Es tracta només d’un rumor però se senten veus que els físics de l’accelerador de partícules Tevatron han trobat amb alguna cosa molt important en el món de la física.
Encara no se sap que és però en breu s’espera un article que aclarirà els dubtes, i s’especula insistentment que podria ser la tan esperada detecció del bosó de Higgs.
Fins ara el model estàndard de la física de partícules predeia tota una família de partícules, totes elles detectades experimentalment… totes?, bueno, totes menys una: el bosó de Higgs.
Aquest partícula ha aconseguit escapar de la detecció experimental fins el moment, i resulta que és una de les peces fonamentals del model estàndard de la física de partícules (i de gran part de la física moderna).
Pot semblar un fet anecdòtic però la importància del bosó de Higgs en la física és cabdal. Segons les actuals teories el Camp de Higgs seria el responsable de dotar de massa a tota la resta de partícules, fins al punt que alguns físics l’han arribat a anomenar la “parítcula divina”. De fet, si es confirmen els rumors l'esperat article garanteix el premi novel de la física.
Tot i així, si es confirmés la detecció, no s’ha acabat la feina 😀 s’haurà completat per fi l’esperat model estàndard, una gran fita, però s’haurà de treballar per superar aquest model i detectar les partícules supersimètriques que prediuen les teories de supercordes. :S Avui en dia pot semblar quelcom impossible però també ho semblava la detecció del bosó de Higgs!
I si no és com es pensa, a començar de nou. Si pensem que les coses son complicades, algunes vegades encara ens quedem curts.
Si no es troba el bosó, haurem de començar a pensar en una “Fisica de les particules” diferent? o en una “Fisica” diferent?
Ja no hi arribo.
De fet, el model estàndard de la física de partícules és només una aproximació, que dona resultats espectaculars i permet fer perdicions increïblement precises però és una teoria superada, i en algunes condicions ja s’ha demostrat que en el món passen coses que el model estàndard no és capaç d’explicar.
Actualment es treballa amb teories que van més enllà del model estàndard, sobretot les anomenades teories supersimètriques. Aquestes teories prediuen un ampli ventall de possibilitats per al bosó de Higgs, l’únic problema és que no hi ha encara dades experimentals i, per tant, no podem dir: aquesta teoria sí funciona i aquesta no. Tots els físics estan expectants a veure quin rang d’energies te per començar a fer la criba de teories sueprsimètriques, i de rebot de teories de supercordes, que és la gran teoria de la humanitat que ho engloba tot en un sol marc teòric.
Fixa’t que fins hi tot hi ha algunes teories de supercordes que prediuen cinc tipus diferents de bosons de Higgs. Els teòrics pensen molt i molt però fins que no arribin les dades experimentals no començaran a caure i consolidar-se teories.
El món de la física de partícules és una època molt emocionant 😀
I el bo que te tot plegat és que la Fisica és com la Veritat, sempre ens queda una mica més enllà dels ultims descobriments. Sempre queda “alguna cosa més”. Pot ser fascinant. Com sempre és la Ciencia. No com altres cosetes petites.