L’altra cara del món

properament… 

 

http://trivis.gracianet.org

Els graciencs som gent diferent i ens agrada ser-ho.

Tenim la nostre història, les nostres particularitats, la nostre cultura, la nostre manera de fer i un sentiment d'identitat i de pertinença a un grup, a un poble i a uns ideals que ens uneix.

Sóm Gràciencs i ens semtim orgullossos de ser-ho!

Gràcia no és un lloc, ni tan sols una Vila o una gent; Gràcia és un sentiment que es porta a la pell, que recorre tot el cos i ens arriba al cor.

És per això que estem a punt de sacsejar el nostre món amb "el gran repte dels graciencs i les gracienques", la nova sensació del 2008 està a punt d'arribar!

Apte per a tots els públics però pensat per causar furor i deleitar a tots els graciencs!

Reteniu aquesta imatge perquè només falten 36 hores pel gran moment!

 

Fa poc va arribar la Nova Agenda, després la Graciapèdia, a continuació va canviar-se el Correu Web i finalment hem presentat la Nova Portada… com podeu veure els canvis i la revolució gracienca no s’aturen, estem en una fase frenetico-revolucionadora que modificarà totalment el paisatge gracienc de la xarxa però… que serà el proper? Amb que ens sorprendrà la gent de GràciaNet?

Doncs, ja s’acosta el gran moment! d’aquí poc podreu gaudir del TriviGràcia!, un joc que ens permetrà medir el nostres coneixement sobre la vila, i sobretot, que et permetrà crear el teus propis jocs de temàtica gracienca!.

Però… abans de posar-ho en marxa falta moooooooooooooooolta feina i moltes proves, i aquí és on pots participar tu! En breu començarem la fase de testeig i em cal gent que provi el joc, que trobi les coses que no funcionen bé, que aporti idees de com millorar-lo… resumint, que ens faci de betatester!

Vols ser dels primers en provar el nou joc sobre la Vila de Gràcia? Vols participar en la fase de desenvolupament i aportar les teves petites propostes de millora? Tens ganes de descobrir el TriviGràcia i ajudar-nos a posar-lo en marxa? No cal que tinguis coneixements tècnics! Només que disposis d’algunes estones per provar el joc i moltes ganes d’ajudar i aportar idees constructives.

Si creus que pots complir amb el perfil i vols ser un dels pioners… fes-te betatester del TriviGràcia! Envia’m un correu a: oriol@gracianet.cat i t’enviaré més informació sobre el tema!

II Estudi de les velocitats del ADSL

Fa uns dies que a la feina m'he dedicat a revisar sentències d'una sèrie de funcions que tinc compilades en un package d'Oracle.

Les funcions funcionen correctament i fan el que toca però no n'hi ha prou que les coses funcionin bé, també cal fer-ho de forma óptima, reduïnt el cost de cada sentència al mínim possible.

Aixíq ue he volgut fer un petit recopilatori de normés BÀSIQUES de bones pràctiques de SQL per Oracle:

– Mostrar tots els usuaris que cobren 25.000 euros anuals a partir d'un camp que ens diu quin es el sou mensual: 

Malament:

Select Nom From Usuaris Where Sou_menusal*12=25000

Bé:

Select Nom From Usuaris Where Sou_mensual=25000/12

Nota: Si apliques alguna funció sobre el camp que vols filtrar impossibilites que la base de dades pugi utilitzar un possible índex. Aixpò també inclou males pràctiques com fer UPPER(camp), etc.

 

– Suposem que tenim un camp que pot pendre els valors 0 i 1 i volem filtrar segons el que marca:

Malament: 

Select Nom From Usuaris Where Check<>1

Bé:

Select Nom From Usuaris Where Check=0

Nota: Les desigualtats no utilitzen els índexs, les igualtats sí! Per tant utilitzar sempre una igualtat abans que una desigualtat.

 

– Volem ajuntar els registres de dues sentències diferents i no tenim duplicats:

Malament:

Select Nom From Usuaris1 Union Select Nom From Usuaris2

Bé:

Select Nom From Usuaris1 Union all Select Nom From Usuaris2

Nota: El Union torna totes les files diferents, el union all totes les fileres. per tant si no hi ha duplicats el union all te un millor rendiment.

Molts coneixereu el cannon de Pachelbel i potser, alguns, haureu sentit la versió rockera amb guitarra d'aquest canon, però segurament no haureu sentit la gran quantitat de versions i re-versions que han començat a correr.

El precursos de tot plegat va ser el guitarrista Yngwie Malmstenn que va fer una primera versió del canon rockera. Tot i així aquesta versió va quedar allí. Llavors va arribar JerryC (cal que li reconeixe'm el mèrit) un taiwanés que toca en una banda, i va fer un altre arranjament rocker del canon anomenat canon rock, tot i que, curiosament, la versió més famosas que corre pel youtube no es la seva sino una tocada pel FunTwo.

Després això s'ha convertit en tot un fenómen guitarristic i van començar a apareixer versions de més i més gent. Un altre dels bons, per mi, es el Hackologue, que va fer una versió diferent i és el conegut com a canon rock 2.

A part d'això han hagut molts d'altres que han tocat, podriem destacar al MattRach amb un pel menys de qualitat però també molt bo, o el symheris que toca un versió molt neta del canon rock, etc… la veritat es que la quantitat de guitarristes es increible.

I a sobre, després de tot això van començar a apareixer les versions Showdown que consistia en fer videos barrejant varies versions del canon rock i fer-les sonar ahora, o fins hi tot les versions Ultimate, o s'anaven enganxant troços de fins a 40 videos diferents del canon rock.

Al final tot un fenómen del toutube. Mireu a continuació una petita selecció:

Primera versió de JerrryC:

El mateix tocat pel FunTwo:

Versió del Hackologue:

MattRach amb crit inclós:

Symheris en acció:

Els quatre anteriors alhora amb la versió Showdown II:

Versió Ultimate amb remix de 40 videos diferents:

Barc, no es el millor però el noi te 13 anys!:

I entre la gran quantitat de videos també hi ha noies, com la levi:

 

O la jacqueline que no el toca tot:

No podem oblidar tampoc el primer arranjament rockero del Yngwie J. Malmsteen:

…I seguim amb les versions com la del bastian:

… i clar, la cosa ja es va començar a desmadrar i la gent va començar a tocar-lo amb altres instrments, fins hi tot amb un telefon movil!:

…o un piano de jogina:

… i diferents versions amb teclat:

i es clar, amb tant d'èxit i tantfenómen al jerryC li tenia que anar be la cosa i va començar a incorporar l'arranjament als concerts en directe de la seva banda: 

i fins hi tot hi ha qui s'ha fet una versió pel joc guitar heroe de la play station 2:

… i aquí paro però hi ha moltíssim més, només cal que comenceu a buscar pel youtube canon rock i trobareu de tot

De la mateixa manera que hi ha una Eurovisión de cant, també hi ha la de dansa. Evidentment la segueix molt poca gent, i amb una mica de raó, trobo que les coreografies podrien donar molt més de si. Realment no ho penso tornar a mirar, i això que m'agrada la dansa. Hi ha un munt d'espectacles i de ballarins increïbles per tota europa i el que porten són aquestes coses, realment espectacular la deselecció.

Us poso aquest video que comença amb Austria, un dels pocs que van fer alguna cosa minimament interesant. Més que res perque estava basat en la película de Piratas del Caribe i la música m'agrada, perquè la resta… prrff

.. i aquests van ser els justos guanyadors, Finlandia. El ball m'agrada pero per lo curts que eren els balls m'esperava que prepararien coses molt millors i sorprenents.

Per cert, si vau veure l'espectacle aquí a la vila de Gràcia dels 10 anys d'n-essim molt millor, més espectacular i original que el que van fer tots aquest. 

No sé que en pensa la gent sobre aquest 18,8% que diuen que invertiran a Catalunya però a mi sempre m'ha donat la impressió que amb totes aquestes coses ens prenen sempre al pèl, i no només a Catalunya, sino a tot arreu. Que la part interessada és qui doni les dades, les interpreti, les executi i defineixi les metodologies per fer els càlculs és una mica tendenciós. Està clar que un govern és el principal interessat en mostrar als seus ciutadans lo bé que fan les coses i la seva gran tasca perquè en els pròximes eleccions els tornem a votar. Així que si aquests mateixos que han de fer les coses després són qui fan el recompte de tot el que han fet, doncs, esta clar que sempre seran favorables als seus interessos.

Jo ho veig una mica om les manifestacions, els organitzadors d'una manifestació sempre hi veuen milions de persones. No importa que les imatges aèries i un recompte més matemàtic donin xifres deu vegades menors, ells conten un milió de persones sense que ningú sàpiga com. La diferència en aquest cas és que només tenim la seva versió i el seu recompte, ningú hi pot ficar el nas per saber les dades en brut i fer el seu particular recompte i interpretació.

A mi ja em poden dir que invertiran a Catalunya un 18,8% o si volen un 99%, a mi el que m’interessa és, per exemple, que quan vaig a La Molina amb tren no trigui més de 3 hores com fins ara, de fet, per fer aquest trajecte fa 20 anys que es triga el mateix… o que em quedi sense llum a casa durant dies i l’únic que facin és passar-se les culpes d’uns als altres (ni una sola dimissió, ni una sola responsabilitat política o directiva de tot plegat?)… etc.

Cada dia ho tinc més clar: LA POLÍTICA NO SERVEIX PER SOLUCIONAR ELS PROBLEMES DE LA GENT! Darrera de la política només hi ha dialèctica i malabaristes.

Esta clarríssim que el sistema democràtic actual no serveix per escollir els millors dirigents ni els millors gestors. Tal i com estan muntat els partits polítics fiquen al capdavant del partit qui es capaç de posar més gent en contra dels altres possibles candidats, o sigui, al més mafiós i al més manipulador o, en el millor dels casos, qui és capaç de tenir menys enemics i aconseguir més suports dins del partit, o sigui, al més malabarista i al que assumeix menys riscs (els millors candidats són els que aconsegueixen combinar les dues coses).

Perquè no ens enganyem, qui no fa res no genera problemes. A mi a la feina em passa molt sovint, la gent que s’implica en un projecte, que n’assumeix els problemes i els errors i que s’esforça per tirar-lo endavant, si alguna cosa va malament, només rebrà crítiques, li cauran les culpes i les assumirà, en canvi, la gent que sap diluir els projectes, delegar els problemes i les culpes, no assumir cap risc i passar sense penes ni glòries sempre acaba ascendint per “bon gestor”, és l’ascensió dels mediocres, dels experts en malabarismes, dels professionals en caminar per un camp de mines posant a d’altres davant seu perquè la mina mai els hi exploti. Aquests són els nostres dirigents polítics i aquests són els caps dels nostres partits, és la generació dels parlanxins, experts en la paraula, experts en promeses, experts en escórrer el bulto, experts en l’apariència, experts en fer veure que fan molt i no fer res.

Benvinguts al circ de la política.

Avui he intentat optimitzar el rendiment d'un troç de codi PHP i he descobret una serie de normes, la majoria d'elles lògiques i amb alguna explicaió coherent però algunes d'altres totalment misterioses.

Un exemple d'això que dic és la següent:

Si vols sumar una unitat a una variable és més lent fer-ho així:

$i++;

que així

++$i;

Algú sap perquè collons ++$i; ha de ser més ràpid que $i++;? :S Coneixeu altres optimitzacions que a priori semblen absurdes?