L’altra cara del món

No sé que en pensa la gent sobre aquest 18,8% que diuen que invertiran a Catalunya però a mi sempre m'ha donat la impressió que amb totes aquestes coses ens prenen sempre al pèl, i no només a Catalunya, sino a tot arreu. Que la part interessada és qui doni les dades, les interpreti, les executi i defineixi les metodologies per fer els càlculs és una mica tendenciós. Està clar que un govern és el principal interessat en mostrar als seus ciutadans lo bé que fan les coses i la seva gran tasca perquè en els pròximes eleccions els tornem a votar. Així que si aquests mateixos que han de fer les coses després són qui fan el recompte de tot el que han fet, doncs, esta clar que sempre seran favorables als seus interessos.

Jo ho veig una mica om les manifestacions, els organitzadors d'una manifestació sempre hi veuen milions de persones. No importa que les imatges aèries i un recompte més matemàtic donin xifres deu vegades menors, ells conten un milió de persones sense que ningú sàpiga com. La diferència en aquest cas és que només tenim la seva versió i el seu recompte, ningú hi pot ficar el nas per saber les dades en brut i fer el seu particular recompte i interpretació.

A mi ja em poden dir que invertiran a Catalunya un 18,8% o si volen un 99%, a mi el que m’interessa és, per exemple, que quan vaig a La Molina amb tren no trigui més de 3 hores com fins ara, de fet, per fer aquest trajecte fa 20 anys que es triga el mateix… o que em quedi sense llum a casa durant dies i l’únic que facin és passar-se les culpes d’uns als altres (ni una sola dimissió, ni una sola responsabilitat política o directiva de tot plegat?)… etc.

Cada dia ho tinc més clar: LA POLÍTICA NO SERVEIX PER SOLUCIONAR ELS PROBLEMES DE LA GENT! Darrera de la política només hi ha dialèctica i malabaristes.

Esta clarríssim que el sistema democràtic actual no serveix per escollir els millors dirigents ni els millors gestors. Tal i com estan muntat els partits polítics fiquen al capdavant del partit qui es capaç de posar més gent en contra dels altres possibles candidats, o sigui, al més mafiós i al més manipulador o, en el millor dels casos, qui és capaç de tenir menys enemics i aconseguir més suports dins del partit, o sigui, al més malabarista i al que assumeix menys riscs (els millors candidats són els que aconsegueixen combinar les dues coses).

Perquè no ens enganyem, qui no fa res no genera problemes. A mi a la feina em passa molt sovint, la gent que s’implica en un projecte, que n’assumeix els problemes i els errors i que s’esforça per tirar-lo endavant, si alguna cosa va malament, només rebrà crítiques, li cauran les culpes i les assumirà, en canvi, la gent que sap diluir els projectes, delegar els problemes i les culpes, no assumir cap risc i passar sense penes ni glòries sempre acaba ascendint per “bon gestor”, és l’ascensió dels mediocres, dels experts en malabarismes, dels professionals en caminar per un camp de mines posant a d’altres davant seu perquè la mina mai els hi exploti. Aquests són els nostres dirigents polítics i aquests són els caps dels nostres partits, és la generació dels parlanxins, experts en la paraula, experts en promeses, experts en escórrer el bulto, experts en l’apariència, experts en fer veure que fan molt i no fer res.

Benvinguts al circ de la política.