març
14
2007
2

El misteriós cas de l’Asteroide Apophis

En un col·loqui organitzat per Fax Press a l’Hotel Palace l’astronauta espanyol Pedro Duque ha fet unes declaracions sobre l’asteroide Apophis, i els mitjans se n’han fet ressò, alguns de manera exageradament alarmista, la majoria d’ells sense contrastar les informacions i d’altres de manera professional, donant un ventall de resultats molt divertit.

Hi ha els que donen l’impacte gairebé per fet i ja parlen de la missió per desviar-lo amb un parell de satèl·lits anomenats “Don Quijote” i “Sancho”, els que ho veuen probable, fins els que diuen que no s'ha dit que vagi a xocar ja que és molt improbable.
Comencem la primera incògnita:

 L’asteroide xocarà amb la terra?

Segons La Razon:

– En el titular:
“Duque alerta de que el asteroide Apophis causará un tsunami”

– En el cos:
“El astronauta Pedro Duque advirtió ayer de que la caída a la Tierra del asteroide Apophis puede causar, más o menos dentro de 30 años, un tsunami «infinitamente mayor» del vivido en diciembre de 2004 en el sureste asiático (…) el astronauta explicó que se ha calculado con una certeza matemática que es «casi absoluta» que el asteroide, (…) pasará muy cerca de la Tierra sobre el año 2029.”

Segons Once TV:

“La Asociación Americana Por el Avance de la Ciencia, de Estados Unidos, advirtió que el asteroide Apophis, (…), podría pasar muy cerca de la Tierra el 13 de abril del 2036. A pesar de que sólo hay una entre 45 mil probabilidades de colisiones con la tierra.”

Segons Libertad Balear:

“El ingeniero y astronauta español Pedro Duque advirtió hoy de que existe “una certeza matemática absoluta” de que el asteroide ‘Apophis’ pasará “enormemente cerca” de la Tierra en 2029, con la posibilidad de derribar satélites comerciales y siete años después, en 2036, atraído por el campo magnético del planeta, podría caer en la superficie marítima originando un “inmenso tsunami”, “infinitamente más grande” que el que asoló Indonesia en 2004.”

Segons Diario de Navarra:

“Tiene una probabilidad de entre 50.000 de colisionar con el planeta en 2036 (…) el riesgo de colisión en 2036 «no es para tanto» ya que explicó que «en ningún momento se ha dicho que vaya a pegar contra la tierra».”

Segons Hoy Digital:

“Un asteroide de casi 500 metros de diámetro se acercará peligrosamente a nuestro planeta en el año 2036 (…) De hecho, existe una posibilidad entre 45.000 de que reciban, el 13 de abril del año 2036, el impacto directo de un asteroide”

Segons LaFlecha:

“El ingeniero y astronauta español Pedro Duque ha advertido que existe "una certeza matemática absoluta" de que el asteroide "Apophis" podría caer en 2036 en la superficie marítima originando un "inmenso tsunami". (…) El astronauta señaló que tanto la Unión Europea como Estados Unidos están evaluando los procedimientos a adoptar para afrontar esta situación e indicó que el coste de una misión para desviarlo rondaría los 1.000 millones de euros.”

… etc.

Quan medeix l’asteroide?

Segons La Razon:

“250 metros de diámetro”

Segons Once TV:

“140 kilómetros de diámetro”

Segons Libertad Balear:

“250 metros de extensión”

Segons Hoy Digital:

“casi 500 metros de diámetro”

Written by in: Fora de la Terra |
ag.
10
2006
0

Homenatge a James Van Allen

Malauradament, a l’edat de 91 anys, hem perdut un dels referents i pioners en la física espacial.

James Van Allen (7 de setembre de 1914 – 9 d’Agost 2006) va ser un dels físics de referència del segle passat amb investigacions sobre física nuclear, atmosfèrica i sobretot raigs còsmics. També va col·laborar en el disseny dels primers satèl·lits artificials i va formar part dels programes d’investigació espacial de la NASA en les missions Apollo, Mariner i Pioner.

Però, pel que tots els estudiats de física el coneixem és pels “cinturons de Van Allen”, descoberts gràcies a l’experiment del primer satèl·lit artificial americà “Explorer 1”.

Aquests cinturons són dos franges a la magnetosfera terrestre formades per una alta densitat de partícules carregades.

L’origen d’aquestes partícules es degut a l’interacció entre el vent solar i el camp magnètic terrestre que atrapa les partícules carregades.

Els cinturons de Van Allen tenen forma tiroïdal, el cinturó de radiació interna s’estén dels 1.000km als 5.000km sobre la superfície terrestre, i el cinturó extern dels 15.000km als 20.000km aproximadament. Els cinturons de Van Allen sempre són evitats per les missions espacials tripulades perquè la seva radiació pot danyar l’organisme humà.

Written by in: Fora de la Terra |
ag.
09
2006
3

Impacte de meteorit a la lluna

El passat 2 de Maig de 2006 un meteorit va impactar al Mare Nubium de la Lluna, creant un cràter de 14 metres d’amplada. Aquest fet no te res d’extraodinari, ja que és una cosa bastant habitual, però la importància d’aquest impacte és que la astrònoms de la NASA van poder gravar-ho amb vídeo.

Aquí teniu el vídeo de l’impacte, la seva velocitat ha estat reduïda en un factor 7 perquè sigui fàcilment apreciable per l’ull humà.

A partir de la corba de lluminositat s’ha calculat que el cos impactant duria tenir uns 25 cm de diàmetre i que la seva velocitat rondava els 28 Km/s.

Font: NASA

Written by in: Fora de la Terra |

Powered by WordPress | Theme: Aeros 2.0 by TheBuckmaker.com

Aneu a la barra d'eines