Últimament estic veient en els mitjans graciencs força vicis de “mal periodista”, així que m’agradaria recordar que a Catalunya hi ha un codi ètic de la Professió que molts sembla que no coneixen.
Per la gent que no ho coneixeu, us puc dir que es pot resumir en dotze criteris que tot periodista hauria de seguir. Per tant, tothom que pretengui o digui que faci “periodisme” hauria de seguir-los (jo no en faig :D)… Després us posaré els 12 criteris, però abans m’agradaria destacar tres punts:
# “difondre únicament informacions fonamentades”
– Ja n’hi ha prou de fer una notícia a partir d’un comentari d’una sola persona! Contrasteu la informació d’altres fonts, i sobretot, de les altres parts implicades!
# “evitar la difusió de conjectures i rumors com si es tractés de fets”
– Que masses vegades sentim campanes, eh!
# “Rectificar amb diligència i amb tractament adequat a la circumstància… sense eludir, si calgués, la disculpa”
– En aquest punt em refereixo a certes pràctiques d’alguns com: Modificar les notícies sense dir res. Equivocar-se és humà però cal informar de les rectificacions, el que no pot ser és anar canviant una notícia de la xarxa segons com bufa el vent sense dir res! I les persones que han estat mal informades? Qui les informa que hi havia un error en la notícia i que s’ha modificat? … o per exemple eliminant comentaris de les notícies sense dir res, sobretot si els comentaris que segueixen es basen en el que deia el comentari eliminat. Qui informa que falta un tros de la conversa i que els comentaris i el fil argumental estan truncats? Una mica de rigor! Si us plau!
Criteris del Codi ètic de la professió a Catalunya
1. Observar sempre una clara distinció entre els fets i opinions o interpretacions, evitant tota confusió o distorsió deliberada d'ambdues coses, així com la difusió de conjectures i rumors com si es tractés de fets.
2. Difondre únicament informacions fonamentades, evitant en tot cas afirmacions o dades imprecises i sense base suficient que puguin lesionar o menysprear la dignitat de les persones i provocar dany o descrèdit injustificat a institucions i entitats públiques i privades, així com la utilització d'expressions o qualificatius injuriosos.
3. Rectificar amb diligència i amb tractament adequat a la circumstància, les informacions -i les opinions que se'n derivin- que s'hagin demostrat falses i que, per tal motiu, resultin perjudicials per als drets o interessos legítims de les persones i/o organismes afectats, sense eludir, si calgués, la disculpa, amb independència d'allò que les lleis disposin al respecte.
4. Utilitzar mètodes dignes per a obtenir informació o imatges, sense recórrer a procediments il•lícits.
5. Respectar l'off the record quan aquest hagi estat expressament invocat, d'acord amb la pràctica usual d'aquesta norma en una societat lliure.
6. Reconèixer a les persones individuals i/o jurídiques el seu dret a no proporcionar informació ni respondre preguntes, sense perjudici del deure dels periodistes a atendre el dret dels ciutadans a la informació. Aquest dret protegeix molt especialment l'estricte confidencialitat sobre la salut o la malaltia d'una persona com a nucli de la seva privacitat, malgrat la curiositat que pugui haver-hi en el cas de personatges coneguts públicament, fins i tot més enllà de la seva mort. Pel que fa a assumptes relacionats amb les administracions públiques, el dret fonamental a la informació ha de prevaler sempre per damunt de qualsevol restricció que vulneri injustificadament el principi de la transparència informativa a la que estan obligades.
7. No acceptar mai retribucions o gratificacions de tercers per promoure, orientar, influir o haver publicat informacions o opinions. En tot cas, no s'ha de simultaniejar l'exercici de l'activitat periodística amb altres activitats professionals incompatibles amb la deontologia de la informació, com la publicitat, les relacions públiques i les assessories d'imatge, ja sigui en l'àmbit de les institucions o organismes públics, com en entitats privades.
8. No utilitzar mai en profit propi informacions privilegiades obtingudes de forma confidencial com a periodistes en exercici de la seva funció informativa.
9. Respectar el dret de les persones a la seva pròpia intimitat i imatge, especialment en situacions de vulnerabilitat i malaltia i en casos o esdeveniments que generin situacions d'aflicció o dolor, evitant la intromissió gratuïta i les especulacions innecessàries sobre els seus sentiments i circumstàncies, especialment quan les persones afectades ho explicitin.
10. Observar escrupolosament el principi de presumpció d'innocència en les informacions i opinions relatives a causes o procediments penals en curs.
11. Tractar amb especial cura tota informació que afecti a menors, evitant difondre la seva identificació quan apareixen com a víctimes (excepte en supòsit d'homicidi), testimonis o inculpats en causes criminals, sobretot en assumptes d'especial transcendència social, com és el cas dels delictes sexuals. També s'evitarà identificar contra la seva voluntat les persones pròximes o parents innocents d'acusats o convictes en procediments penals.
12. Actuar amb especial responsabilitat i rigor en el cas d'informacions o opinions amb continguts que puguin suscitar discriminacions per raons de sexe, raça, creences, extracció social i cultural i malaltia, així com incitar a l'ús de la violència, evitant expressions o testimonis vexatoris o lesius per a la condició personal dels individus i la seva integritat física i moral.
T’has plantejat que estàs donant lliçons de periodisme… des del més absolut anonimat?. Una mica contradictori no?.
Anònim baixllobregatenc
Anonim no?
Pots veure la seva foto a la portada dels blocs. I si va seguint aquest bloc podras saber qui l’ha escrit.
Quienes están capacitados para dar lecciones de periodismo son los profesores de la materia que, casualidad de la vida, resulta que también son periodistas.Del mismo modo, el trabajo de los periodistas pueden enjuiciarlo los síndicos de los lectores o el colegio profesional que, también, están formados por periodistas.
Llámame corporativista, pero no acepto que un lego me explique como debo hacer mi trabajo.
Y un blog, que yo sepa, no es periodismo…Así que el rollo ese que cuentas de borrar comentarios no se a cuento de qué viene. La información es lo que hace un periodista, lo que opina un lector es otra cosa y, por eso,los comentarios son tan sólo eso
uiuiui!
Estos xiquets s’estan barallant 🙁
Però llavors Luisan, un no periodista no pot opinar sobre els Periodistes i la feina que fan?
Llavors els periodistes no poden opinar dels jugadors de futbol, i els jugadors de futbol no poden opinar dels politics, etc..
(Aquest últim paràgraf es totalment exagerat i tragiversat 🙂 )
Primer de tot, dir que m’estic referint als “mitjans” que intenten fer periodisme, un bloc NO és periodisme… em refereixo a l’Independent, Transversal i La Tortuga.
I ja et dic, aquestes codi ètic no me l’he inventat pas jo, és un “copy & paste” del codi ètic del col·legi de periodisme de Catalunya. Jo no he canviat ni una sola coma, per tant, com a bon corporativista l’acceptaràs.
En quan als comentaris, sí, la informació és el que fa el periodista i els comentaris una opinió, però el que no pot fer el periodista és “manipular” la opinió de la gent, perquè teòricament un periodista està al servei de la gent i si decideix censurar un comentari del mig d’una conversa en el SEU mitjà, el mínim és posar “Aquest comentari ha estat eliminat”.
Cosa molt diferent passa, si moderem els comentaris “a priori”, llavors acceptem o no publicar certes coses… però un cop han estat publicades, si modifiquem alguna cosa s’ha d’advertir.
I curiosament, això no només ho dic jo… si no recordes malament estic estudiant Comunicació Audiovisual, i qui comparteix aquesta mateixa opinió, curiosament, són els dos professors de “Ètica i règim jurídic de la comunicació” de la Universitat Oberta de Catalunya.
El problema del “periodisme” és que hi ha massa susceptibilitat a la crítica i alguns, son incapaços de fer autocrítica.
Ui, Oriol, caram, conec els professors d’ètica i règim jurídic, l’any passat vaig ser consultor de l’assignatura documentació audiovisual, te la recomano, enguany no la faré jo, massa feina amb una altra assignatura que faig a la UOC. Per cert, per allà corre el germà del Carreras ciutadà
Canviant de tema, què et sembla la UOC?
Resumin i pq jo m’aclari… entenc que a l’escrit de l’oriol nomes diu: Si vas de periodiste has de seguir el codi etic dels periodistes…no?? a part de ser una evidencia, on esta la polemica??
També he de reconeixer que quan ho vaig llegir, ja sabia que algu saltaria o s’ofendria… pero cadascu d’aquest suposats mitjans periodistics que es miri, repasi el codi i s’ho plantegi si les critiques son cap ell… i si es sent afectat, llavors NO fa falta que reclami a l’oriol, ja que ell nomes a ha fet copy+paste, nomes haura de fer que revisar el seu codi etic intern…
Llavors els periodistes no poden opinar dels jugadors de futbol, i els jugadors de futbol no poden opinar dels politics, etc..
Los periodistas no opinan de los jugadores de fútbol ni de los políticos, cuentan lo que hacen. Cuando un periodista opina no informa, sólo opina. Una columna de opinión no es una pieza informativa. Diferenciemos las cosas.
En todo caso, lo único que digo es que un lector no es nadie para enjuiciar el trabajo de un periodista, ya que hay gentes cuyo trabajo, precisamente, es ese porque están facultadas para ello.No me imagino a un paciente atreviéndose a anejuiciar el trabajo de un médico y presentándose con el juramento hipoc´ratico cada vez que va a que le curen un resfriado. La pega es que las cosas son distintas, a decir como se debe informar todo el mundo se atreve.
De todos modos, y principios y códigos a parte, creo que ya he dicho más de una vez que, como en los mandamientos, todos se pueden reducir a uno. En este caso ese no es otro que reconocer que, más que verdades absolutas,las informaciones son sólo versiones particulares que un profesional cualificado para contar cosas traslada a los lectores sobre los hechos a los que asiste.
Aceptando eso, todos seríamos más felices. Y supongo que como estudiante de comunicación audiovisual -y en consecuencia persona más preocupada por la esencia que por la apariencia- me entenderás.
Y lo dejo porque me pongo muy filosófico….
Ostres… Documentació Audiovisual és optativa, no sé si l’agafaré perquè com que vinc de Física espero a veure quants crèdits optatius puc arribar a convalidar 😀
En quan a la UOC, està bé, jo crec que s’aprèn però el nivell d’exigència es força baix, els professors ho poseu massa fàcil, almenys a Comunicació Audiovisual. A mi ja em va bé perquè aplico la llei del mínim esforç però trobo increïble que es puguin fer la majoria de les PACs amb dues hores i sense ni llegir els mòduls… i el resultat final acaba sent que et treus força assignatures havent-hi dedicat menys de 20 hores en tot el semestre.
Ja, ja, jo els feia pencar, la veritat, una mica més.
llavors luisan, si interpretes tot plegat com a versions subjectives… que en penses del Consell Audiovisual de Catalunya (CAC)? ha d’existir un organisme que garanteixi la objectivitat i controli les incompetències periodístiques?
Perquè jo entenc que tot periodista és subjectiu en les seves informacions, però dins d’uns límits… i n’hi ha alguns que presenten “informacions” quan haurien de presentar-les com “opinions”, o d’altres que directament s’inventen les notícies a partir d’informacions parcials o rumors… i també són “periodistes qualificats”.
I això últim ho dic perquè s’està apostant per un cert control dels mitjans audiovisuals (aquí o europa) però, en canvi, sembla que els mitjans escrits pugin fer el que els hi roti, tractar la informació com els sembli, distorsionar per intentar influir i, al final de tot, l’únic que es diu és “ja se sap,e tots són subjectius”, cosa que acaba significant un: tot s’hi val i tonto l’últim!.
Vaja, ja la tornem a tindre liada amb lo de sempre…
@Luisan
Creo que el resorte automático ese que tienes cuando alguien se atreve a mencionar nuestra profesión esta vez te ha traicionado un poco. Y me explico. Entiendo que el código ético periodístico no pone en duda la subjetividad inherente a la actividad de explicar (bien sabes cómo cambia la orientación de una noticia si una declaración la pones al principio o al final de la noticia)
De lo que advierte es de que hay que ser rigurosos en el aspecto puramente formal. No está cuestionando la esencia de esta criticada profesión.
@Oriol
Tot i que estic d’acord amb el plantejament que fas del tema, trencaré una llança (o una fletxa) a favor dels comunicadors. Crec que moltes vegades les desviacions del codi étic periodístic en les quals incorren certs mitjans tenen més a vore amb la dinàmica industrial de l’activitat periodística que amb una intencionalitat o mala fe expressa del periodista o del propi mitjà.
Els que hem treballat en aquest mundillo (especialment als mitjans locals) sabem que la majoria de les vegades no és possible fer les coses com se suposa que s’haurien de fer perquè no hi ha temps material. Jo m’he trobat, per exemple, acabant un programa magazin a les 14 i que a les 14:15 haja de sortir una notícia sobre l’entrevista que he fet durant el programa amb els seus talls de veu i tot (no cal ni dir que la notícia la vaig redactar jo mateixa i jo mateixa vaig escollir i editar els talls de veu)
En la premsa escrita se suposa que és diferent però només se suposa. I això ho podrà explicar millor el Luisan que és qui ha treballat al mitjà.
I canviant de tema. Jo et recomanaria que feres l’assignatura de documentació audiovisual si tens intenció de dedicar-te algun dia al món periodístic. Si no, cosa que em sembla molt respectable, potser no és tan imprescindible. Tot i això, aquestes assignatures solen ser una mica conyàs quan les estudies (perdó Àlex) però amb el temps te n’adones que la documentació té moltíssima utilitat en molts aspectes, no només el periodístic.
sempre qualsevol producte està subjecte al que en pugui dir l’usuari (ho sento jo sóc del ram del marketing:-P)…per tant no em sembla malament ans al contrari que es reflexioni sobre el paper dels periodistes.
Dit això, que tampoc estic dient res de la’ltre món, afeguiria al debat el paper dels no-periodistes per a fer simulacions de periodisme i crear líneas d’opinió i generar corrents poc mesurades i poc filtrades pel mètode científic que suposo que es on ens acabem trobant tots els professionals tard o d’hora…(consti que encara estic sota els efectes de medicaments fortets…:-P)
Claro que debe existir el CAC, ya he dicho que para controlar el trabajo de los periodistas están los organismos de este tipo, los colegios profesionales y los síndicos de los lectores.
Explcitar al subjetividad no implica que todo valga, ni mucho menos y sobre eso de “distorsionar para intentar influir”…buf, pues no se, no lo entiendo. Yo siempre intento influir con todo lo que hago y lod ejo siempre claro porque creo que intentar influir (o formar e informar ) es mi obligación comp periodista pero bueno, yo tengo asumidos unos principios básicos que llamo “decencia” e intento cargar en mi trabajo contra todo lo que no entra en ellos y apoyar lo que si.Lo que no se es si todo el mundo piensa igual….
Y una cosa…Com.Aud. es una carrera donde las practicas tienen un peso importante ¿Cómo carajo se estudia desde casa? ¿No os licenciareis sin haber visto un micro o una cámara en toda la carrera, verdad?
El 90% de les assignatures es fan per escrit. La resta són pràctiques sonores o audiovisuals que fas des de casa, per exemple, en l’assignatura “Disseny i Creació en so Digital” vam tenir que fer uns quants muntatges amb mp3 amb un editor i el micro de l’ordinador de casa… i en l’assignatura de “llenguatge, expressió i comunicació” he tingut que gravar-me en vídeo 3 minuts amb la càmera digital 😀 però són petites peculiaritats, et pots llicenciar veient només el micro de l’ordinador i una webcam 😀
En quan a si em vull dedicar-m’hi, en principi No 😀
…i sobre lo de “distorsionar per intentar influir”, em refereixo, per exemple, a certs mitjans que tenen una estranya fixació en treure notícies sobre una suposada relació entre ETA i el 11M, que sí, que són curosos i parlen de “suposada”, però quan les notícies apunten a lo contrari sembla que s’oblidin de publicar-les.
Oriol, fas bé de no voler-te dedicar. La cosa està mu malita. Jo mateixa he abandonat la professió fa un temps.
Jo també tenia dubtes sobre si aquesta carrera es pot fer des de casa pel mateix motiu que exposava el Luisan en un altre post. Però pel que has explicat, potser acabes sabent més que els que hem fet les pràctiques in situ. Perquè, al contrari del que pensa molta gent, el més important és dominar el llenguatge audiovisual, no la maquinària. Les màquines ja les faran servir els tècnics.
Personalment, tot el que sé de tocar botons ho he aprés desprès de la facultat, treballant als mitjans. A més, el fet que ho hages de fer sol t’obliga a dominar bé tot el procés. Quan es treballa en grup (per les mancances materials de la universitat pública en el nostre cas) és més fàcil repenjar-se o dedicar-te només a una part del procés.
Que la cosa esta molt chunga està claríssim, només cal que mireu… Quins són els “periodistes” o “comunicadors audiovisuals” més ven pagats?
1. Javier Sardà (6 Milions d’euros anuals)
2. Maria Teresa Campos (5M)
3. Ana Rosa Quintana (4M)
4. Jesús Vázquez (3,5M)
5. Jordi González (2,5M)
6. Matias Prats (2,5M)
7. Emma García (2,3M)
8. Andreu Buenafuente (2M)
…
Federico Jimenez Losantos (0,9M)
Terelu Campos (0,4M)
Aquests sous cal posar-los en quarentena, ja que els va publicar la revista QMD, però poden ser orientatius del que es cobra i de qui ho cobra! …si de diners per a la professió no en falten.
Ja hi som amb la polèmica, he, he. No tinc res gaire nou a dir, però no vull deixar de dir el què penso.
a) És clar que tothom pot opinar sobre els periodistes. Tots opinem sobre tot. Una altra cosa és que cadascú li doni a les opinions el valor que li sembli convenient. Les opinions són com els culs, cadascú en té una…
(Sí, Luisan, puedes blandir el juramento hipocrático si el médico falta a él, por ejemplo si te estás muriendo y no te atiende, o si divulga públicamente datos sobre su salud. Eso no quiere decir que tu sepas más de medicina, ni de que puedas discutir su diagnóstico. Se discute la “ética” no la “técnica”)
B)És cert que no sempre estan millor pagats els millors professionals. El que passa és que també anomenem periodista qualsevol cosa: Jesús Vázquez no és periodista, i Buenafuente tampoc, en canvi com a comunicadors són excel·lents (si, Jesús Vázquez també, què passa?.
c)Malgrat que al periodista se li ha de reclamar cert compromís ètic, no els podem demanar més compromís que al ciutadà corrent. Per exemple, el Sardà, és un gran entrevistador, podria tenir la credibilitat de la Terribas – o la que va tenir en el seu moment Mercedes Milà- ara, entre un programa d’entrevistes a La2 cobrant, posem, 50.000€ l’any, o fer Crónicas Marcianas i guanyar-ne sis milions, digueu-me, què faríeu?
Però ell no em fa pena. Penseu en la gran quantitat de periodistes anònims que han de tragar amb el què hi hagi (comunicació d’empresa, diaris gratuïts, webs d’actualitat pornogràfica, revistes sobre temes apassionants com els parquets, la logística o la nàutica) perquè no hi ha feina de qualitat? Un cop arribat a un mitjà “seriós” i amb certa estabilitat aniràs amb el teu codi ètic amb la mà, o faràs el possible per no perdre la feina?
Bonita descripcion de parte de nuestra carrera profesional jajajja..
La verdad que no me acordaba de la actualidad pronográfica…
Si, sí… però el tema de l’apunt és lleugerament diferent.
Imagina’t un periodista que, com que esta avorrit o li agrada molt la seva feina decideix muntar un mitjà local, teòricament periodístic, sense guanyar diners, sense cap jefe ni cap mena de pressió de ningú. És projecte personal, de la mateixa manera que jo puc ballar bastons en les meves estones lliures o fer un bloc.
Llavors que ha de fer? Aquí no hi ha res en joc, no depèn de ningú, te tota la llibertat per ser tant “ètic” com vulgui,… doncs resulta, que molts d’aquests periodistes, que ja tenen un sou i ja es guanyen la vida amb una altres cosa, quan decideix fer quelcom, sense pressions i amb una llibertat total acaben caïent en els mateixos vicis. Aquí ja no hi ha l’excusa del sou, de les pressions externes, de la feina… res! Resulta que la popularitat els perd, es creixen amb les estadístiques de visites, així que apuren les notícies, engrandeixen els rumors i es desprenen de tota ètica un altre cop.
Aquestes són les petites proves que demostren que, en la majoria de casos, la falta d’ètica no és només un problema del sistema, sinó una aposta personal.
El problema no és la millonada que cobren les estrelles del “periodisme” – sense entrar a valorar si s’ho mereixen o no – al cap i a la fi, en tots els àmbits hi ha professionals més ben pagats i altres pitjor pagats.
El drama de l’assumpte és que les empreses de comunicació, sobretot les menudes, no entenen que un periodista és un professional preparat per fer aquesta funció no un junta-paraules. Se dóna per descomptat que qualsevol pot anar i al lloc de la notícia i desprès explicar-ho, però això no és veritat. A que no se’ns acudiria pensar que qualsevol pot donar punts de sutura? (total, és agafar una agulla, fil i cosir) No, si ens han de cosir, volem que ho faça un professional.
De totes maneres, l’altre problema és la massificació de professionals. Entre les universitats públiques, les privades, la UOC, les escoles privades d’audiovisuals (n’apareixen mitja dotzena cada tardor com els bolets), estem ben fotuts.
En todo caso, y personalmente, cuando no estoy en ejercicio pagado de mis facultades, yo me dedico al noble arte de intoxicar, vilipendiar e intentar someter el mundo a mis pérfidos planes de dominio.
supongo que los que montan medios independientes para pasar el rato deben hacer algo parecido, lo que pasa es que igual les da vergüenza decirlo.
Referensiando la plática del señor lisensiado Gelpéres,
Faltaría nomás que no pudiéramos hablar de periodistas, árbitros, jueces o maestros. Otra cosa es que las críticas estén más o menos respaldadas por conocimientos en la materia, expediente académico aparte.
Entiendo en parte lo que dices aunque no comparto tu inmediato recurso al Argumentum ad verecundiam con el que te desentiendes del argumento principal negando que tal debate pueda llevarse a cabo por -y aquí ya apriorizas- legos en la materia.
Y digo que te entiendo en parte y te pondré un ejemplo. Yo que soy entre otras cosas filólogo, si en cualquier momento escribiendo aquí mismo por ejemplo, hago una falta de ortografía, cualquiera me puede decir -Eh nen, que se te ha olvidado un acento. Sea filólogo, cocinero, butanero o dentista. Menos periodistas -que bien sabemos que no saben escribir- todos pueden opinar o constatar que me he equivocado en una cosa de la que supongo que sé más que el resto. [lo de periodistas es bromaaaa!].
Otra cosa es que te venga cualquier gañán con por ejemplo la coña de siempre de que el catalán y el valenciano son lenguas diferentes. ¿Porqué? Porque yo lo valgo y punto pelota. Ahí sí que obviamente uno se tiene que plantar y decir -Chaval, no me toques las pelotas si no sabes de lo que hablas. Los capullos que nos dedicamos a estudiar estas cosas de las lenguas trabajamos a partir del método científico y hasta el momento no hay argumentos que refuten el hecho de que hablar de catalán y valenciano es hablar de una misma lengua. Y punto, pelota, set y partido.
El caso que nos expone Oriol es más parecido al del corrector del corrector. Oriol en ningún caso se mete en la piel del periodista. Sencillamente expone las normas por las que debería regirse el mismo e interpreta que no las está aplicando correctamente. Como puede interpretar a partir de las normas de acentuación la posición de un acento o simplemente si aquella jugada fue o no fuera de juego.
No creo que tenga que pedir autorización a nadie para opinar que un titular de hoy como “El candidato de Zapatero, Antonio Gamoneda, gana el Premio Cervantes 2006” es un mal titular periodísticamente hablando y que es sencillamente una manipulación torticera al servicio de un medio de comunicación (LD) que poco o nada tiene ya que ver con el periodismo y mucho o todo con el panfleto y el libelo. Y aún disponiendo sus redactores del título académico, están haciendo un pésimo ejercicio profesional. Desde lego.
Que el valencià i el català són la mateixa llengua???? No m’havia enterat!!
A ver, ya he dicho alguna que otra vez que los medios ´más que informar confirman certezas y un poco más arriba he contado que cuando no estoy en ejercicio pagado de mis facultades dedico mis capacidades retóricas a intentar dominar el mundo.
Internet, creo yo, no es el sitio donde vais a encontrar las informaciones más serias. Es la pega que tiene esto de democratizar la capacidad de editar cosas que cualquiera puede montar un blog y, o bien intentar destruir la convivencia en la arcadia graciense o travestir de libertad -digital- cosas que no son más que panfletos y libelos como bien dices.
¿Qué le queda pues al periodista? Pues reivindicarse constantemente en un momento que cualquiera piensa que puede escribir o enjuiciar el trabajo de otros. Yo no voy a un infromático y le leo la cartilla, así que no se por qué me lo ahceis a mí…bueno sí que lo se, o al menos lo intuyo en el caso de Oriol: toma por periodismo cosas que no lo son y entonces, a aprtir de ahí deduce que todos los periodistas somos unos cantamañanas.
Y no, la verdad es que la mayoría intentamos hacer nuestro trabajo bien no para que esteis mejor informados, si no para poder dormir tranquilos cuando vovlemos a casa.
Internet, alguien lo dijo, sirve para hacer el chorra, mirar cosas marranas y como dice tu ínclito hermano, para permitir que un grupo de tontos compartan su estupidez creyendo que diucen cosas interesantes -más o menos eso es loq ue hacemos aquí-
Libertad digital y Der Blaue -o las crónicas MAuricianes- no tienen tanto de diferente. Bueno sí, nosotros asumimos que hacemos esto para pasar el rato y escribir polleces que en otro sitio no podemos y encima, como somos bien chulos, lo admitimos. Los de Libertad Digital lo hacen igual, pero no lo admiten
Y si, el valencià y el catalán son lo mismo y Espanya és una nació
Y alq ue lo niegue, garrote vil -nada de garrotin-
Jo crec que tens una visió molt limitada de la xarxa, penses a l’antiga i critiques les coses que es fan a la xarxa pel sol fet de fer-se a la xarxa.
Internet és un mitjà on es poden fer les coses bé, i per molt que et pesi té un futur i un paper molt important en la societat de la informació. Per tu només és un lloc per fer el “xorra” però a la televisió o a la premsa escrita també hi ha qui fa el mateix, no és gens difícil trobar “premsa groga” o revistes lamentables com “Año Zero”. Però no per això critiquem a tota la premsa en paper i generalitzem el xorrisme.
A la xarxa hi ha de tot, i no és just que menyspreïs els llocs que fan una bona feina, seriosa i a consciència perquè n’hi ha d’altres que no ho fan. Crec que estic en el meu dret d’exigir als que s’autoanomenen “periodistes seriosos i professionals” que realment facin el que diuen fer, sentenciar a tota la xarxa al xorrisme pel que fan alguns em sembla generalitzar massa.
Jo crec que el teu problema és que no t’entens amb la tecnologia, et cosa, et quedes enrrera amb les possibilitats de la xarxa, així que la menysprees. El problema és que altres arribaran on tu no arribes, faran bé els coses i en trauran alguna cosa de profit, i als puristes de la premsa escrita us passarà com als capellans, que ara només saben lamentar-se de que la gent ja no va a l’església.
I un apunt més sobre la premsa escrita, la setmana passada vaig tenir que fer un seguiment de les notícies del diari “El Mundo”, i que vols que et digui, encara publicaven “notícies” sobre la “possible relació entre el 11M i ETA” i sobre “suposades obstruccions de Zapatero a la justícia per evitar les investigacions en aquesta línia.”. Que no ha passat temps ni res per seguir amb aquesta cantarella.
Si Internet només serveix per fer el xorra i mirar coses marranes, els diaris només serveixen per eixugar-se la merda del cul.
Luisan, continuas rehuyendo del debate desviando la atención sobre el mismo a partir de argumentos transversales. Ahora, resulta que es Internet el que hace que nos confundamos sobre lo que es periodismo y lo que no lo es.
Y lo que hace Libertad Digital (en la red) o El Mundo (en papel) es exactamente lo mismo. Quizás también esttoy engañado y confundo un periódico con periodismo, debo ser algo pardillo.