Can Winston

Fa dies que no he pogut actualitzar el bloc. 

La raó és molt senzilla, des del 23 de juny estic treballant a la piscina, municipal de Molló. I com que a casa mes no tinc ni ordinador ni internet he de demanar a veïns, a l’Ajuntament o al Calitxó que em deixin utilitzar una estona l’ordinador. 

Després de 6 anys treballant al mateix lloc (a l’estiu) he canviat de feina. Tot i que la situació i feina no és molt diferent. La piscina, està a escassos metres de l’hotel i la feina consisteix en portar el bar de la piscina, controlar i vendre les entrades i abonaments i vigilar el banyistes.  

Fins el 3 d’Agost estaré aquí dalt, després baixaré a Gràcia fins el 23 d’Agost, en que tornaré treballar fins l’11 de setembre. 

Per no enyorar-me de Gràcia, baixo un dia per setmana. Aquesta setmana vaig baixar dimarts aprofitant que hi havia assaig. La setmana que ve hauré de baixar divendres, ja que es celebra el II Sopar de la Independència. De moment em limito a baixar un cop per setmana, ja que per cada viatge que faig em gasto uns 30€ en gasolina.

Comentari de les eleccions a Gràcia? Això ho deixo al Roger, Àlex, Vives i companyia….

Comento les eleccions a Molló:

A Molló ha guanyat Convergencia!!!!!!! (Diria que és la primera vegada que celebro alguna cosa de CiU). Per primer cop hi hagut una llista opositora. Que encara no se com es presentava per ERC, però que era l’antiga gent de CiU. Un grup de gent que primer va demanar per presentar-se per CiU (no els van voler), després pel PSC (tampoc els van voler) i finalment ERC si.

El resultat justet justet, però majoria absoluta pel Pairó.

4 regidors per CiU i 3 per ERC

Ja se que a poca gent els interessa els resultats de Molló, però a mi si.

Des de fa dos dies que no tinc aigua a casa.

Si estigues a un poble de la plana de Lleida, o de la costa ho entendria. La sequera és molt greu. Però el problema és que Molló està situat al Pirineu i plou un de cada tres dies.

El problema és que el nou dipòsit, el que hem dona aigua, està mal fet. Que enlloc de fer més gran la captació de la deu d’aigua la van mig tapar.

Degut això i l’increment de consum d’aigua que hi ha a l’estiu han prohibit a un veïnat (on jo visc) a regar i rentar els cotxes.

Doncs la gent és tan gilipolles que continuen regant els seus jardinets. Com que tenen el rec programat és igual que hi hagi prohibicions, que estigui plovent o fins i tot a l’hivern que s’engega quan està tot nevat.

El que més em toca els d’allonsis, que aquesta gent són els que venen només dues setmanetes a la seva torre dels Pirineus i després la gent que hi viu tot l’any (com els meus veïns) o com el meu cas o dels meus pares que ens hi passem aquí gairebé la meitat de l’any ara ens hem de fotre i hem d’anar carregant garrafes i no ens podem dutxar.

Per sort de moment hem puc dutxar a l’hotel i així els clients no s’aparten quan arribo a treballar.

I per fer les nostres necessitats amb el meu cosí ens hem distribuït els lavabos. El de dalt que està més a prop de les habitacions es per evacuar líquids, i el de baix que està més apartat per fer les necessitats més consistents, així la pudor es nota menys. Cada matí ens tocs omplir galledes per netejar els lavabos.

Continuo el capítol de les petites teories patilleres sobre el món de l’hostaleria.

Creixement exponencial de les desgràcies:

Aquesta teoria té dos teoremes:

El primer teorema és el següent:

Tot client que li passi una desgràcia, a continuació li passarà una altra, una altra i una altra. De forma que les desgracies augmenten de forma exponecial.

L’exemple seria si una parella que han reservat taula a les dues, arriben a l’hora però per algun problema s’han d’esperar 15 minuts per seure, després el qui pren nota s’oblida d’ells i fins al cap de 15 minuts més no els hi porta les cartes. Després el plat que trien s’ha acabat. Un cop han acabat el primer plat, s’han d’esperar mitja hora a que els hi portin el segon, perquè el cuiner se li ha cremat la carn.

A l’hora dels cafes, demanen un cigaló de Mascaró i s’ha acabat, i per acabar ho volen rematar amb una copa de Cardhu, però també s’ha acabat.

A l’hora de demanar el compte, triguen mitja hora a portar-lo i la maquineta no els hi accepta cap de les vises que porten.

El segont teorema és:

Tot client tocacollons, les desgràcies li augmenten exponencialment, i mai per culpa del cambrer. El cambrer accepta les tocades d’ous i amb un somriure d’orella a orella realitza la seva feina, però malauradament el pobre tocaous li passa de tot. Quina pena….

Per exemples d’aquets segon teorem mireu el blocs d’en greips

Nou capitol dels monòlegs hotelerofestius, cròniques calitxones, diari d’un aborigen calitxenc o la llebre de Molló (encara no he decidit el nom)

Fa temps que aquesta teoria em ronda pel cap, fins i tot l’any passat vaig fer una prova. Però ahir ho vaig estar comentat amb una cambrera nova, que abans, havia estat a altres bars.

La teoria és la següent:

“Tot client que entra a una bar, o per defecte a una terrassa, seurà a la única taula que resta bruta. Malgrat que la resta de taules estiguin disponibles i netes.”

Per confirmar la teoria, l’any passat vaig fer un petit experiment. Vaig moure una taula de tal manera que li toques és sol. Les altres quatre taules les vaig posar de tal manera que estiguessin a l’ombra i les vaig netejar. En canvi la taula que estava al sol ( a partir d’ara X) la vaig omplir de tasses de cafè brutes i la vaig embrutar tirant una mica de coca-cola.

Teòricament, si entrava un client a la terrassa, hauria d’anar a qualsevol taula excepte la x, ja que a l’estiu el turista intenta protegir-se del sol, i normalment no li agrada estar en un entorn brut.

Doncs no, la majoria de persones van anar a seure a la taula bruta i que estava al sol. I per tant hi vaig haver d’anar per netejar-la i després embrutar-la per tornar a repetir l’experiment.

És que els clients són!!!!!!!!!

Avui començo una nova secció del bloc. Es podria anomenar monòlegs hotelerofestius, cròniques calitxones, diari d’un aborigen calitxenc o la llebre de Molló.

Potser el millor és no posar-li cap nom. En aquesta secció explicaré les aventures, cotilleos i mil històries que passen a l’Hotel Calitxó, l’hotel on treballo. Segur que heu vist a la tele algunes series com Hotel Europa, 3 estrelles, etc… Doncs com s’acostuma a dir la realitat supera la ficció.

Aquest cap de setmana hi havia un vintena de persones que participaven en un curs de meditació i que s’allotjaven a l’hotel. A part de fer ioga i xerrades buscaven el contacte amb la natura. Concretament un dia van baixar al riu per trobar l’energia dels peixos, i tant que la van trobar. Van tornar xops a causa del xàfec que van enganxar.

Però la millor historia del grup va ser el miracle de l’embotit de Can Parruc (una carnisseria de Molló que fan molt bons embotits). Per esmorzar a l’hotel hi ha un bufet lliure, on entre altres coses hi ha pastes, fruita, embotits, formatge, cereals, torrades etc…

Doncs el grup en qüestió era tot vegetarià, el pobre cuiner estava desesperat perquè li posaven pegues a tots els plats que proposaven. L’esmorzar el vàrem carregar amb més fruita, pastes iogurts, etc… Però aleshores es va produir un miracle, el grup de vegetarians va caure en la temptació dels embotits i se’ls van acabar tots. Fins i tot en van haver de comprar més…

Quin vegetarià es pot resistir a un bull de Can Parruc…