L’altra cara del món

No sé que en pensa la gent sobre aquest 18,8% que diuen que invertiran a Catalunya però a mi sempre m'ha donat la impressió que amb totes aquestes coses ens prenen sempre al pèl, i no només a Catalunya, sino a tot arreu. Que la part interessada és qui doni les dades, les interpreti, les executi i defineixi les metodologies per fer els càlculs és una mica tendenciós. Està clar que un govern és el principal interessat en mostrar als seus ciutadans lo bé que fan les coses i la seva gran tasca perquè en els pròximes eleccions els tornem a votar. Així que si aquests mateixos que han de fer les coses després són qui fan el recompte de tot el que han fet, doncs, esta clar que sempre seran favorables als seus interessos.

Jo ho veig una mica om les manifestacions, els organitzadors d'una manifestació sempre hi veuen milions de persones. No importa que les imatges aèries i un recompte més matemàtic donin xifres deu vegades menors, ells conten un milió de persones sense que ningú sàpiga com. La diferència en aquest cas és que només tenim la seva versió i el seu recompte, ningú hi pot ficar el nas per saber les dades en brut i fer el seu particular recompte i interpretació.

A mi ja em poden dir que invertiran a Catalunya un 18,8% o si volen un 99%, a mi el que m’interessa és, per exemple, que quan vaig a La Molina amb tren no trigui més de 3 hores com fins ara, de fet, per fer aquest trajecte fa 20 anys que es triga el mateix… o que em quedi sense llum a casa durant dies i l’únic que facin és passar-se les culpes d’uns als altres (ni una sola dimissió, ni una sola responsabilitat política o directiva de tot plegat?)… etc.

Cada dia ho tinc més clar: LA POLÍTICA NO SERVEIX PER SOLUCIONAR ELS PROBLEMES DE LA GENT! Darrera de la política només hi ha dialèctica i malabaristes.

Esta clarríssim que el sistema democràtic actual no serveix per escollir els millors dirigents ni els millors gestors. Tal i com estan muntat els partits polítics fiquen al capdavant del partit qui es capaç de posar més gent en contra dels altres possibles candidats, o sigui, al més mafiós i al més manipulador o, en el millor dels casos, qui és capaç de tenir menys enemics i aconseguir més suports dins del partit, o sigui, al més malabarista i al que assumeix menys riscs (els millors candidats són els que aconsegueixen combinar les dues coses).

Perquè no ens enganyem, qui no fa res no genera problemes. A mi a la feina em passa molt sovint, la gent que s’implica en un projecte, que n’assumeix els problemes i els errors i que s’esforça per tirar-lo endavant, si alguna cosa va malament, només rebrà crítiques, li cauran les culpes i les assumirà, en canvi, la gent que sap diluir els projectes, delegar els problemes i les culpes, no assumir cap risc i passar sense penes ni glòries sempre acaba ascendint per “bon gestor”, és l’ascensió dels mediocres, dels experts en malabarismes, dels professionals en caminar per un camp de mines posant a d’altres davant seu perquè la mina mai els hi exploti. Aquests són els nostres dirigents polítics i aquests són els caps dels nostres partits, és la generació dels parlanxins, experts en la paraula, experts en promeses, experts en escórrer el bulto, experts en l’apariència, experts en fer veure que fan molt i no fer res.

Benvinguts al circ de la política.

Avui he intentat optimitzar el rendiment d'un troç de codi PHP i he descobret una serie de normes, la majoria d'elles lògiques i amb alguna explicaió coherent però algunes d'altres totalment misterioses.

Un exemple d'això que dic és la següent:

Si vols sumar una unitat a una variable és més lent fer-ho així:

$i++;

que així

++$i;

Algú sap perquè collons ++$i; ha de ser més ràpid que $i++;? :S Coneixeu altres optimitzacions que a priori semblen absurdes?

Doncs si, Microsoft ha fracasat en el seu intent de convertir en estandard el seu nou format del Office.

La Organització Internacional d'Estandarització (ISO) ha rebutjat la petició de Microsoft perquè un 36% hi va votar en contra, i los normes d'aquesta exigeixen que no es pot aprovar cap projecte que tingui més d'un 25% de vots en contra.

Tot i així sembla que al febrer del 2008 es reuniràn a Ginebra de nou i revisarán de nou la proposta.

Pels que no ho sapigueu, el Open XML és el format en el que el Office 2007 salva els documents per defecte, i que bàsicament fa el mateix que un format que es diu ODF que ja és un estàndard internacional.

La diferència entre els dos bàsicament és que el ODF te 860 línies de codi, i el Open XML més de 6.000.

A mi sempre m'havien dit que lo bo, si és breu dos cops bo. 

Fa poc he pogut llegir un informe de la Ester Sánchez sobre la distribució de la inversió de l’estat en les diferents comunitats autònomes, i mira per on m’he anat a fixar en Catalunya. Cal dir que les dades utilitzades són de fonts oficials, en la majoria dels casos surten dels Anuaris del Ministeri de Foment, i per tant, hi ha una certa “cuina” en les dades. És una mica com el que passa amb el IPC, que els preus pugen increïblement, com amb l’entrada de l’euro, però miraculosament l’IPC puja molt poc, perquè és l’estat qui defineix quina metodologia utilitza per a calcular l’IPC, i per tant, si li convé que hi hagi una pujada moderada de l’IPC utilitzarà una metodologia que afavoreixi el que vol.

Tot i així, per molta “cuina” que es faci la realitat és la que és, i pots modular i moderar una mica les dades però difícilment podràs amagar la realitat. Així que comencem amb les dades totals de inversió que afirma haver fet el ministeri de Foment en el 2005.

(clica per ampliar)

A Catalunya s’han invertit 12.865 M€, sembla que no està malament però quan mires quin percentatge del PIB (Producte Interior Brut) representa o la quantitat de euros per habitant que representa això sortim molt mal parats. Cal notar que País Basc i Navarra són un cas a part perquè el seu sistema de finançament exclusiu els permet recaptar una major part d’impostos i ser el mateix govern “local” qui inverteixi en el territori, per tant, ja és normal que l’estat inverteixi menys.

Un altre taula per aclarir les coses:

Mentre que Catalunya rep el 11,9% de la inversió de l’estat aquesta representa el 19% del pes econòmic i el 15,5% de la població. Per tant, som una comunitat altament solidària amb la resta, doncs, s’inverteix per sota del nostre pes econòmic i per sota del nostre pes demogràfic. Això queda més clar en la següent gràfica:

La creu del mig significa la mitjana d’inversió de l’estat, en el eix horitzontal tenim el % de inversió sobre el PIB de la comunitat i en l’eix vertical el nombre d’euros invertits per habitant. Quan més a la dreta i més amunt estigui una comunitat més afavorida estarà. Si deixem de banda els casos especials del País Basc i Navarra tenim que Catalunya estem a baix de tot a l’esquerra, però el que em sorprèn és que allí a baix, en el grup dels solidaris com Catalunya m’esperaria trobar-hi aquelles comunitats que el seu pes en el PIB és superior al seu pes demogràfic. O dit d’una altre manera, les comunitats solidàries haurien de ser aquelles que la mitjana de riquesa que genera cada habitat es superior a la mitjana de l’estat. Catalunya és un cas d’aquests, mentre que tenim el 15,5% de la població de tot l’estat generem el 19% de la riquesa, però quines altres comunitats estan en aquesta mateixa situació? Doncs Aragó (3,2% PIB vs. 3% població), Balears (2,4% del PIB vs. 2% de la població), Madrid (17,4% PIB vs. 12,9% població), Navarra (1,7% PIB vs. 1,3% població), País Basc  (6,2% PIB vs. 5,2% població) i La Rioja (0,8% PIB vs. 0,7 % població) .

Si analitzem les dades trobem tres grups:

1. Comunitats clarament receptores. Les comunitats autònomes amb una inversió de més d’un 20% per sobre de la mitjana estatal, tant per càpita com en percentatge sobre el PIB, són: Aragó, Cantàbria, Astúries, Extremadura, Castella i Lleó i Castella-la Manxa.
 
2. Comunitats equilibrades. A prop de la mitjana d’inversió estatal per càpita (al voltant d’un 5% per sobre o per sota), se situen Galícia, Andalusia, Múrcia, La Rioja i Madrid.

3. Comunitats clarament solidàries. Més d’un 20% per sota de la mitjana estatal, tant en inversió per càpita com en relació amb el PIB, es troben Canàries, València, Catalunya i Balears.

Perquè Aragó esta en el primer grup? Hauria d’estar com a molt en el segon! I que fa Madrid en el segon si hauria d’estar clarament en el tercer? Perquè els Valencians no es queixen si en realitat els tocaria estar almenys en el segon grup? Això sí, Catalunya amb mala fama, mala reputació però a pagar com el que més. Aquí es veu claríssimament com a l’estat no l’interessa una Catalunya independent i molt menys uns Països Catalans. Aportem el 31% de la riquesa de tot l’estat i a l’hora d’invertir en infraestructures rebem el 21,5% . Visca la solidaritat dels Països Catalans! ¬¬’

I ara podem veure un gràfic que ens mostra la tònica dels últims anys d’inversions.

(clica per amplia)

Aquí es veuen les inversions de l’estat de l’any 1991 fins al 2004 i es contabilitza el nombre d’anys que s’ha invertit per sobre del %PIB i per sobre del %població. Com sempre Navarra i País Basc són un cas a part. Doncs resulta que a Madrid s’ha invertit dos anys per sobre de la seva aportació al PIB i cinc anys per sobre del seu pes en població, al País Valencià tres i un i a Astúries, per exemple, sempre… i a Catalunya? Doncs mai! zero i zero, sempre s’ha invertit per sota del nostre pes en el PIB espanyol i per sota del nostre pes demogràfic.

L’Estat es va gastar el 2005 en infraestructures 2057 euros per habitant (de les inversions per habitant més baixes de tot l'estat) a Catalunya, tot i reconèixer el dèficit en infraestructures i el dèficit acumulat durant anys i anys de desinversió, com sempre a la cua de tothom. Ja ens toca que s’inverteixi per sobre de la nostra aportació al PIB i per sobre del nostre pes demogràfic, totes els comunitats no forals han tingut períodes d’aquests. Quan ha calgut no hi ha hagut cap problema en invertir clarament per sobre del que tocava per tirar endavant grans projectes, doncs, si volem ser justos ja és el moment que a Catalunya li toqui una inversió justa.

Jo crec que lo just ja no és com fan els polítics Catalans reclamar un millor repartiment, sinó que ens toca com a la resta de comunitats algun any de sobre-inversió perquè portem tota la vida de infrainversió. Nosaltres mai no hem rebut sobreinversió, i en canvi la resta de comunitats algun any o altre sí, sempre hem estat per sota, així que ja ens toca.

No són justes les engrunes que demanen els nostres polítics sino que caldrien dos anys d’inversió a Catalunya per sobre del nostre percentatge del PIB i cinc anys d’inversió per sobre del nostre pes demogràfic (com s'ha fet amb Madrid). És lo just, en totes els altres comunitats no forals s’ha fet, perquè no a Catalunya? O això o que ens deixin ser un comunitat foral com Navarra o el País Basc, llavors no tindré cap inconvenient en veure dos zeros en la última gràfica.

Sembla un titular d'alguna comedia però és realitat. Segons he llegit en els teletips de COLPISA un home de 30 anys de Salamanca es va tallar el penis i el va tirar pel water per no "Pecar" més. La sort és que un familiar el va portar rapidament a l'hospital i la seva vida no corre perill però una mica més i s'hi queda ¬¬'

De dones geloses que tallen el penis al seu marit infidel ja ha hagut casos però s'ho faci un mateix i tiri el penis pel water és lo últim ¬¬'