EV-EVC, PACMA, Ei-ADD, RC, POSI, P.C.P.C., EV-AV, PFiV, AES-DN, PH, MSR, PAZUL, PUM+J, Decideix.cat, PCPC-N.SOM, CenB, IR-PRE.
Segons la llei d'Hondt, un diputat s'assigna al partit que tingui més vots o major fracció de vots. Votant un partit que té menys vots que Ciutadans, fas que Ciutadans atrapi amb més facilitat una fracció de vot.
CiU 10 vots. Fraccions 10, 5, 3.3, 2.5, 1.66
PSC 8 vots. Fraccions 8, 4, 2.66, 2
ERC 5 vots. Fraccions 5, 2.5, 1.66
PP 3 vots. Fraccions 3, 1.5
ICV 3 vots. Fraccions 3, 1.5
Ciutadans 2 vots. Fraccions 2
Ei-ADD 1 vot. Fraccions 1
Ordre d'assignació:
10(CiU), 8 (PSC), 5 (CiU), 5 (ERC), 4 (PSC), 3.3 (CiU), 3 (PP), 3 (ICV), 2.66(PSC), 2.5 (CiU), 2.5 (ERC), 2 (PSC), 2 (Ciutadans).
Resultat Final:
CiU – 4 escons
PSC – 4 escons
ERC – 2 escons
PP – 1 escó
ICV – 1 escó
Ciutadans – 1 escó
Segon cas, aquesta mateixa persona decideix votar ICV (per posar un exemple), Ei-ADD no treu vots.
CiU 10 vots. Fraccions 10, 5, 3.3, 2.5, 1.66
PSC 8 vots. Fraccions 8, 4, 2.66, 2
ERC 5 vots. Fraccions 5, 2.5, 1.66
ICV 4 vots. Fraccions 4, 2
PP 3 vots. Fraccions 3, 1.5
Ciutadans 2 vots. Fraccions 2
Ordre d'assignació:
10(CiU), 8 (PSC), 5 (CiU), 5 (ERC), 4 (PSC), 4 (ICV), 3.3 (CiU), 3 (PP), 2.66(PSC), 2.5 (CiU), 2.5 (ERC), 2 (PSC), 2 (ICV).
Resultat Final:
CiU – 4 escons
PSC – 4 escons
ERC – 2 escons
ICV – 2 escons
PP – 1 escó
La marxa de vots dels partits “grans” cap a opcions minoritàries ha ajudat a l’entrada d’un nou partit al parlament, per tant, tots hem de reflexionar, primer sobre els efectes del nostres vot en la llei d’Hondt i després els partits grans, que estan aconseguint expulsar cada cop més vot a l’extraparlamanterisme.
no t’enganyis, qui ha fet entrar Ciutadans al Parlament són els 90.000 vots obtinguts i no la llei d’Hondt o la fuga de vots. Honestament, s’ho han currat (amb més o menys finançament “ocult”) i, per tant, és legítim que hi siguin.
Potser seria més interessant, i democràtic, obligar a tothom a votar tal com fan a alguns països de SudAmèrica. Potser aleshores hi hauria compra-venta de vots (que seria controlable en la nostra societat), però tothom s’hauria expressat i el Parlament seria més real. Ara per ara, no representa ni al 50% dels electors (comptant vots nuls, abstenció, vots en blanc i extraparlamentaris).
I això SI que és una dada que indica el cansament general en el sistema.
Home, clar que els han fet entrar els vots, no ho nego pas això. Només dic, per exemple, que amb els mateixos vots però una redistribució del vot haguessin tret tranquil·lament 2 diputats.
Això és una realitat d’aquesta llei, de la mateixa manera que ERC es beneficia del traspàs de vots del PSC a ICV (sempre que ICV quedi per sota seu), si per exemple, Iniciativa i PSC haguessin aglutinat tots els seus vots en un mateix partit, ara ERC tindria menys de 21 escons amb els mateixos vots.
Per cert, heu pensat mai com quedaria el resultat electoral si apliquéssim una llei electoral proporcional i amb circumscripció única? O sigui, que tots els vots contessin igual i el nombre d’escons fos totalment proporcional al nombre de vots? I sense cap tall del 3% mínim de vots…
Doncs les coses haguessin quedat així, en aquestes eleccions:
CiU 44
PSC 37
ERC 20
PP 15
ICV 13
C’s 4
EV-EVC 1
PACMA 1
…i considerant els vots en blanc com a grup parlamentari:
CiU 43
PSC 36
ERC 19
PP 15
ICV 13
Cs 4
Vots en Blanc 3
EV-EVC 1
PACMA – 1
Jo la veritat és que crec que coses com la cohesió territorial, però realment aquest parlament seria més pròxim a la realitat catalana i més plural.
Si no m’equivoco, la llei d’Hont no té a veure amb la representativitat territorial (que sí que crec que ha d’existir), sinó amb beneficiar els partits majoritaris (necessari a la transició, però potser ara ja no cal).
Ja que veig que domines el tema, amb les quatre circunscripcions actuals (fins que es posin d’acord amb la llei electoral i la divisió territorial) però sense aplicar la llei d’Hondt, com quedaria?
Espera que busco els resultats de vot per separat i ho miro .)
Tot i així, cal veure com afecta el tema de les vegueries a tot plegat, perquè un cop tingui muntades les vegueries, algú te idea de si tenen previst fer-les servir com a circuscripcións?
Això beneficiarà a la gent de la Catalunya interior, perquè actualment els seus vots conten poc com la gent de Barcelona, i passant a ser circumscripció pròpia és de suposar que els donarien més pes als seus vots.
Mira… aplicant una llei electoral proporcional a cada circumscripció però mantenint les diferencies de pes de cada vot en cada territori (cohesió territorial) sortiria (sense aplicar cap barrera al 3% dels vots):
A Barcelona (85) – vots per escó, 25.434 aprox.
CiU 26
PSC 24
ERC 11
PP 10
ICV 9
C’s 3
EV-EVC 1
PACMA 1
Girona (17) – vots per escó, 15.708 aprox.
CiU 7
PSC 4
ERC 4
ICV 1
PP 1
Tarragona (18) – vots per escó, 15.595 aprox.
CiU 6
PSC 5
ERC 3
PP 2
ICV 1
C’s 1
Lleida (15) – vots per escó, 11.734 aprox.
CiU 6
PSC 3
ERC 3
PP 2
ICV 1
Total:
CiU 45
PSC 36
ERC 21
PP 15
ICV 12
C’s 4
EV-EVC 1
PACMA 1
Nada, al carajo todo. Reformemos la ley y fijemos el 5% como barrera para entrar en el parlamento y si no urdamos cualquier otro subterfugio legal para que los transversales antinacionalistas de mierda estos (que no lo son, que lo que son es unos nacionalistas españoles de la peor calaña) no vuelvan a conseguir ni un puto escaño nunca más en la vida.
Sí, podeis llamarme antidemocrático, pero no podreis negar que, por muy legales que sean, no todas las opciones son defindibles y/o legítimas
Els vots per escó, és el nombre de vots per obtenir un escó segur, però amb menys vots se’n pot obtenir un, ja que, al tenir que assignar un nombre enter d’escons els escons que falten es van assignant segons com ballen els decimals 😀
Tot i així es poden valorar altres mètodes decimals, i si cal realment una barrera mínima de vots per entrar al parlament.
A València ja fa temps que es van inventar el límit del 5% 😀
Jo crec que és un reflex de la societat, i de la destorça que ha fet la política en ella.
Ens ho hem guanyat.
Ayer cantaban muy contentos “libertad, libertad” y ” a por ellos oé” …Es rigurosamente cierto!!!
Me pregunto a por quién creen que van….
Ostres! que m’he equivocat amb la llei electoral proporcional! :p resulta que el meu mètode donava un cert avantatge als partits en el límit extraparlamentari per entrar… permetent-los entrar al parlament amb bastants menys vots dels mínims per aconseguir un diputat, gràcies al repartiment segons els decimals dels que faltaven… és un mètode vàlid, però no tracta a tots per igual, ja que aconseguir el primer diputat en el límit extraparlamentari és més senzill que la resta de diputats, segons com caiguin els decimals de proporció de vot.
Res que ho acabo d’arreglar i el resultat FINAL, amb 4 circumscripcions amb repartiment proporcional i totalment just i equitatiu donaria la següent representació al parlament!!! Perdó per l’error de càlcul 😀 és lo que te fer-ho ràpid mentre fas altres coses alhora :p
Lleida
CiU 6
PSC 3
ERC 3
PP 2
ICV 1
Barcelona
CiU 26
PSC 25
ERC 11
PP 10
ICV 9
C’s 4
Girona
CiU 7
PSC 4
ERC 4
ICV 1
PP 1
Tarragona
CiU 6
PSC 5
ERC 4
PP 2
ICV 1
Total
CiU 45
PSC 37
ERC 22
PP 15
ICV 12
C’s 4
Quina eficiència Oriol! No sé si he entès on estava l’error, però vaja…
Us heu adonat que d’aquesta manera a la coalició nacionalista li faltaria encara un escó per formar majoria?
Jo entenc que el tema de les vuegueries i de la llei electoral han d’anar lligats. Se suposava que era una de les prioritats de la legislatura però no s’ha abordat justament perquè és impossible quadrar els interessos dels partits…
El que està clar és que la llei aquesta afavoreix els partits majoritaris, com ho faria també el límit mínim de vots per obtenir un escó i no sé si això és desitjable, tot i que fer el contrari signifiqui donar ales als Ciutadans i als antitaurins. També penso que els vots en blanc s’haurien de reflectir al Parlament.
¿Qué pasa por la cabeza de alguien que vota a los antitaurinos ? ¿De verdad creeis que tiene sentido crear un partido para defender reclamaciones parciales -caso del PACMA o de Ciutadans- y sin ningún modelo de sociedad alternativo que defender?
Ese es el tema. Hoy hablábamos sobre el partido de immigrantes rumanos que se ha creado en Castellón, otro ejemplo de reivindicación parcial.
¿Qué es más efectivo, que los partidos representen modelos de sociedad, o que sean lobbies de intereses parciales y que de la negociación enre todos ellos surja el modelo de sociedad que supuestamente queremos? No hay que dar nada por supuesto… Y me recuerda a aquéllo de ciutadans o clients?
@autentico,
s’ha creat un partit d’immigrants romanesos? en serio? ostres, aleshores lo que vaig escriure jo fa un temps (http://blocs.gracianet.org/post/4/2092) no anava tan errat, oi?
Actitudes como la que tu mostrabas en aquel post son las que propician la creación de partidos de ese tipo. cuando a ún tipo le niegas derechos -y derechos equivalen a capacidad de integrarse como ciudadano en la sociedad- la reacción normal del sujeto es reunirse con sus iguales, afinazar el sentimeinto grupal y erigirse en grupo de presión que, desde fuera, erosiona los fundamentos de la sociedad que lo ha rechazado. Como puedes ver, si de vaticinios hablamos no ibas errado, pero si de fondo de discruso se trata, ibas más perdido que un pulpo en un garaje
Havia pensat de fer un escrit per explicar la llei d’hondt, però com sempre a Internet està millor explicat
http://ca.wikipedia.org/wiki/Llei_D'Hondt
A veure, una reflexió sobre aquests partits parcials, si et fixes és el mateix que pot diferenciar, amb tots els respectes i salvant la distància: associacions veïnals i plataformes. El fet de visió global i el fet de visió parcial. Tot està dins el mateix joc de representativitat i l’interés pel concret més que pel general. I crec que són formes vàlides com a moviments socials, però no és el mateix ni transversalment ni temporalment.
Vaja, era un post que algun dia volia fer, us el regalo.
Una altra cosa és el neolerrouxisne dels ciutadans
Alex, con todos los respetos: he tenido la desgracia de echarme a la cara al segundo de la lsita de ciutadans (José Domingo, más conocido como presidente de la “asociación por la tolerancia”) y lamento comunicarte que su bagaje es tan escaso que piensa que, a parte de no saber ni a tocino si le untan, ignora total, plena y absolutamente quien fue Lerroux y que representó en su día.
Si tuviese una mínima idea aún se podría discutir con él, pero no es el caso. Recuerdo que me dijo algo así como “yo estoy en esto porque no consiento que mi hijo sepa quien fue guifré el pilós e ignore quien descubrió América”
Sin comentarios…..por cierto, para joder lo entrevisté en catalán. CC es un partido de medradores mezclado con reivindicadores parciales. Tildarlos de neolerrouxistas me parece exagerado…dada su innata ignorancia, casi seria un piropo
Doncs penso que hi ha dos futurs possibles, o un bipartidisme amb dos grans partits d’ideologia “tova” però integral, amb un model de societat complet o bé la profusió de molts petits partits que actuïen com a lobbies dinteressos parcials com els partits d’immigrants que es poden formar en el futur, partit antitaurí, partit Salvem la Vaca alegre del Maspons, CiU i tants altres…
No dic que em sembli bé, però crec que la cosa va per aquí a mig termini…
En mi opinión, lo más sano sería un sistema formado por cuatro partidos. Me explico:
El PSOE e IU se quedarían como están. Uno representando la socialdemocracia descafeinada -o el liberalismo supuestamente amable, elíjase lo que más interese-. El PP debería dividirse en dos: un partido que representase a la derecha civilizada (donde cabrían Gallardón, Piqué, Matas, Francisco Camps, etc.) y otro encarnando a la derecha ultramontana de inspiración franquista. Ahí se quedarían Acebes, Zaplana, Rajoy, Ana Pastor, la Espe y toda la caverna nacional. CiU y el PNV desparecerían engullidos por el ala amable del PP o languidecerían convertidos en satélites tipo Unidad Alavesa o Convergencia Democratica del Aran. No tengo muy claro que sucedería con ERC, Batasuna y la Chunta Aragonesista, pero seguro que me lo explicais.
Evidentemente, aplicaríamos lo impulsado por Camps y dejaríamos fuera del Parlamento a todo el que no sume un mínimo de 5% de los sufragios. Es lo único que se me ocurre para evitar que diversos y respetables grupos de amiguetes monten chiringuitos parlamentarios para chupar del bote….
Jo crec que és un procés de simplificació de la política que ja fa temps que s’està produint.
Cada cop triomfa més el simplisme, els polítics són massa ambigus, no arriben a al gent i donen missatges sense contingut per no mullar-se… què passa amb això? doncs que els grups amb discursos simplistes o reivindicacions parcials fan sentir la seva veu enmig d’aquest ambigüisme incoherent.
Mira que l’estratègia de molts partits es limita cada cop més a simplificar les coses i a repetir una vegada darrera l’altre un mateix missatge simplificat, només cal veure la postura del PP respecte l’Estatut de Catalunya, perquè aprofundir en el que es diu si es poden limitar a repetir és anti-constitucional, anti-espanyol, vergonyant, miserable…? perquè debatre el que diu realment i comparar-lo amb el valencià? que curiosament, ells han aprovat i te coses que són inacceptables pel català però acceptables pel seu… una reacció visceral i superficial arriba molt més a la gent i no et calen arguments per defensar-la.
Aquí és on estem anant, a mig termini ja no discutirem sobre les propostes polítiques, sinó que ens limitarem a dir-nos botiflers i miserables, i basarem tot el nostre discurs en un parell de reivindicacions parcials i altament topitzades, la resta seran desqualificacions.
En mi opinión, lo más sano sería un sistema formado por cuatro partidos. Me explico:
El PSOE e IU se quedarían como están. Uno representando la socialdemocracia descafeinada -o el liberalismo supuestamente amable, elíjase lo que más interese-. El PP debería dividirse en dos: un partido que representase a la derecha civilizada (donde cabrían Gallardón, Piqué, Matas, Francisco Camps, etc.) y otro encarnando a la derecha ultramontana de inspiración franquista. Ahí se quedarían Acebes, Zaplana, Rajoy, Ana Pastor, la Espe y toda la caverna nacional. CiU y el PNV desparecerían engullidos por el ala amable del PP o languidecerían convertidos en satélites tipo Unidad Alavesa o Convergencia Democratica del Aran. No tengo muy claro que sucedería con ERC, Batasuna y la Chunta Aragonesista, pero seguro que me lo explicais.
Evidentemente, aplicaríamos lo impulsado por Camps y dejaríamos fuera del Parlamento a todo el que no sume un mínimo de 5% de los sufragios. Es lo único que se me ocurre para evitar que diversos y respetables grupos de amiguetes monten chiringuitos parlamentarios para chupar del bote….