trobada els viatges es feien en taxi. Què volien demostrar? Que en el fons, tot i els problemes -problemes, per cert, oblidats de cop i volta- durant la construcció de la via, l’AVE era i és necessari? Però el que em va doldre més és que els mitjans públics gastessin els diners en pagar bitllets, d’avió i de tren, i tiquets de taxi, d’anada i de tornada, en cada un dels programes que emetien, o en una bona part.
La missió i l’objectiu de El 9 nou fou un altre. Enviaren un periodista del mitjà a fer el trajecte Toses – Barcelona. Explica que mentre espera el tren a quarts de 9 del matí, se sent per la ràdio que el primer AVE ja ha arribat: set minuts abans d’hora. Quan passen per Planoles, el tren ja porta 3 minuts de retard. A Ribes de Freser (i no Fresse com sovint es poden veure als rètols lluminosos de les estacions de tren) cal fer un canvi de tren: cal esperar 8 minuts que arribi el tren de Barcelona. En sortir de Ribes ja van 12 minuts tard. Abans d’arribar a Campdevànol, identificació de rigor. Sí, des de fa mesos et poden preguntar: “Identifiquese, por favor”. La Policia Nacional espanyola que busca insistentment alguna cosa. En arribar a Ripoll, el panell lluminós de dins el tren anuncia que la propera parada és Campdevànol…
Fins a Manlleu, excepte un parell d’estacions, ningú ven bitllets. Deuen preferir gastar bolígrafs i talonaris. No és fins a Vic que el tren s’acaba d’omplir. En arribar a la Garriga, ja han recuperat minuts. Ara només són 3 minuts. (Per cert, cal recordar, que actualment es triga uns minuts més a fer aquest trajecte que quan van inaugurar la línia! D’això ja en fa uns quants anys). D’aquest punt a Sants, el tren no té cap problema. Els vagons van plens de gent, el revisor amagat, sense demanar bitllet. Hora d’arribada: falten 2 minuts per dos quarts de 12. és a dir, 2 hores i 38 minuts. Igual que de Madrid a Barcelona.
Com explica el periodista, en Josep Comajoan, en el seu article, la sort d’aquest tren és que per la velocitat no et mareges i que fins i tot, depèn del dia i l’hora, et pots estalviar els diners del bitllet. Cal prendre-s’ho amb bon humor!
Cal tenir molta coordinació per fer això!
Aquest video m'he la passat el Raimon, des d'aquí et desitjo que en recuperis aviat!
Diuen que l'AVE arribarà a Barcelona al 20 de febrer. Mirant per internet he trobat aquestes efemèrides:
Això no vol dir res, més aviat és una gran demagògia, però el govern ha triat un dia força maleït.