Cròniques Mauricianes

Llegeixo a Escolar.net que un grup una miqueta díscol del PP de Galícia està fent un concurs de Miss PP entre les seves militants com a forma de protesta per la manca de democràcia interna dins el partit.

Jo, la veritat, em començo a plantejar certes coses i ja no tinc tant clar si va ser bona idea allò de fer-me d’esquerres i independentista

[Bé, sembla ser que les fotos estan fetes a Romania, si us fixeu en el pit esquerre de la Maricela (foto a tamany gran) [han tret les fotos del servidor, sort que m’en vaig baixar algunes] us n’adonareu que surt una frase que diu "Editje Sepecialâ" i per tant molt em temo que les noies no són gaire gallegues ni tampoc militants del PP. Res, que anul·lo el viatge i la sol·licitud d’ingrès. ]

Avui va de secció filològica: la importància dels collons a la llengua catalana.
Encara que pugui semblar una grolleria, la paraula "collons" és potser una de les que segons el context, valor i afixació dóna una immensa varietat de significats. Al gra:

1. Precedit de numeral
Si el numeral és "un" significa una cosa molt costosa o cara:
– Em va costar un colló
Si el numeral és "dos" significa valentia:
– Té dos collons
Si el numeral és "tres" implica menyspreu:
– M’importa tres collons
Si és un nombre superior, els collons es conten a parells i denota dificultat
– Ens va costar mil parells de collons

2. Segons el verb utilitzat

El verb "tenir" implica valentia normalment amb "parell de":
– En Pere té un parell de collons

Malgrat això, el verb "tenir" també pot esdevenir en admiració quan s’enfasitza:
–Té collons en Pere!

O també pot denotar que un és un penques amb una enunciació decreixent:
– En Pere té uns collons…

I per acabar-ho d’adobar, si es deshumanitzen les gònades arribem a un significat de perplexitat:
– Té collons la cosa!

Amb el verb "jugar" (d’apostar) els collons es converteixen en la màxima garantia que una afirmació nostra és sincera i que creiem en ella:
– M’hi jugo els collons que el Barça guanya la Champions!

Amb el verb "tallar", els picarols es converteixen en una perillosa (i dolorosa) amenaça:
– Com no em tornis la pasta, et tallo els collons

La forma del verb i la inclusió, o no, de reflexiu, també n’altera el significat. En el cas del verb "tocar", canvia el sentit segons la forma i persona:

Vagància:
– Es tocava els collons

Molèstia o indignació:
– Em tocava els collons

Sorpresa:
– Toca’t els collons!

Amb el verb "anar" se’ns expressa que una cosa funciona bé:
– Això va de collons

Amb el verb "sortir" i reflexiu denota autoafirmació:
– Ho faig perquè em surt dels collons

Amb el verb "estar" significa "bo" o "esplèndid":
– El sopar estava de collons

Amb el verb "torrar" fins i tot es forma un substantiu nou i denota que l’interlocutor provoca zitzània:
– Ets un torracollons (i que té com a sinònim "mosca collonera")

També és curiós que deu ser dels pocs substantius que no crea un (1) sinó dos (2) verbs diferents, "acollonar" i "acollonir". En principi són sinònims i com comentarem poques línies més avall signifiquen "tenir por", però normalment es fa servir en sentits diferents;

"Acollonir" quan s’és protagonista d’aquesta por:
– En Pere està acollonit

En canvi es fa servir "acollonar" quan el que es vol fer és donar por als altres:
– Avui vindrà l’inspector d’Hisenda i això acollona, eh?

3. Afixació

Els afixos també influeixen molt en el nostre parell d’objectes d’estudi:

El prefix "a" significa por:
– Estava acollonit

El prefix "des" implica riure pels descosits:
– S’estava descollonant pel terra

El sufix "ut" ens denota perfecció:
– Collonut!

4. Preposicions

En aquest cas, també matisen l’expressió:

"De" indica bo o en quantitat:
– Això ha sortit de collons
– Feia un fred de collons

"Per" denota voluntat i decisió:
– Ho faré per collons

"Fins" implica una situació límit:
– N’estic fins els collons

"Amb" ens mostra valentia:
– Un paio amb collons

"Sense", òbviament, el contrari, covardia:
– Sense prou collons

5. Morfologia

El color blau-morat revela fred hivernal:
– Se’m van quedar els collons morats

La variació de forma implica cansament:
– Ja tenia els collons quadrats

L’absència de pèl, experiència:
– De fer curriculums ja en tinc els collons pelats

El tamany per suposat importa i referma el valor de valentia:
– Té uns collons com un toro
– Té uns collons de ca l’ample

Com també ho fa la perfecta col·locació dels mateixos:
– Té els collons ben posats

Això sí, sempre que el tamany no sigui exagerat, cosa que implica ser un poca-solta:
– Té uns collons que se’ls trepitja

6. Interrogatius

També hi trobem algunes variants segons l’interrogatiu que precedeixi el terme:

Amb "qui" es denota que algú ha fet una acció inapropiada:
– Qui collons ha apagat la impressora?

Només el canvi de "qui" a "quins" ja implica un significat diferent ja sigui d’admiració o tot el contrari segons l’enunciació i el context:
– Quins collons que tens! (per haver fet una acció valenta)
– Quins collons que tens! (per haver estat tu el qui havia apagat la impressora)

Amb "on" afegim a una pregunta l’afirmació prèvia que ja hem buscat i no trobem allò (o a aquella persona) que cerquem:
– On collons està la grapadora?
– On collons s’ha fotut en Pere?

Amb "què", l’expressió denota un significat de "és clar que sí" (no tinc molt clar que sigui normatiu, però se sent sovint):
– Aquesta nit me’n vaig de festa, què collons!

Amb "quant" implica una certa supèrbia i menyspreu cap a l’interlocutor:
– Quant collons val el sopar?

En definitiva, que encara que aquest escrit us sembli una collonada em costa de pensar alguna altra paraula amb tanta varietat d’accepcions i que ens permet expressar moltíssimes situacions.

Feia temps que us volia ensenyar algunes composicions noves que he anat fent darrerament. Tinc algunes més en construcció però de moment us poso les que crec que ja estan llestes per veure la llum. Incloc l’antic Corda-Hop amb alguns retocs i a la qual li he posat un nom un pèl menys explícit i un parell de perles més.

No m’enrotllo més, són aquestes: The big one, Samsara, i Flamíger (antic Corda-hop).

Espero que us agradin, encara que acceptaré de grat crítiques sagnants i despietades 🙂 , així un va aprenent.

Això sí, si heu de dir allò de "per haver-ho fet tu, no està mal", us podeu fotre el comentari pel c.., tot i agrair-vos moltíssim la intenció i l’esforç, no m’és de gaire utilitat. Ja ho sé 🙂

Avui ha estat un dia molt curiós i una mica atrafegat. Estava jo excercint les tasques d’administració de notícies de GràciaNet, donat que esperàvem el Ban de Carnaval i hi ha hagut un merder de mails per aquí i per allà que em fan dubtar de la solvència del Consell dels Bulls. Tots sabem que el Consell dels Bulls, que és una mena de societat secreta, sempre havia gaudit d’una aureola diguem-li de solidesa, responsable i festera a l’hora. Ningú sabem qui es membre o no del Consell, encara que podem pensar si l’un o l’altre ho és, però bé, sempre en aquella complicitat gracienca de no anar més enllà. Ni un membre del Consell dirà mai que ho és, ni un gracienc del món associatiu com Déu mana hi insistirà. Però en tot cas la impressió que donaven era que eren un grup compacte, solvent i seriós.

Doncs bé, avui ha passat una cosa que no m’havia passat mai, ni amb els Bulls ni amb cap altra entitat. Ens arriba a primera hora el Ban, mira que bé. El començo a editar i posar-lo bonic, i just quan acabo i comunico als companys de GràciaNet que la feina ja està feta, ens arriba un altre ban! increïble. Per l’adreça de correu no us penseu que podem identificar nigú: avui ens han arribat mails de bulls1@yahoo.es, bulls2@yahoo.es i bulls3@yahoo.es. Vaja, poca cosa a fer. bulls2 ens puja pel formulari el primer Ban i un mail que diu que ja està, bulls1 ens puja un altre de diferent i és clar, jo els hi pregunto que de què va aquest catxondeo, i quin ban he de posar. bulls3, sembla que sense adonar-se del jaleo dels altres dos, va i m’envia una “Alocució” (toca’t els ous!), i que la pengi, li dic que primer hem de solucionar lo dels Bans i que l'”Alocució” no ens quadra en cap mòdul de GràciaNet i sobretot què coi passa amb aquest merder de Bans i tan panxo em contesta que el Consell dels Bulls està en actiu i ben avingut (síii, ja es nota, ja), però tampoc em soluciona la pregunta de quin Ban és el que s’ha de penjar.

Total, jo tinc una teoria. Crec que hi ha una lluita de poder per controlar el Consell dels Bulls o si més no per controlar el Ban i que de moment ha acabat en taules interpreto que per la mediació de bulls3. Si el Ban és tan llarg segur que ho és perquè han fet alguna chapussilla i han ajuntat els dos que hi havia (hi ha parts que segur, el que passa és que com tot ha ant tant ràpid i ha arribat pel formulari d’envia notícia, al posar el definitiu els altres s’han esborrat i no puc comparar-los, però vaja el principi de ban1 està cap a la meitat del definitiu, segur. I no us estranya això de Consell dels Bulls-Reunificació? I l’entradeta de la notícia (ells ens han enviat l’entradeta també, tot és del bulls 100%, i l’entradeta en sí mateixa sembla que vulgui transmetre alguna cosa, o no..) on parla de Bulls-III Assemblea?Dels Bans que jo ara recordo mai hi ha hagut joc amb escicions ni terceres assemblees ni de reunificacions. Serà una broma més o és que alguna cosa és cou? Només de llegir pot semblar broma, però el cacau d’aques matí a mi em dóna mala espina.

No sé, l’única institució que semblava indisoluble precisament perquè sense saber qui són les persones, el que flota en l’ambient és que són gent molt gracienca i del món fester i no m’imagino per exemple cap polític allà. D’acord, pot semblar una xorrada, però el merder d’aquest matí només l’he viscut jo i la sensació que he tingut tampoc la podeu sentir. De cop he pensat què faríem sense els Bulls. És un actor molt puntual a la Vila, d’acord, però us imagineu un Carnaval sense Ban? O molt pitjor, un Ban fet per l’Ajuntament? Ehhh! ara acollona, eh?

I al cap i a la fi el Ban és massa llarg, costa d’arribar al final. El contingut està bé, gracienc i graciós, però no espatarrant i en el fons bastant suau, com ho han estat darrerament. Jo, que sóc filòleg i sempre em fixo en els tipus de rimes que fan i tot això (i sóc col·leccionista de Bans, és un tema que m’encanta), avui s’han tirat a les quartetes, que és per entendre’ns anar a lo fàcil. No sé si l’any passat o l’anterior, el Ban estava poemat en dècimes! No és que sigui molt molt complicat, però hi ha més curro i bastant més, perquè en les quartetes no cal ni que rimin la primera i la tercera i en canvi les dècimes… uff, no m’enrecordo però és allò del tipus AABBACCBD, vaja, que no hi ha versos lliures. El que volia dir i se me n’ha anat el cap amb les quartetes i les dècimes, és que em fa la sensació que el fet de rimar el Ban l’impedeix ser més canyero. Perquè vulguis o no les rimes acostumen a caminar i de cop no pots dir fill de puta si no quadra. No sé, potser és una impressió, però jo els Bans més canyeros que recordo han sigut en prosa.

En fi, que estic un pèl preocupat, a part que entre el bull1, el bull2 i el bull3 m’han tingut tot el matí marejat i ha estat penjar el definitiu i ni les gràcies, tu. Igual van una mica sobrats, igual tenien altres coses a fer, però coi que jo havia de preparar unes classes particulars i sort que m’han trucat els alumnes que no podien venir, perquè avui pringaven amb dictat i redacció.

Potser no és del tot correcte haver-vos explicat que hi ha hagut diversos enviaments, no crec que tampoc devem confidencialitat a uns usuaris anònims que no donen ni les gràcies, però el que està clar és que si no ho explico em prendríeu per paranoic. Només de llegir el Ban no ho sembla pas, però si us hi fixeu hi ha dues maneres molt diferentes d’escriure que es van alternant, que han ajuntat dos ho veig clar. Home, també podria ser que l’un per l’altre i l’altre per un s’hagin confós i haguessin entès cadascú que era feina seva. En tot cas m’estranya que el Ban el faci un membre en concret, suposo que si el Consell està per alguna cosa hauria de ser per consensuar els temes, perquè si no…quin sentit té? és l’única cosa que han de fer durant l’any. El que està clar és que o no s’han reunit, i han anat cadascú per la seva banda (dolent!) o que sí que s’han reunit i s’han barallat i han intentat veure qui arribava abans (més lleig encara!). Sort que n’he tingut que entre un i altre la diferència ha estat només de tres minuts. El primer en arribar ha estat el de bulls 2, però si bulls1 envia l’altre per la tarda jo crec que com a GràciaNet hauríem decidit no tocar-ho i deixar-ho com estava, perquè el que no pots fer amb els usuaris es que vegin una cosa, els agradi o la recomanin i després desaparegui.

Sóc l’únic a qui preocupa la salut del Consell dels Bulls que fins ara no havia mostrat cap signe de fragilitat i havia complert puntualment l’entrega del Ban? Un Carnaval sense Ban és una festa amb gent disfressada de gall d’indi, no pas un Carnaval. Tant de bo que vagi errat.

Torno a escriure després de molt de temps per parlar de la mani de l’altre dia: érem una munió.

I això que no tenia molt clar anar-hi, més que res per por que ERC pogués utilitzar en benefici seu la convocatòria. Al final una trucada em va fer aixecar-me del sofà i vaig baixar a Barcelona per primer cop el 2006 i em vaig trobar un panorama que no m’esperava. Primer: gent, molta gent, moltíssima gent. El dia abans en un sopar havia pronosticat 20.000 persones, ja veieu que de futuróleg no tinc cap futur. La batalla de xifres no m’importa gaire. Òbviament no hi va haver la gent del dia del No a la guerra, però podríem acostar-nos a que més o menys hi va haver una quarta part de la gent del dia d’aquella mani.

També em va sobtar trobar-me amb el que podríem dir “gent normal”, i perdoneu-me la generalització. Vull dir que no vaig trobar-me els típics grups hiper-polititzats, amb les consignes de sempre, sino amb famílies que caminaven juntes, que cridaven poc, però que tenien la sensació que si eren allà era per una mena de deure cívic. D’afirmar que som una nació sense complexos, què carai!

I pensava trobar-me més ràbia contra el PP, el Losantos, la brunete mediàtica i la mare que els va parir i tampoc. I em va sobtar, perquè jo m’hagués quedat molt a gust, però ràpidament vaig comprendre que la mani no anava per aquests viaranys, que era una mani senzillament d’afirmació col·lectiva. Que molts dels que estàvem allà senzillament vam acabar-hi anant per la suma de mil coses petites que acaben fent-te pensar que ja n’hi ha prou que se’ns negui fins i tot la cosa més elemental que és la de decidir què som i cap a on volem anar.

I també vaig veure moltíssimes banderoles d’ERC i això no em va agradar i no va agradar a molta gent. La mani era de la societat civil i en aquest punt se’ls hi va anar la mà. Crec que s’han adonat perquè les posteriors declaracions de la gent d’ERC almenys fan la sensació que no volen monopolitzar l’èxit de la mani. I seria un greu error.

I ja per acabar, el que no vaig veure. No vaig veure a la gent d’Iniciativa. Els que em coneixeu sabeu que acostumo a votar-los -a les municipals sobretot, ja sigui per apreci a l’Altarriba i al Farriol- i realment no entenc perquè no hi van anar. Em sembla que han fet un ridícul espantós (no parlo de PSC i CiU perquè en aquests ja ho veig normal) i que de moment han perdut el meu vot. Posar el joc partidista per sobre de la dignitat del país em sembla un greu error. La mani no era ni a favor ni en contra de l’Estatut, ni del Tinell ni dels milers de palles mentals en les que s’ha perdut el tri-quadripartit. La manifestació era: Som una nació i tenim el dret de decidir. Punt.

I tampoc hi eren els “nostres” indepes radicals, el Casal de joves, la PUA i aquestes patums. Es feu que ja havien fet una mani diumenge passat a la seva bola. Com sempre, a aquests te’ls trobes a la “Dimensió desconeguda” perquè sembla que visquin en un altre món aïllats del món real.

En fi, que resumint, satisfacció per l’assistència i decepció per les absències. Crec que com a societat civil hem donat un toc d’atenció a la classe política en general (inclosa ERC que feia quinze dies tampoc estava tan clara la seva postura envers la mani) i a partir d’ara hauran d’anar molt més amb compte amb els seus jocs de mans i de passadissos. Hem deixat clar que no som uns passarells i que si ells han estat jugant amb nosaltres durant dos anys amb el tema de l’Estatut a veure qui la deia més grossa, doncs ara que s’atenguin a les conseqüències: Sí, volem que com a mínim l’Estatut digui a l’article u punt u que som una nació. Hi tenim tot el dret.

Llegeixo el cert neguit que ha provocat entre la classe política catalana i intel·lectual el manifest