Doncs sí, després de veure com ha anat tota la campanya electoral, el que diuen els candidats, el que fan els partits i l’enorme desil•lusió i desgana que m’ha entrat per anar a votar només puc dir una sola cosa: Laporta president!
Demà aniré a votar, i després de molt meditar acabaré votant el de sempre, però amb desgana i desil·lusió, forçat per la manca d’alternatives reals. Encara recordo com abans votava amb una certa esperança però, ara, m’han decepcionat tant els politics que em dol anar a votar i tenir que triar.
Sigui qui sigui el nou president de Catalunya només puc sentir que vergonya, una profunda vergonya perquè entre més de 7 milions de persones els partits no hagin sigut capaços de posar gent més vàlida. Sembla un concurs per veure qui és capaç de presentar el pitjor candidat, fer les propostes més estúpides i actuar de la forma més tàctica i vergonyant possible.
En això s’ha convertit la nostre democràcia, en una guerra per enfonsar els adversaris i donar cops de teatre, la política s’ha convertit simplement en això: tàctica, on els votants no són més que els subjectes a enganyar, induir o manipular. Només cal veure el control que exerceixen sobre els mitjans de comunicació públics, i les quotes que els imposen, per veure la punta de d’iceberg del frau polític.
I que te a veure Laporta en tot això? doncs que és la única persona que ha estat capaç de guanyar unes eleccions, generar il•lusió i rescatar un projecte del fons de l’infern per convertir-lo en un model triomfal i un exemple a tot el món. Cert que no és el mateix el Barça que la Generalitat, però fa molt de temps que ningú a Catalunya havia generat tanta il·lusió com ell. Així que vist el panorama polític que tenim només puc dir una cosa:
Laporta President de Catalunya!
Y Jesús Gil presidente póstumo de España. Por cierto, Laporta, como buen vivdor que es, ya lo intentó en aquel espectacular proyecto politico llamado Partit per la Independència.
aquest laporta és una mica mitòman no? Ara, que és senzill viatjar i atipar-se i anar de juerga amb els calers dels socis, eh?
Mira que em queia bé aquest home, però començo a pensar que qui realment em queia bé era en Sandro.. des q els van fotre fora (o van marxar, es igual) en Laporta cada cop és més Nuñez i menys Laporta.
ànims, q només ens queden 4 anys més de “Jan”…
Doncs que vols que et digui, si mires el resultat de la seva gestió els éxits salten a la vista. Pots dir que la feina l’han fet els que estan per sota seu, però alguna cosa haurà tingut a veure ell…
en quan al Sandro, faltaria veure’l de president. Que tingués bons contactes no vol dir que diriguis i gestionés bé.
Poden no agradar-te certes coses que ha fet, però si et centres en els resultats /esportius, socials, cívics…) poca cosa hi ha a dir.
no he parlat de gestió sinó de personalitat. Ha canviat, s’ha engreixat, no para de sortir als diaris, sempre viatja pagant el barça, vol ampliar el mandat a 6 anys, no ha refet els estatuts, no va aixecar les alfombres, la va liar amb les entrades a Paris… no recordes com criticava en Nuñez? Doncs ara fa el mateix… qui l’ha vist i qui el veu! 😀
Ah! i la gestió no és seva, sinó de la directiva. Quina mania amb confondre termes! 🙂
I en Sandro mai ha dit que volgués ser president, ell és bo de segon, a l’ombra (com va demostrar armant l’equip q tenim ara, excepte l’eto’o). A veure què passa si d’aqui 4 anys en Rossell s’integra en una candidatura…