Músiques i danses cap a una terra sense límits.
28, 29 i 30 de desembre de 2006
Institut del Teatre – Sala Ovidi Montllor
Plaça Margarida Xirgu, s/n
Barcelona
Dijous 28 a les 21h
Divendres 29, a les 21h
Dissabte 30, a les 18h i a les 21h
Vet aquí uns homes que volen tornar a casa. Vet aquí el vent que empeny la seva nau. "Camí d'Apira" us convida a enprendre novament el viatge fantàstic d'Odisseu i els seus per les terres mítiques de la Mediterrània; però avui, a cada port, el fruit del pillatge, el regal de l'aventura, serà una nova dansa que ens farà més savis.
Seguint el rastre de la poesia i el mite, els erudits han volgut identificar algunes de les terres de l'Odissea d'Homer: la terra dels menjadors de lotus seria Tuníssia; l'Illa dels tres vèrtex és, naturalment, Sicília; l'illa de la nimfa Cal·lipso s'alçaria davant de les costes d'Andalusia, ja als límits de l'Hades, d'aquell Estret de Gibraltar que era -i és encara per a molts- la fi del món… Empesos pel vent Bòreas, de cada indret n'hem pouat una múdica i una dansa tradicional.
Però no tornarem a Ítaca. D'Homer mateix n'hem après que l'important no és el destí, sinó el viatge interior i exterior, l'experiència de la vida. I el nostre destí final és en realitat Apira, un topònim homèric que vol dir "terra sense límits" i que, en aquest cas, els geògraf no han pogut identificar amb cap territori real. Perquè Apira no és exactament un lloc: Apira és un àmbit sense límits, un espai obert de comunicació i convivència. I el millor vehicle per arribar-hi és la música i és la dansa, llenguatges universals.
I aleshores comprendrem el missatge que s'amaga en les primeres notes de la cançó que obre l'espectacle, "Apó xeno topo", que vol dir "En un lloc de l'estranger". Aquestes notes tradicionals d'Esmira són exactament les mateixes que enceten un altra cançó tradicional, però just a l'altra banda de la Mediterrània: "El cant dels ocells".
Venda d'Entrades al Telentrada
