Cròniques Mauricianes

Aquests dies em sembla que estem tots un pèl estabornits de la tremenda calda i xafogor que fa. A part, tenim a la meitat dels blocaires de viatge, i a sobre van i ens l’expliquen per fer-nos enveja! Això dels blocs ja comença a ser pitjor que quan et conviden a sopar a casa uns amics i a les postres deixen anar la frase maleïda: "no voleu veure les diapositives de les nostres vacances?"

Arghhhh!

En fi, com el que ve de gust és fotre’s un bon banyet, us deixo un fragment d’una de les millors i refrescants pel·lícules de la història del cinema.

Tornem als vídeos. Aquest d’avui és d’una mena de concurset telefònic que feien a La Sexta de matinada. Jo una nit ja vaig trobar alguna cosa estranya, però veient el vídeo queda clar que la sangria no només afecta les nostres dues més estimades blocaires.

L’altre dia, en un bloc de política estaven comentant l’actitud del Federico Jiménez Losantos i, en general, de la COPE i del PP i la seva deriva cap a l’extrema dreta.

En un moment donat, algú va posar un link cap a l’article de la Vikipèdia sobre Joseph Goebbels i la seva teoria de la propaganda.

La vaig trobar força interessant, no tan sols per adaptar-se com un mitjó a l’actitud del PP, sinó perquè funciona exactament igual en tots els argumentaris de pensament únic, sigui quin sigui el seu espectre ideològic.

Aquí us la deixo, i com el greips marxa de vacances, si voleu fer algun comentari sobre el seu article, el podeu fer aquí, i de pas veurem si es compleix la teoria de Goebbels o la Llei de Godwin.

Desitjaria que no 😉

1. Principio de simplificación y del enemigo único. Adoptar una única idea, un único Símbolo; Individualizar al adversario en un único enemigo.

2. Principio del método de contagio. Reunir diversos adversarios en una sola categoría o individuo; Los adversarios han de constituirse en suma individualizada.

3. Principio de la transposición. Cargar sobre el adversario los propios errores o defectos, respondiendo el ataque con el ataque. "Si no puedes negar las malas noticias, inventa otras que las distraigan".

4. Principio de la exageración y desfiguración. Convertir cualquier anécdota, por pequeña que sea, en amenaza grave.

5. Principio de la vulgarización. "Toda propaganda debe ser popular, adaptando su nivel al menos inteligente de los individuos a los que va dirigida. Cuanto más grande sea la masa a convencer, más pequeño ha de ser el esfuerzo mental a realizar. La capacidad receptiva de las masas es limitada y su comprensión escasa; además, tienen gran facilidad para olvidar".

6. Principio de orquestación. "La propaganda debe limitarse a un número pequeño de ideas y repetirlas incansablemente, presentadas una y otra vez desde diferentes perspectivas pero siempre convergiendo sobre el mismo concepto. Sin fisuras ni dudas". De aquí viene también la famosa frase: "Si una mentira se repite suficientemente, acaba por convertirse en verdad".

7. Principio de renovación. Hay que emitir constantemente informaciones y argumentos nuevos a un ritmo tal que cuando el adversario responda el público esté ya interesado en otra cosa. Las respuestas del adversario nunca han de poder contrarrestar el nivel creciente de acusaciones.

8. Principio de la verosimilitud. Construir argumentos a partir de fuentes diversas, a través de los llamados globos sondas o de informaciones fragmentarias.

9. Principio de la silenciación. Acallar las cuestiones sobre las que no se tienen argumentos y disimular las noticias que favorecen el adversario, también contraprogramando con la ayuda de medios de comunicación afines.

10. Principio de la transfusión. Por regla general la propaganda opera siempre a partir de un sustrato preexistente, ya sea una mitología nacional o un complejo de odios y prejuicios tradicionales; se trata de difundir argumentos que puedan arraigar en actitudes primitivas.

11. Principio de la unanimidad. Llegar a convencer mucha gente que se piensa "como todo el mundo", creando una falsa impresión de unanimidad.

Vinga, a pensar una mica!

Amb els ànims més calmats, un nou vídeo japo. Un concurs on s’ha d’endevinar quina de les tres participants no està fingint el seu plaer.

A veure si ho endevineu vosaltres abans que acabi el vídeo. La solució no apareix fins als 0:55 segons.

"El jefe del Gobierno confirmó ayer lacónicamente que ha autorizado la toma de contactos con el entorno de ETA. Poco después, el portavoz del Ejecutivo aclaró que esos contactos (…) apuntan a acreditar que la decisión de la organización terrorista de abandonar la violencia es definitiva. Obvió decir –era innecesario- que, de confirmarse tal cosa, habrá negociación.

¿Cómo? ¿Entre quiénes? ¿Cuándo? ¿Dónde? El Gobierno no quiere entrar en detalles, y se entiende. Se sabe, eso sí, que el Presidente del Gobierno* está decidido a seguir el proceso muy de cerca, no delegando en nadie salvo para lo imprescindible. Lo más probable es que la tarea acabe subdividiéndose: habrá diálogo directo con ETA, de un lado, para evaluar el problema de los presos –aunque no sólo-, y habrá por otro lado conversaciones más específicamente políticas, en las que todas las fuerzas parlamentarias habrán de tener participación.

Estamos, en todo caso, ante un giro fundamental de los acontecimientos (…). La iniciativa que ha emprendido desborda ampliamente no ya sus planteamientos iniciales –que para qué recordar- sino incluso posiciones más matizadas y recientes, como la que exigía “un signo inequívoco” de ETA antes de pasar a mayores. Al final, ha optado por prescindir de los contactos exploratorios del CESID –difícilmente podría encontrarse un organismo que suscitara más recelos en la otra parte- y tomar la iniciativa directamente y con valentía, como hizo John Major en su día con el IRA.

El Gobierno vasco ha manifestado la “gran satisfacción” que le produce la iniciativa del Presidente. IU la ha calificado de “fabulosa”. EA dice que “éste es el camino”.

(…)

Ante asunto de tanta trascendencia, los celos partidistas están de más. Si la paz acaba por lograrse, nunca será exclusiva del Gobierno: corresponderá a todos cuantos la hayan propiciado."

Autor:

…

…

Pedro J. Ramírez, 4 de noviembre de 1998 (Editorial EL MUNDO).

* José María Aznar (he substituït jo el seu nom per Presidente per no aixafar la sorpresa).

Per la mateixa raó he obviat en els (…) les referències al MNLV, i al final unes declaracions del PSOE.

Si voleu, podeu llegir l’editorial sencera aquí.

En resum: Quins collons, Pedro J.! (això ja ho deia fa molt de temps una tal Exuperancia)

Avui farem una mena de matxembrat.

Primer, posar-vos (de nou) aquest bonic dibuixet d’aquí dalt que vaig trobar per la tarda i el vaig afegir a l’apunt d’ahir però que pel que veig poca gent va veure. Segona oportunitat.

Segon, les psicofonies. Si veu tenir una mínima satisfacció veient perdre Espanya, sapigueu que esteu condemnats a l’infern. Escolteu, si no, aquestes psicofonies:

Psicofonia de la COPE

Psicofonia de la SER

Tercer, l’experiment visual. Mireu-vos atentament aquest vídeo (l’ideal és veure’l a pantalla complerta) i al final, quan diu "Look away", doncs això, que mireu cap a una altra banda. Ja em direu! (i no es cap ensurt d’aquests que corren).

Experiment visual

Quart, i no em parleu d’okupes, que m’han aixafat la timba del dimecres allà on els més allegats ja saben i que s’ha quedat sense llum, a part d’estar al bell mig del meollo. Grrr…

I ja era hora. Em sembla que tots érem conscients que si obríem qualsevol bloc animant la selecció francesa, llavors segur que palmàvem, així que crec que hem fet tots bé de fer veure que aquí no passa res i a esperar esdeveniments.Jo, a part de tot me n’he anat a sopar al Tossal i Déu n’hi dó la petardada que hi ha hagut amb el 3-1. I si bé els francesos no és que ens siguin en general molt molt simpàtics, l’entrenador és català!Mireu el que deia en una entrevista:

[…]Bé, quan degenerava i arribavem a les mans, m’ha passat que emtractessin de "brut espanyol". Arriba un moment on les parides estornen a fer notar.

I com reaccionava vostè?
Jo deia: "No soc espanyol, sóc català".Perquè el meu pare va néixer català i republicà, abans de fugir delfranquisme quan tenia 16 anys. Quan Frank Rijkaard (l’entrenadorholandès del Barça) fitxa pel barça, fa la seva presentació en català.És solidari. Vol dir: "pertanyo a aquest club, la seva identitat neixd’unes arrels que valen més que l’esport la guerra de 1936 i tot el queva seguir, i ja sé tot això". Conservar la seva identitat, és dir:existeixo, no teniu el dret d’apartar-me.
_________________________________
[…] Bon, quand ça dégénérait en bagarre, il m’est arrivé de me fairetraiter de «sale Espagnol». Arrive un moment où les conneriesressortent.
Comment réagissiez-vous ?

Je disais : «Jene suis pas Espagnol, je suis Catalan.» Parce que mon père est nécatalan et républicain, avant de fuir le franquisme à seize ans. QuandFrank Rijkaard [l’entraîneur néerlandais du FC Barcelone, ndlr] estintronisé à la tête du club, il fait sa présentation en languecatalane. Il est solidaire. Ça veut dire : «J’appartiens à ce club-là,son identité puise dans des racines qui valent plus que le sport laguerre de 1936 et tout ce qui a suivi , et je sais tout ça.» Garder sonidentité, c’est dire : j’existe, vous n’avez pas le droit de m’écarter.

O sigui que aquest partit no deixa de tenir el regust d’una petita venjança

En fi, opá, la lluita entre cadenes, Cuatro i La Sexta s’ha decidit a favor de Cuatro. Quatre partits han durat al mundiá!

——

Coses que he anat trobant…

També he trobat una pàgina que ha anat fent acudits al vol, n’hi ha de molt lamentables, però també n’hi ha de bons:

Sabes como manda Luis Aragonés a dormir a sus hijos? Diu ñiños! A vuestros octavos!

No veas en Francia Si-dan, no?

Va Luis Aragonés a la polleria i diu: Peddona, me pones un pollo a octavos?

Tu sabe poqué los jugadore d’ejpanya no tienen el bachillerato? xq lo dejaron en octavo!

Luis Aragonés està perseguit per la SGAE. Ha entrat a l’fnac i ha cremat tots els discos de José el Francés

La lectura postiva: Al menys Casillas ha aprés francès. Avui se n’ha xupat tres.

No es lo mismo Francis Ford Coppola que que te Copule Francia

So que va Puyol i diu: però que Fraaança, neng?!

Hi ha alguna cosa especial entre França i Espanya. Em sembla que es diu Andorra.

No es lo mismo ‘París, Francia’ que que Francia te mande a parir

Sabes porqué en España sólo hay ciudades o pueblos? Porqué lo de Villa no sirve pa ná.

Ja, ja, ja. Em veieu cara d’anar fent patètic autobombo?
La meva estrategia però, no la vario, intento posar títols provocadors.
Res, abans d’anar tirant cap al sopar, només vull dir que aquest matí ha estat un dels més divertits que recordi (vaaale, normalment estic dormint).

Ha estat de pel·licula,

Starring:
Alexis Lopinski
Dolly Bottle
Moritz Round

Also starring:
Winston A/V
Jousmer Vaibis the dreamer

Special thanks:
Monglis (I and II)
It Has, It Has, It Has
Saint Johan
Canigous flame

Cameo:
Nostradamus

M’hauria tocat descansar una mica, però la veritat és que es respirava molt buen rollito. Només donar les gràcies als còmplices d’aquest matí surrealista però divertidíssim. He entrat un moment al bloc del Bañeres, que visito sovint, i estaven a la grenya com sempre. M’he indignat que un dia que és el dia màgic continuïn amb les disputes de sempre. Mira, us enganxo el missatge que hi he deixat:

I no és per res, ni per trencar aquest super-bon-rotllo [ironia en el sentit que s’estaven barallant com sempre] de cada dia, però avui és revetlla de Sant Joan, el solstici d’estiu, la festa mediterrània per excel·lència, la nit més curta i el dia més llarg de l’any…

No sigueu tan rancis, home… [obviously no va per a tothom. De totes maneres, per a tothom, i quan dic tothom vull dir tots-tots-tots, Bona Revetlla!]

Ui! se’m fan les onze. Igual demà (és a dir el 25) hi afegeixo alguna coseta més.

Bona Revetlla a tutti!

Estic a punt de cometre un acte de dubtosa legalitat, però què carai, avui és Sant Joan, la festa nacional dels Països catalans. I els Ai, Ai, Ai són amics. I uns fiesteros 🙂

Si escolteu aquesta cançó, que és el pur esperit de la revetlla, entendreu millor el títol de l’apunt de la Dolors i us vindran ganes que el dia passi ràpid.

Sant Joan (Ai, Ai, Ai)

De totes formes aquest missatge s’autodestruirà a les 00:01 del 25 de Juny. Porsiaca. Aprofiteu l’oprtunitat! Me lo quitan de las manos, me lo quitan de las manos!

Avui havia de parlar del Montilla, però em fa una maaandra. Per desintoxicar-nos una mica d’Estatuts, política i parrafades vàries, us deixo, de nou, un bonic vídeo. És tracta d’un sistema innovador ideat al Japó per aconseguir despertar la gent amb son profund. És molt interessant i certament efectiu pel que sembla.