L’altra cara del món

Doncs sí, després de veure com ha anat tota la campanya electoral, el que diuen els candidats, el que fan els partits i l’enorme desil•lusió i desgana que m’ha entrat per anar a votar només puc dir una sola cosa: Laporta president!

Demà aniré a votar, i després de molt meditar acabaré votant el de sempre, però amb desgana i desil·lusió, forçat per la manca d’alternatives reals. Encara recordo com abans votava amb una certa esperança però, ara, m’han decepcionat tant els politics que em dol anar a votar i tenir que triar.

Sigui qui sigui el nou president de Catalunya només puc sentir que vergonya, una profunda vergonya perquè entre més de 7 milions de persones els partits no hagin sigut capaços de posar gent més vàlida. Sembla un concurs per veure qui és capaç de presentar el pitjor candidat, fer les propostes més estúpides i actuar de la forma més tàctica i vergonyant possible.

En això s’ha convertit la nostre democràcia, en una guerra per enfonsar els adversaris i donar cops de teatre, la política s’ha convertit simplement en això: tàctica, on els votants no són més que els subjectes a enganyar, induir o manipular. Només cal veure el control que exerceixen sobre els mitjans de comunicació públics, i les quotes que els imposen, per veure la punta de d’iceberg del frau polític.

I que te a veure Laporta en tot això? doncs que és la única persona que ha estat capaç de guanyar unes eleccions, generar il•lusió i rescatar un projecte del fons de l’infern per convertir-lo en un model triomfal i un exemple a tot el món. Cert que no és el mateix el Barça que la Generalitat, però fa molt de temps que ningú a Catalunya havia generat tanta il·lusió com ell. Així que vist el panorama polític que tenim només puc dir una cosa:

Laporta President de Catalunya!

Simplement mireu aquests dos retalls del diari La Vanguardia, és curiós amb quina facilitat es canvien els papers a la política 😀

La Vanguardia, 13 d'abril de 2003

La Vanguardia, 19 de Juny de 2006

Ja fa temps que estic enganxat al concurs de Google Ídol. Jo ja passo de política i aprenents de frikis, vaig directament al frikisme dur.

Perquè us feu una idea del concurs us adjunto dos videos dels participants d'aquesta setmana.

Tot i així la política catalana cada dia s'assembla més a aquest concurs que tant m'agrada… perquè no ens enganyem, en que s'estan convertint els nostres polítics? Doncs en una gent que fan playback, es dediquen a repetir el que els han dit i surten per la tele a fer el ridícul.

I em repeteixo… per a quan un gidol gracienc? No surten voluntaris?

L’empresa Dove ha realitzat un vídeo que mostra com es manipula l’aspecte d’una noia per un cartell publicitari. Realment increïble! Una noia normaleta, després de maquillatge i sobretot molt de phtotoshop es converteix en una bellesa despampanant!

Les universitats d’élite d’Oxford i Cambridge realitza unes proves de selecció de candidats per admetre només els millors i més capacitats alumnes, l’excentricitat del tema radica en l’examen oral. Atenció a algunes de les preguntes! He traduït algunes, us en puc possar més 😀

– Quina proporció de l’aigua del món cap en una vaca? (Veterinària, Cambridge)
– Parli sobre la permanent. (Biologia Molecular i Cel·lular, Oxford)
– Aquí un tros de closca, parli sobre ella (Ciències Biològiques, Oxford)
– Ets guay? (Filosofia-Política-Economia, Oxford)
– A partir de quin moment una persona esta morta? (Medicina, Cambridge)
– Podria encendre’s una espelma en una nau espacial? (Ciències Físiques, Oxford)
– Per què pocs americans creuen en la teoria de l’evolució? (Humanitats, Oxford)
– Compara la Música amb l’Arquitectura. (Arquitectura, Cambridge)
– Si l’orina fos buidada a l’intestí enlloc de a la bufeta, que passaria? (Medicina, Cambridge)
– Es possible que creixin bolets al wàter? (Ciències Biològiques, Oxford)
– El golf no esta basat tot en la sort? (Economia, Cambridge)
– Quina es la teva opinió sobre la combustió espontània de sers humans? (Medicina, Cambridge)
– Perquè no tenim una orella al mig de la cara? (Medicina, Cambridge)
– Si vaig dir que el Manchester va guanyar un partit de futbol, que sens dubte creia que va guanyar, però que realment va guanyar el Chelsea, mentia? (Jurisprudència, Oxford)
– Existeix el Llenguatge? (Clàssica, Oxford)
– Perquè els negres diuen que els blancs no poden fer Rap? (Música, Oxford)
– Perquè creus que els estudiants Xinesos obeeixen més als seus pares que els estudiants Anglesos? (Estudis Orientals, Oxford)
– Estàs fresc? (Filosofia, Oxford)
– Descriu una patata i comparala amb una ceba (Ciències naturals, Cambridge)

Fa temps que segueixo un fenomen per la xarxa que és molt curiós i divertit, és el Google Ídol, de fet podria dir que estic enganxadíssim.

Les classificatories del moment són aquestes: Gidol

El seu funcionament és molt senzill, consisteix en una sèrie competicions per eliminatòries on la gent es grava fent playbacks de tot tipus de cançons i el públic vota els que els agraden més.

Dit això, aquí llenço el repte: Qui s’atreviria a fer un Gidol? Podríem organitzar un una espècie de Google Idol Gracienc si hi ha més d’un valent/s o en el seu defecte, que una proposta es presentin al Google Ídols, a veure si guanya una candidatura Gracienca 😀

Algú s’anima?

Simplement mireu l’últim cartell de propaganda del PP, que algú els expliqui que el “son” va amb accent 😀

Els cartells que s’han imprés en castellà també tenen errades, el lema és el mateix: "estas también son tus elecciones". En aquest cas posen "estas" sense accent quan n’hauria de portar! ¬¬’

Si seguim els comentaris d’aquest fil podrem observar clarament que “carece también de derecho a consumir oxígeno y caminar por al faz de la tierra.”

Imagineu-vos tres amics que queden per prendre unes copilles en un bar, beuen, xerren i al final demanen el conte.

Quan arriba el cambrer els cobra 30 euros! Pel que cada un dels 3 amics paga 10 euros.

Fins aquí tot perfecte, però ara arriba el merder. Quan el cambrer torna per posar els diners a la caixa es troba el jefe i li diu:

– Quan els hi has cobrat a aquells?
– Doncs, 30 euros.
– No, aquests són amics meus, cobra’ls-hi 25.

Arribats en aquest punt el cambrer se n’adona que pot haver-hi un problema, perquè si els torna 5 euros i són 3 persones, tindran problemes per repartir-se els diners. Així com que és un tio espavilat, per facilitar el tema, decideix quedar-se 2 euros per ell i tornar’ls-hi 3 euros (un per cadascú :D).

Ara és quan hi ha el problema, si cada un dels tres amics ha posat 10 euros i els hi tornen 1, resulta que cada amic ha posat 9 euros.

Per tant: 9 euros x 3 = 27 euros.

I si això li sumes els 2 euros que s’ha quedat el cambrer tenim: 27 + 2 = 29 euros!!!

On ha anat a parar l’euro que falta?

Un inventor ucranià, un tal Grigoriy Chausovsky, ha creat un condó musical que va pujant el volum i el ritme de la música segons augmenta la intensitat de l’acte sexual.

Pel que sembla el preservatiu esta dotat d’un sensor que detecta quan es introduït, enviant el senyal a un petit micròfon situat a la base per començar a fer sonar la música, a mida que augmenta la intensitat i la freqüència de la penetració també ho fa el volum i el ritme de la música.